Tal dia com avui -30 d'agost-

de l'any 2006 morí a Beverly Hills, California (Estats Units de Nord Amèrica) Gwyllyn Samuel Newton Ford -Glenn Ford- actor cinematogràfic que és va fer famós pel seu paper a la pel·licula "Gilda" de Charles Vidor, en especial a la famosa escena de la bufetada a Rita Hayworth. Posteriorment va intervenir en les pel·licules de Fritz Lang "Els subornats" i "Desitjos humans", Vincente Minnelli "Els quatre genets de l'Apocalipsi" i "El nuviatge del pare d'Eddie", "Xantatge a una dona" de Blake Edwards, "És crema París?" de René Clement i un llarg etcètera.

Tal dia com avui -29 d'agost-

de l'any 1926 nasqué a Madrid, Maria Dolores Fernández Pradera -Maria Dolores Pradera-. Compleix, doncs, avui 85 anys i segueix cantant amb una potent i extraordinària veu que l'han fet coneguda per tot arreu del món, especialment a Amèrica llatina, on ha viscut part de la seva vida. Va ser també actriu de cinema, intervenint en una quinzena llarga de pel·licules, però tots la identifiquem en la seva magistral intepretació de cançons com El tiempo que te quede libre, Amarraditos, Limeña, Amanecí en tus brazos, Cuando vivas conmigo, La flor de la canela, Fina estampa, Toda una vida, o Cu-cu-rru-cu-cú. Fent clic a aquest enllaç podreu escoltar-la en "Fina estampa"

Tal dia com avui -28 d'agost-

de l'any 1963 tingué lloc a Washington la manifestació pels Drets Civils al transcurs de la qual el Reverend Martin Luther King pronuncià el seu famós discurs "I have a dream" (tinc un somni). L'any següent, 1964, li seria atorgat el Premi Nobel de la Pau i quatre anys més tard, el 4 d'abril de 1968 fou vilment assassinat a Memphis. El Dr. King estaria avui molt satisfet de veure com bona part del seu somni ha esdevingut realitat i seguiria amb la seva lluitat per que la resta també hi esdevingués, la mateixa que cal que seguim tots els homes i dones de bé.

Tal dia com avui -27 d'agost-

de l'any 1965 morí a la Provença (França) Charles Édouard Jeanneret-Gris, -Le Corbusier-, arquitecte considerat com un dels més decidits exponents del "Moviment Modern a l'Arquitectura" i un dels arquitectes més influents del Segle XX.

(A la fotografia La Ville Savoye a Poissy, paradigma de l'arquitectura de Le Corbusier).


"Arquitectura és cosa d'art, un fenomen d'emocions que queda fora i més enllà de les qüestions constructives. El propòsit de la construcció és mantenir les coses juntes i el de l'arquitectura és delectar-nos"

"L'arquitectura ha de ser l'expressió del nostre temps i no un plagi de les cultures passades."

"He treballat pel que més necessiten els homes avui: el silenci i la pau."

Tal dia com avui -26 d'agost-

de l'any 1978 morí a Phoenix, Arizona (Estats Units de Nord Amèrica) Charles Boyer, actor cinematogràfic nascut a França però que desenvolupà la seva carrera artística bàsicament a Hollywood, en suïcidar-se dos dies desprès de la mort de la seva dona, l'actriu britànica, Pat Paterson, a causa d'un càncer. Són dignes de menció les seves interprestacions a Gaslight, Lost Horizon, Tales of Manhatan, Madame De, Els quatre genets de l'Apocalipsi i Casino Royale.

Tal dia com avui -24 d'agost-

de l'any 1943 morí a Ashford, Simone Weil escriptora i filòsofa francesa, pacifista, però al mateix temps lluitadora contra les dictadures i la injustícia.

"En lluitar contra l'angunia mai és produeix serenor; la lluita contra l'angunia no més produeix noves formes d'angunia"

"La desgràcia deixa ferides que sagnen gota a gota, fins i tot durant el somni; així poc a poc entrenen a la força a l'home i el disposen per la saviesa malgrat ell mateix"

"La destrucció del passat es, pot ser, el major dels crims".

Tal dia com avui -23 d'agost-

de l'any 1927 a South Braintree, Massachussetts (Estats Units de Nord Amèrica) van morir executats a la cadira elèctrica per un crim que no havien comés, Ferdinando Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, immigrants italians. Cinquanta anys més tard, o sigui tal dia com avui de l'any 1977 van ser exonerats simbòlicament d'aquell crim per l'aleshores governador de Massachusetts, Michael Dukakis. La trista història del seu irregular procés i execució va ser duta al cinema pel director italià Giuliano Montaldo que dirigí l'any 1971 el film Sacco e Vanzetti amb música del compositor Ennio Morricone. Fent clic a aquest enllaç podreu escolar la cançó "Here's to You" de la banda musical d'aquest film, interpretada por Joan Baez. Si no hi haguessin altres poderoses raons per a fer-ho, errors judicials -per no qualificar-lo de forma més dura- com aquest haurien de ser prou per abolir la pena de mort a tot arreu.

Tal dia com avui -22 d'agost-

de l'any 1862 nasqué a Saint-Germain-en-Laye (França), el compositor Claude-Achille Debussy, a qui devem obres com "Prélude à l'après-midi d'un faune", "Arabesque", "La Mer", "La fille aux cheveux de lin" i "Claire de lune" que podreu escoltar fent clic a aquest enllaç.

Tal dia com avui -21 d'agost-

de l'any 1911 fou robat -o més ben dit furtat- del Museu del Louvre de París el famós quadre de Leonardo da Vinci, "la Gioconda" o "la Mona Lisa" per un ex empleat del museu que simulà ser un cuidador del mateix i que és va limitar a despenjar-lo, treure'l del marc i sortir del museu amagant-lo sota la roba, tot això per encàrrec d'un comerciant argentí que vengué cinc còpies falsificades del mateix fent-les passar per l'original, fins que dos anys i quatre mesos més tard fou capturat l'inductor del robatori i recuperat el quadre, quan l'intentava vendre al director de la Galleria degli Uffizi, no sense abans haver-se procedit a la infundada acusació com autors del mateix a l'escriptor Guillaume Apollinaire, a l'autor d'altres robatoris Honoré-Joseph Géry Pieret, i al mateix Pablo Picasso.

Tal dia com avui -20 d'agost-

de l'any 1968 l'exèrcit de la aleshores Unió Soviètica envaí la aleshores Txecos- lovàquia, posant fi a la anomenada "Primavera de Praga", breu període d'intent d'alliberament polític sota el lideratge d'Alexander Dubcek. La invasió i la brutal repressió que la va seguir posà fi a aquest somni. Sortosament el mur de Berlin i els governs totalitaris de la òrbita de l'antiga Unió Soviètica són avui història i els menors de 20 anys ni tan sols els van arribar a conèixer, mentre als qui en tenim uns quants més ens semblava impossible que és pogués produir aquell desmantellament i menys encara en tan curt espai de temps.

(A la foto, tancs de la Unió Soviètica posant fi a la "primavera de Praga")

Tal dia com avui -19 d'agost-

de l'any 1977 morí a Los Angeles, California (Estats Units de Nord Amèrica) Julius Henry Marx -Grouco Marx- membre dels Germans Marx, protagonistes de genials pel·licules com "Una nit a l'Òpera", "Un dia a les carreres", "L'hotel dels embolics", "Una tarda al circ", "Una nit a Casablanca" i la que, per a mi, és la millor, "Sopa de Ganso". Tot i que l'epitafi que se li ha atribuït i s'ha dit que és a la seva tomba "Perdoni que no em posi dret per saludar-lo" sembla ser que és fals, seria molt propi de tan genial personatge.

Tal dia com avui -18 d'agost-

de l'any 1992 morí a San Luis Obispo, California (Estats Units de Nord Amèrica) John Eliot Sturges -John Sturges- director de cinema que començà la seva carrera artística codirigint amb William Wyler el documental Thunderbolt l'any 1945 sobre la segona guerra mundial i és l'autos d'importants pel·licules com Fort Bravo, Conspiració del silenci, Duel de titans, El vell i el mar, El darrer tren de Dun Hill, Els set magnífics, Cavalls salvatge i -una de les meves preferides- La gran evasió (The great escape), entre altres moltes.

Tal dia com avui -17 d'agost-

de l'any 1977 s'estrenà a França la darrera pel·licula del cineasta Luis Buñuel, coproducció franco espanyola "Cet obscur objet du désir - Ese obscuro objeto del deseo"

Tal dia com avui -16 d'agost-

de l'any 1977 morí a Memphis, Tennessee (Estats Units de Nord Amèrica) Elvis Aaron Presley -Elvis Presley- considerat el "Rei del Rock and roll". Diverses fonts informen que, després de mort, s'han venut més de mil milions de discs seus. Fet clic en aquest enllaç el podreu veure i escoltar en la seva interpretació de "Love me tender"

Tal dia com avui -15 d'agost-

de l'any 1967 mori a Brussel·les (Bèlgica) René François Ghislain Magritte - René Magritte- pintor surrealista conegut per les seves imatges enginyoses i provocatives.

"La meva pintura són imatges visibles que no encobreixen res; evoquen misteri i, en efecte, quan hom veu una de les meves pintures, es fa aquesta pregunta: "què significa"? No significa res, perquè el misteri no significa res tampoc, és incognoscible."

Amor Palau:

Això no és un ull.
Això no és una pintura.
M'ha agradat que em recordis un dels meus -tants-pintors favorits!!!Very gràcies.

Albert Martínez Hernansáez:

Em complau que us agradi. La pintura de Magritte sempre m'ha interessat força i també inquietat una mica, per què no dir-ho.

Àngels Travé:

Una pintura inquietant, i tant Albert. Penso que aquest és un dels seus majors atractius i que fa que sigui una pintura tant seductora, fascinant i fins hi tot un punt al·lucinant.

Tal dia com avui -14 d'agost-

de l'any 1960 nasqué a Hertfordshire (Regne Unit), Sarah Brightman, soprano, guanyadora de 160 discs d'Oro i Platí a 34 països i única artista al món que ha ocupat el primer lloc al Billboard Dance y el Billboard Classical Chart simultàniament. Famosa per multitud d'actuacions com les seves intervencions als musicals Cats i Le Phantom de l'Opera o la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, interpretant amb el tenor Josep Carreras "Amics per sempre" però potser la seva interpretació més coneguda és la de Con te partiró" (Time to say Goodbye) junt amb el tenor Andrea Bocelli. Si voleu gratar les portes del paradís disfruteu-la fent clic aquí:

Lourdes Garcia:

Aquesta senyora enm fa una mica de mania... no m'agrada pobrissona.

Albert Martínez Hernansáez:

De debò, Lourdes? A mi sempre m'ha agradat força. "mejorando lo presente", clar, jeje

Lourdes Garcia:

És la mena de cantant que puc escoltar per... Llegeix-ne mésò no mirar. Al principi m'agradava i tot, però va ser veure-la damunt d'un escenari i caure del pedestal. Exactament va ser en aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=Krs7PqhcZX8

No vocalitza gens i quan fa els aguts obre els ulls de tal manera que fa por. Estic segura que el nen (que ho fa molt i molt bé) no hauria estat tan nerviós si hagués estat una altra la solista. I en acabar... és ella i només ella a l'hora de saludar. La Bartoli per exemple s'hauria menjat a petons al nen. Res, que hi ha dives i dives.

Gustau Gallardo Lorés:

Doncs a mi m'agrada molt la Brightman. Teu una veu fabulosa!

Adriana Hernansáez:

Es una de mis preferidas!!! espectacular!!

Albert Martínez Hernansáez:

Ja veus Lourdes, hi ha més defensors/es que detractors/res. Reconec que el vídeo que has penjat no és dels més brillants de la Sarah. Però una flor no fa primavera, oi? :-)

Lourdes Garcia:

Una flor no fa primavera i per gustos colors! :)

Tal dia com avui -13 d'agost-

de l'any 1905 és celebrà un plebiscit pel qual és va decidir la separació de Noruega i Suècia com a dos estats independents. La relació entre tots dos és òptima i són dos dels països europeus amb més alt nivell de vida. El respectius idiomes, noruec i suec, juntament amb el danès tenen prou similituds com perquè els seus parlants s'entenguin fàcilment entre si.

Richard K. Munro:

fàcilment s'entenguin . Catalan is easier for me to read than French "Amb mes" then of course hlgh standard of living alt nivell de vida. "Amb mes? That is the only part I was not entirely clear on. Ambos?

Albert Martínez Hernansáez:

It's nice to hear that for an American is easier to read Catalan than French. I assume that if a Californian citizen can understand Catalan it would be much easier for a Spanish one. Once again I think it's a matter of willing more than being able to. "Amb més" means "with more". In this case "with higher standard of life"

Richard K. Munro:

Amb mes with more thank's I have Italian, French, German, Latin , Portuguese and of course Gaelic dictionaries and English dicitonaries but i don't have anything Catalan except for a few song texts in old recordings by VICTORIA DE LOS ANGELES. I understand that spoken Valenciano or Catalan might pose some difficulties at first but for any person ... Llegeix-ne méswith an educaton in Spanish (I have studied Portuguese and Latin also) or any Romance language Catalan should be no mystery. Nows Basque is a mystery and unlike anything I have seen in Europe. Gaelic of course is rather exotic but is rather closely related to Latin, French, and is not proably closer to Greek (on Punjabi) than it is to English

Àngels Travé:

Totalment d’acord, és una qüestió de voluntat i sobretot de respecte pel patrimoni dels pobles (heritage). Very nice!

Amor Palau:

Aquests missatges seria per enviar-los a diferents diaris de l'Estat. espanyol, ja sé, ja sé que ho heu entès.
Seria tan fàcil. Amb un mínim, mínim esforcet.

Richard K. Munro:

I am going to enjoy reading the Catalan entries here!
Patrimoni deles pobles (Patrimonio de los pueblos)....fàcil

Albert Martínez Hernansáez:

Thanks for your effort Richard. I think so, it's very easy. And I'm delighted so it is for you.

Tal dia com avui -12 d'agost-

de l'any 1981 la companyia International Business Machines (IBM) va presentar un producte que hauria de ser revolucionari el primer PC (Personal Computer o Ordinador Personal), gràcies al qual, entre moltes altres coses, puc escriure i publicar aquesta nota. Tenia un preu de 1.565 dòlars, 160.000 pessetes de l'època que actualitzades conforme a la variació de l'IPC serien 497.904 pessetes, o sigui 2.992,46 euros. Tenia una versió de BASIC en ROM. La targeta de vídeo CGA (Color Graphics Adapter) podia fer servir un televisor com monitor. No tenia disc dur. El dispositiu d'emmagatzemament era la cinta de cassette. Com a opció extra s'oferia una unitat de disc flexible. Només tenia cinc ranures d'expansió i la màxima memòria RAM que admetia era de 256 K, 64 a la targeta principal i un màxim de tres targetes d'expansió de 64 K. El processador era un Intel 8088 a 4.77 MHz. Les opcions estàndard eren de 16 K i 64 K de RAM preinstal·lades. Tot i això als feliços posseïdors de l'enginy, els semblava que estaven pilotant una nau espacial.

Fernando Sortino Traverso.

Y rebre partitures... i organitzar concerts... i... i....

Albert Martínez Hernansáez:

I veure els vídeos dels concerts del Ferran ...

Fernando Sortino Traverso:

entre d'altres, jejeejejejejej

Anna Casamitjana:

i estar "parlant"... amb gent que estan a uns quaaaaaaaaaaaants kilòmetres

Tal dia com avui -11 d'agost-

de l'any 1897 nasqué a East Dulwich, Londres (Regne Unit), Enid Mary Blyton -Enid Blyton- escriptora de centenars de novel·les destinades al públic infantil i juvenil. Els de la meva generació vam ser fidels consumidors dels seus llibres protagonitzats pels "Cinc Famosos" (The famous five) o dels "Set Secrets" (The Secret Seven) i li devem hores i hores de lectura molt amena

Rosa Maria Cuyás Cols:

Molt interessant

Montse Sita Massó Maresch:

M'encantaven

Anna Casamitjana:

A mi més que encantar-me m'inquietava, tenia un llibre molt petitet que no m'agradava però m'atreia molt i el llegia centenars de cop

Sonia Jordá de Quay:

Recuerdo mi colección en francés.......tremendos recuerdos.....tempus fugit......

Tal dia com avui -10 d'agost-

de l'any 1923 morí a Cercedilla (C.A. de Madrid), el genial pintor Joaquín Sorolla y Bastida. La seva prolífica obra (més de 2.200 obres catalogades) està repartida per museus de tot el món, però la seva casa-museu al Pg. General Martinez Campo, prop del carrer Miguel Ángel, a Madrid, és de visita obligada per tothom que viatgi a aquesta capital.

Sonia Jordá de Quay:

quien pudiera tener una obra suya.........yo tuve una muy cerca......pero c'est la vie

Tal dia com avui -9 d'agost-

de l'any 1173 a Pisa (Itàlia) és va començar a construir la torre del campanar de la catedral d'aquesta ciutat. Dissenyada per ser vertical va començar a inclinar-se pràcticament des de l'inici de les obres, convertint-se d'aquesta forma en una de les torres més famoses del món. La seva inclinació d'uns 4 graus va anar progressivament en augment al llarg de 800 anys i l'any 1990 va ser tancada al públic com a mesura de seguretat, duent-se a terme treballs per moderar la seva inclinació el que va permetre la seva re-apertura l'any 2001. Els tècnics diuen que l'estabilitat de la torre queda garantida per 300 anys més per la qual cosa, tot i que és interessant que tothom que no hi hagi estat vagi a visitar-la, avui per avui no corre excessiva presa.

Tal dia com avui -8 d'agost-

de l'any 1974 Richard Milhouse Nixon, president dels Estats Units de Nord Amèrica va renunciar al seu càrrec en descobrir-se la seva implicació en les escoltes il·legals fetes per alguns dels seus homes a la seu del Partit Demòcrata, convertint-se en l'únic president d'aquell país que, a dia d'avui, ha renunciat al seu càrrec. L'indult que li va concedir el seu successor, Gerald Ford, el va lliurar de qualsevol càrrec judicial pels fets comesos sota el seu mandat. El film de Alan J. Pakula "All the President's Men", protagonitzat per Dustin Hoffman -que nasqué tal dia com avui de l'any 1937- i Robert Redford recrea amb força fidelitat i realisme aquells fets.

Tal dia com avui -7 d'agost-

de l'any 1941 morí a Santiniketan (Índia) Rabindranath Tagore, poeta, filòsof, pintor, dramaturg, músic, i novel·lista, Premi Nóbel de literatura l'any 1913, primer asiàtic guardonat amb aquest reconeixement.

"Dormia i somiava que la vida era alegria, vaig despertar i vaig veure que la vida era servei, vaig servir i vaig veure que el servei era alegria."

"El bosc fora molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan."

"Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles."

Gustau Gallardo Lorés:

Un home d'una sensibilitat extrema. Tota la seva obra poseeix un lirisme extraordinari. A part de les frases que esmentes, també m'agrada aquesta definició que fa de la poesia: "La poesia és l'eco de la melodia de l'univers en el cor dels humans"

Tal dia com avui -6 d'agost-

de l'any 1945 l'exèrcit dels Estats Units de Nord Amèrica llençà sobre Hiroshima (Japó) la primera bomba atòmica de la història de la humanitat. La detonació creà una explosió equivalent a 13 kilotons de TNT. És calcula que, de forma instantània, la temperatura s'elevà a més d'un milió de graus centígrads, creant-se una bola de foc d'uns 256 metres de diàmetre que, en menys d'un segon s'expandí a 274 metres. Entre 70 i 80.000 persones, prop del 30% de la població d'Hiroshima murí instantàniament, mentre que altres 70.000 resultaren ferides. Tres dies més tard un altre artefacte de similars característiques fou llançada sobre Nagasaki causant la mort immediata d'entre 40 i 75.000 persones, estimant-se que el total de morts fins a finals de 1945 arribà als 80.000. Aquests han estat fins avui els únics atacs nuclears de la història i cal esperar que siguin els últims. Esperar que algun dia els habitants d'aquest petit planeta deixin de matar-se entre ja en el terreny de la utopia, terreny que alguns, però, ens resistim a abandonar.

(Fotografía: Núvol creat per la bomba llençada sobre Nagasaki el 9 d'agost de 1945)

Gustau Gallardo Lorés:

Albert, jo també vull creure en la utopia i espero poder veure algun dia un món en pau. Les bombes d'Hiroshima i Nagasaki van produir unes conseqüències tan brutals que dubto que cap govern sota cap circumstància s'atreveixi mai a repetir.

Sonia Jordá de Quay:

las ambiciones aveces nos hacen traspasar barreras que dificilmente puedan frenar el dolor y la desolación....hay imágenes que son imborrables que averguenzan al género humano.......esperemos que jamás vuelva a apretarse ese gatillo.

Tal dia com avui -5 d'agost-

de l'any 1939, acabada per tant la guerra civil que va seguir el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, van morir fusellades a Madrid les anomenades Tretze Roses Roges, moltes d'elles de menys de 21 anys d'edat i, per tant, menors d'edat aleshores, entre 56 membres de les Juventuts Socialistes Unificades -tan me fa la seva fil·liació política- pel greu delicte de no combregar amb els qui s'havien aixecat en armes. Tan de bo que mai tornem a veure actes de barbàrie d'aquestes característiques.

Àngels Travé:

Malauradament segueixen passant, per això penso que és molt important rescatar del silenci les barbàries de tots els conflictes bèl·lics.

Tal dia com avui -4 d'agost-

de l'any 1997 morí a Arlés (França), als 122 anys d'edat, Jeanne Louise Calment, persona que és te considerada com la més longeva, comprovada per la ciència, a dia d'avui. Jeanne Louise practicà esgrima fins l'edat de 85 anys i va anar en bicicleta fins els 100. Als 114 anys va auto interpretar-se en un breu paper a la pel·licula "Vincent and me" esdevenint d'actriu de més edat de la història i va deixar de fumar als 117, doncs havent quedat cega, no volia demanar que li encenguessin la cigarreta. L'any 1966, quan tenia 90 anys va cedir la nua propietat del seu habitatge a l'advocat François Raffray a canvi d'una renda vitalícia equivalent a la dècima part del seu valor, probablement pensant totes dues parts en en proper desenllaç. Jeanne Louis va sobreviure a Raffray mort a l'edat de 77 anys i la vídua va haver de seguir pagant el vitalici tres anys, sumant l'import de les rendes vitalícies satisfetes més de tres cops el valor de l'habitatge.

"He gaudit tot el que he pogut. Vaig viure d'una forma recta, transparent i no em penedeixo. Sóc molt afortunada"

(a la foto, Jeanne Louise Calment, als 113 anys)

Sonia Jordá de Quay:

maravillosa mujer......hoy en un precioso bosque me he dado cuenta que algún dia no podré circular libremente como ahora, por eso mi lema es .......disfruta......cuando vuelva colgaré una imagen de ese precioso bosque........

Albert Martínez Hernansáez:

Sin duda alguna, Sonia. Estamos tan preocupados por conseguir lo que no tenemos -y que en muchas ocasiones, nunca tendremos- que perdemos la ocasión de disfrutar con lo que tenemos, que no es poco. Como tu bosque.

Gustau Gallardo Lorés:

Totalment d'acord Albert. No sabem si viurem fins als 122 o només fins al mes que ve, així que disfrutem del bosc, del mar o de la lluna meravellosa que tenim aquesta nit!

Àngels Travé:

Teniu raó...i massa sovint ens preocupem per coses que potser mai podem tenir! Gràcies per a compartir-ho.

Lada Puig:

això és la vida. Disfrutar moment a moment del què t'en volta. Mai engoixar-te pel que, potser, no tinguis mai. Aquesta dona en va fer moltes de coses i si més no al final de la seva vida va ser el que volia.

Tal dia com avui -3 d'agost-

de l'any 1944 nasqué a Ayelo de Malferit (Valencia) Luis Manuel Ferri Llopis, de nom artístic Nino Bravo. Prematurament desaparegut en accident de trànsit quan només comptava 28 anys, ens deixà una amplia discografia i més de seixanta cançons. Els de la seva generació sempre seguirem cantant, intentant imitar la seva veu, cançons com Te quiero, te quiero, Noelia, Esa será mi casa, Voy buscando, Un beso y una flor, Libre, o América, América

Fent clic aquí el podreu veure i escoltar cantant "Libre"

Anna Casamitjana:

Ui, avui es jubilaria el Nino Bravo... tan jove era? semblava més gran a les fotos, avui els nens de 28 anys semblen de 22...
Una pregunta, d'on treus tota aquesta informació?? no, no m'ho diguis, no has de revelar les fonts, però INSISTEIXO!! Vull un bloc! va, que és fàcil, et perdonem un dia de no posar un tal dia perquè el dediquis a fabricar-lo... ves a http://blogger.com, "és fàciu!" (que diu el meu petit), després pots posar-te al mur, a configuració, i fer que el que pengis al bloc es posi directament aquí! Faré un grup: "yo también quiero que Albert haga un blog de tal dia com avui..." :P

Albert Martínez Hernansáez:

Estoy en ello, estoy en ello, Anna. Aviat ho podré anunciar. Moltes gràcies pel teu interès.

Gustau Gallardo Lorés:

Però que no tens un ja de bloc?

Albert Martínez Hernansáez:

Si Gustau, tinc un bloc personal on escric (o intento fer-ho) les meves ocurrències, però l'Anna m'ha animat a fer un altre per aquestes notes i, com li dic, "estoy en ello".

Tal dia com avui -2 d'agost-

de l'any 1976 morí a Los Angeles, Califòrnia, (Estats Units de Nord Amèrica) Friedrich Christian Anton Lang, conegut com Fritz Lang, director de cinema d'origen austríac que desenvolupà la seva carrera artística a Alemanya i als Estats Units. Li devem pel·licules, algunes d'elles considerades com obres mestres, entre les quals, El Doctor Mabuse, Metròpoli, M, el vampir de Dusseldorf, El testament del doctor Mabuse, Fúria, Només es viu un cop, Tu i jo, La dona del quadre i Mentre New York dorm.

Gustau Gallardo Lorés:

Sens dubte un dels més grans directors de la història del cinema! A totes les pel·lícules que esmentes, s'hi podrien afegir també "Los sobronados", "Deseos hmanos" i "Los contrabandistas del Moonfleet", obres maestres absolutes. La meva preferida, però, és "Sólo se vive una vez", un del films més poètcs que he vist mai.

Tal dia com avui -1 d'agost-

de l'any 1920 Mohandas Karamchand Gandhi -Mahatma Gandhi- va començar la seva campanya de desobediència civil basada en el rebuig de la lluita armada i en l'afirmació de la no violència com a forma de protesta pel domini britànic i per la independència de la Índia.

"Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania pot dominar-li."

"Guanyem justícia més ràpidament si fem justícia a la part contrària."

"La causa de la llibertat es converteix en una burla si el preu a pagar és la destrucció dels qui haurien de gaudir la llibertat."

"La humanitat no pot alliberar-se de la violència més que per mitjà de la no violència."

"El que s'obté amb violència, només es pot mantenir amb violència."

Gustau Gallardo Lorés:

Un gran exemple per a tots!

Luis Del Castillo Aragón:

Muchos podrían tomar ejemplo...............Que suerte que nos pones al día ,gracias

Albert Martínez Hernansáez:

Muchas gracias a los dos por leer mis "ocurrencias". Una abraçada.

Benedicte Dayot:

Gandhi nació el 2 de octubre en Wellington. De allí saldrá la Marcha Mundial por la Paz y la No violencia el dos de octubre 2009 para terminar el 2 de enero en Punta Vaca en Argentina. Pasarà por España en noviembre, Barcelona, Madrid, Málaga (15-16/11) y es importante que todos participemos. Allí te dejo el enlace.

WWW.MARCHAMUNDIAL.ORG

Albert Martínez Hernansáez:

Merci beaucoup, Bénédicte. Habrá que estar bien atentos a la marcha e implicarse a fondo. Como decía Celaya, maldigo la poesía del que no toma partido, partido hasta mancharse.

Tal dia com avui -31 de juliol-

de l'any 1944 nasqué a Santa Monica, California (Estats Units de Nord Amèrica), Geraldine Leigh Chaplin -Geraldine Chaplin- filla del gran actor i director Charles Chaplin -Charlot- i prolífica actriu de teatre i cinema. Cal destacar les pel·licules rodades sota la direcció de Carlos Saura i, entre elles "Peppermint Frappé" -que seria la revelació d'un gran actor, José Luis López Vázquez, en una faceta, fins aleshores desconeguda en ell, "Ana y los lobos", "Cría cuervos" i "Mamá cumple cien años". Ha actuat també sota les ordres de grans directors com Robert Altman, Alan Rudolph, Alain Resnais, Martin Scorsese i Pedro Almodóvar.

Tal dia com avui -30 de juliol-

de l'any 1898 nasqué a Castleford, Regne Unit, Henry Spencer Moore -Henry Moore- genial esculptor, autor de grans obres que és poden veure arreu del món com obres d'art públic. La seva habilitat per executar encàrrecs d'obres de grans dimensions el van fer extraordinàriament ric però va preferir viure modestament i destinar la major part dels seus ingressos per crear i mantenir la Henry Moore Foundation (Fundació Henry Moore) que és dedica a promoure l'educació i el foment de las arts, fent bo allò de que no és més feliç qui més te, sinó qui menys ha de menester.

Àngels Travé:

M’encanten les seves sensuals escultures de figures humanes. Recordo de quan estudiava, en les obres de Moore “la pedra es limita a rodejar el buit”.

Tal dia com avui -29 de juliol-

de 1948, és van inaugurar a Londres, els primers Jocs Olímpics després d'un llarg parèntesi de 12 anys de suspensió a causa de la Segona Guerra Mundial.
Anomenats "Els Jocs de l'Austeritat", per la seva sobrietat en una Europa empobrida per la guerra, no és van construir grans superestadis i fins i tot els atletes havien de dormir als barracons que havien ocupat els soldats, però van ser els Jocs de la Pau, una pau que els utòpics seguim somiant universal i perpètua.

Nuria Martínez de Dalmau:

q guaii :)

Àngels Travé:

Sí, i emotiu , fins hi tot com ho has descrit, Albert!

Gustau Gallardo Lorés:

Sí, cal seguir creient en la utopia. Per què no algun dia un món en pau?

Tal dia com avui -27 de juliol-

de l'any 1997 és van donar per acabades a Broadway les representacions del musical "Victor Victoria" que basat en la pel·licula del mateix títol de Blake Edwards s'havia estat representant ininterrompudament des del 25 d'octubre de 1995, després de 738 representacions. En va ser protagonista, des del començament, Julie Andrews, substituïda durant les vacances per Liza Minnelli i, cap el final, en una petita etapa, per Raquel Welch.

Fent clic aquí podreu veure i escoltar Julie Andrews en "The Jazz Hot"

Lourdes Garcia:

Així m'agrada Albert! Que afegeixis de tant en tant algun broadway! Pero posats a fer... millor el so en directe dels escenaris que el so enllaunat de la pel·lícula.

Albert Martínez Hernansáez:

La veritat és que l'havia buscat -no gaire, no tenia gaire temps- i no l'havia trobat. Gràcies per la col·laboració.

Gustau Gallardo Lorés:

Però si ja no la fan a Broadway, la veritat és que veure de nou la pel·lícula tampoc està gens malament!

Tal dia com avui -26 de juliol-

de l'any 1986 morí a Beverly Hills, California, Estats Units de Nord Amèrica el director cinematogràfic Vincente Minnelli, "revolucionari" dels musicals. Li devem pel·licules com "An American in Paris", "The Band Wagon" (Melodies de Broadway), "Lust for Life" (El boig del cabell vermell), "Gigi" i tantes altres.

Gustau Gallardo Lorés:

Jo sóc un entusiasta de "Un americano en París", però entre la seva important filmografia també destacaria El pirata, Cautivos del mal, Como un torrente i Los cuatro jinetes del Apocalipsis.

Tal dia com avui -24 de juliol-

de l'any 1979, el Congrés dels Diputats aprovà la creació del Tribunal Constitucional, intèrpret suprem de la Constitució, independent dels altres òrgans constitucional i només sotmès a la Constitució i a la seva Llei Orgànica. És únic al seu ordre i estén la seva jurisdicció a tot el territori de l'estat. La seva creació, en aquells primers anys de democràcia fou molt ben rebuda pels juristes i la ciutadania. Lamentablement la politització dels seus components, el sistema de designació i les polèmiques per la seva utilització pels partits polítics han malmès bona part d'aquella il·lusió.

Tal dia com avui -23 de juliol-

de l'any 1980 morí a Londres, a la curta edat de 54 anys, Richard Henry Sellers, més conegut com Peter Sellers, actor cinematogràfic mundialment conegut per la seva encarnació de l'inspector Clouseau a la sèrie de pel·licules de Blake Edwards "La pantera rosa", "El nou cas de l'inspector Clouseau", "El retorn de la pantera rosa", "La pantera rosa ataca de nou" i "La venjança de la pantera rosa". Tot i reconeixent la seva meritòria intervenció en aquestes pel·licules, em quedo amb els seus papers a "El quintet de la mort" d'Alexander Mackendrick, "Lolita" d'Stanley Kubrick i, sobre tot, "Dr. Strangelove or How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb" (Dr. Amor Estrany o com vaig aprendre a deixar de preocupar-me i estimar la bomba) del mateix gran director, estrafolàriament estrenada a Espanya com "¿Teléfono rojo?, volamos hacia Moscú"

Tal dia com avui -22 de juliol-

de l'any 1926, nasqué a València, Luis Sánchez Polack "Tip", genial humorista de l'absurd que formà dos memorables duos, Tip i Top amb Joaquín Portillo i Tip i Coll amb José Luis Coll. Entre les actuacions d'aquest singular còmic, recordo de forma molt especial la seva lliçó amb traducció simultània de com omplir un got d'aigua, que podreu veure fent clic sobre aquest enllaç

Tal dia com avui -21 de juliol-

de 1969, a les 2:56 hora internacional UTC, i no d'ahir com s'ha dit reiteradament, probablement per considerar-se l'hora dels Estats Units de Nord Amèrica, el comandant de la NASA Neil Armstrong és convertí en el primer ésser humà que posava un peu sobre la superfície de la Lluna. Tot seguit (després d'haver posat l'altre peu) el seu company de missió Edwin E. Aldrin seguia les seves passes mentre el tercer membre de la tripulació, Michael Collins, s'havia de conformar mirant-s'ho des de dalt cada sis minut i mig, des del mòdul que seguia en òrbita lunar. Després d'aquesta gesta, alguns homes han tornat varis cops a la lluna, fins i tot motoritzats, per no deixar de banda la GM, i molts més que no hi han anat mai, sembla que hi siguin permanentment allà.

Benedicte Dayot:

Entre Rambrandt el 15 de julio y Neil Amstrong hoy 21 de julio, ha pasado tanto tiempo...
Ya echaba de menos tus "Tal dia com avui"

Albert Martínez Hernansáez:

Gracias Bénédicte. He andado liado estos días, pero me he propuesto (no se si lo conseguiré) no volver a interrumplir los "tals dies com avui", salvo causa de fuerza mayor :-)

Àngels Travé:

Lo mismo digo...!

Albert Martínez Hernansáez:

Gràcies Àngels. Petons.

Anna Casamitjana:

Insisteixo en que ho has de posar en un bloc, perquè així no es perdrà tot això que esrius, vulguis que no, al Facebook, van passant pàgines i és més difícil de seguir, seria un bloc molt interessant!

Albert Martínez Hernansáez:

Tens tota la raó, Anna, perquè observo que els primers que vaig publicar al mur (no com a notes), han desaparegut. A veure si m'ho munto un dia d'aquests.

Sonia Jordá de Quay:

gracias por volver Albert.......

Albert Martínez Hernansáez:

Gracias a ti, Sonia, por tomarte la molestia de leer mis "ocurrencias".

Tal dia com avui -15 de juliol-

de l'any 1606 nasqué a Leiden (Països Baixos) Rembrandt Harmenszoon van Rijn, conegut simplement com Rembrandt, pintor i gravador considerat històricament com un dels millors mestres barrocs de la pintura i el gravat i, sense dubte, l'artista més important de la història del seu país.


Marisa Espín Grau:

Albert: tal dia com demà -16 de juliol- m'agradaria anar a escoltar-vos en el concert d'estiu i espero poder fer-ho. ja et buscaré per saludar-te. Una abraçada!


Albert Martínez Hernansáez:

Gràcies, Marisa. Seràs molt ben rebuda. I la teva crítica, com de persona experta, molt valorada. Fins demà. Forta abraçada.


Anna Casamitjana:

Que vagi bé i que ho disfruteu molt!


Marisa Espín Grau:

Bona nit! Enhorabona pel concert! M'ha agradat molt. Canteu amb alegria i ho transmeteu.Em sap greu no haver-me acomiadat de tu, Albert, a l'acabar però havia d'agafar el tren i se'm feia tard.Fins avaiat, segueix amb el Rigoletto que ho hem de disfrutar també!


Albert Martínez Hernansáez:

Moltes gràcies, Marisa. Gràcies per haver vingut i pel teu amable comentari. Sí, penso que el concert va anar prou be, sobre tot la segona part. I va ser apoteòsica la cantada del meu avi per part del públic. Ens ho vam passar d'allò més be i vam percebre que hi havia molt bona amb el públic. Et vaig buscar a la sortida per agrair-te de nou la teva ascomunicació sistència. Te especial mèrit vivint com vius a fora i, sobre tot depenent del tren. Gràcies, de debò.
Gràcies pels bons desitjos, Anna. Pel que pots veure del comentari de la Marisa si que el vam disfrutar. Nosaltres molt i em dona la sensació de que el públic també.


Àngels Travé:

Quina enveja que ens feu a la gent que no vam poder venir al concert... Jo vaig gaudir moltíssim del vostre concert al Castell de Penyafort, al Parc del Foix (Santa Margarida i els Monjos). Felicitats a tots/es!


Albert Martínez Hernansáez:

Gràcies Àngels. També nosaltres ens ho vam passar molt be al concert del Castell. I això va ser obra teva.

Tal dia com avui -14 de juliol-

de l'any 1789 és va produir la Presa de la Bastilla, que va suposar el començament de la Revolució Francesa, que hauria de tenir gran influència a tot Europa. Els ideals de llibertat, fraternitat i igualtat i el principi de separació de poders, legislatiu, executiu i judicial inspiren encara avui els ordenaments jurídics dels països respectuosos amb els drets dels ciutadans, allò que coneixem com Estat de Dret.


Fernando Sortino Traverso:

A cantar la Marsellesa!!!


Albert Martínez Hernansáez:

Allons enfants de la Patriiieeeeee ...


Benedicte Dayot:

Les jours de gloire sont passés. Maintenant c'est l'Europe...


Fernando Sortino Traverso:

Molt be!! l'unic que se per cantar ara per a ara es al Serende del Leopold de La Juvie de Halevy, jejejeejejej


Albert Martínez Hernansáez:

L'únic? Va, va Ferran, no siguis modest ...


Fernando Sortino Traverso:

Le reve de Des Grieux... l'aria de Nadir de Le pecheurs de perles... l'aria de Werther.... be algunes mes... pero no gaire


Albert Martínez Hernansáez:

Ets un llibre (musical) obert! :-)


Fernando Sortino Traverso:

que vaaaaaaaaaaa... em falta taaaaaaaaant...

Tal dia com avui -13 de juliol-

de 1944 nasqué a Budapest (Hongria), Ernő Rubik, escultor, arquitecte i dissenyador, i creador del mundialment famós cub de Rubik que als anys 80, tot i que el va inventar l'any 1974, ens va tenir entretinguts a vàries generacions, intentant resoldre'l


Anna Casamitjana:

Carai!! i jo que pensava que aquest joc tenia més anys.... com que tota la vida ho he vist a casa.... Sabeu que ara es torna a portar??! el meu nebot de 13 anys un dia en demanava un a mon pare perquè al seu cole es veu que s'estava creant afició...


Albert Martínez Hernansáez:

És que ets prou jove com per que l'hagis vist tota la vida a casa. En canvi jo el que recordo de la meva infantesa són els TBO (que van donar nom als còmics a casa nostra), els cromos de la Nestle, el mecano, els "juegos reunidos", els mini cars, els dinky toys.Tot això et deu sonar a xinès, no?


Nuria Martínez de Dalmau:

ho veus t'ho vaig dir a budapest

Tal dia com avui -12 de juliol-

de l'any 1947, nasqué a Caravaca de la Cruz (Múrcia), María Trinidad Pérez de Miravete Mille coneguda com Mari Trini, cantautora espanyola recentment desapareguda. Malalta des del 7 anys va haver de romandre al llit fins els 14 el que li va infondre les ànsies de llibertat i cerca de nous horitzons. Als 15 anys va conèixer al director cinematogràfic Nicholas Ray que és va convertir en el seu representant artístic. Va viure cinc anys a Paris on va enregistrar el seu primer disc amb cançons en francès, per traslladar-se a Espanya i cantar cançons de cantautors com Luis Eduardo Aute i Patxi Andion, a part d'altres seves. El 8 de març de 2008 va rebre el premi "Lucha por la Igualdad" concedit por la Comunitat Autònoma de Múrcia, "por retratar a través de sus melodías las carencias, problemas y desigualdades de la mujer" i aquest va ser un dels seus darrers actes públics abans de que la mort la sorprengués el dia 6 d'abril d'enguany per una agreujament de la malaltia que patia.
Fent clic aquí la podreu veure i escoltar en un dels seus primers i més emblemàtics èxits: "Amores"


Gustau Gallardo Lorés:

Mari Trini va ser un dels meus amors inconfesables en els meus anys d'infantesa i d'adolescència. Adorava la seva veu i les seves lletres impregnades de sentiments. La meva favorita era aquella que deia "Cuando la lluvia cae se funde el hielo y cuando me acaricias me quema el fuego..."


Àngels Travé:

És extraordinari com les músiques i les cançons ens traslladen a moments viscuts i expliquen els nostres sentiments molt millor que ho faríem nosaltres mateixos.

Tal dia com avui -11 de juliol-

de l'any 1859, ara fa exactament 150 anys, va sonar per primer cop la campana del Big Ben de Londres, nom genèric amb que és conegut el conjunt format per la torre del rellotge del Palau de Westminster de la capital britànica, el gran rellotge i la pròpia campana, tot i que, en puritat, només seria el nom de la campana. Des d'aquella llunyana data, i amb comptades excepcions, amb puntualitat britànica, valgui la redundància, amb un pes aproximat de 13 tones, ha marcat sempre les hores en punt. El conjunt de torre rellotge i campana aviat és van convertir en la referència de Londres, de tal manera que és fa difícil pensar que algú no associi immediatament Big Ben amb Londres i viceversa.

Tal dia com avui -10 de juliol-

de l'any 1997 la banda criminal ETA va segrestar el regidor de l'Ajuntament d'Ermua, Miguel Ángel Blanco, amb l'amenaça d'"executar-lo" en 48 hores si el Govern no atenia les seves exigències. Malgrat les manifestacions que és van produir per tot arreu de l'Estat demanant el seu alliberament sense condicions, Miguel Àngel va ser assassinat d'un tret a la nuca prop de Lasarte-Orio. Aquesta matinada la banda ha volgut recordar la seva "gesta" col·locant un artefacte explosiu que, sortosament, ha estat descobert i fet explotar de forma controlada sense causar-ne víctimes.

"La violència crea més problemes que els que resol, i per això mai no condueix a la pau" (Martín Luther King)


Emilio García Espínola:

Esta es una noticia que nome atrevo a comentar. Porque pensarías: ¡qué animal es Emilio! Los días posteriores fueron ilusionantes. Parecía que la sociedad había despertado...


Fernando Sortino Traverso:

Fa 57 anys es casaven, a Bernal, provincia de Buenos Aires, Leonor Traverso i Rosario Francisco Julio Sortino... els meus pares... Deu meuuuuuu... com passa el temps!!


Albert Martínez Hernansáez:

En efecto, Emilio, aquellos días parecía que, por fin, todo el mundo estaba de acuerdo en esta cuestión fundamental. Desgraciadamente la unión duró poco.

Gràcies, Ferran, per recordar la vostra efemèride. Serveix per treure dramatisme al dia i ajudar a veure l'ampolla mig plena, en comptes de mig buida. Que sigui enhorabona.


Fernando Sortino Traverso:

Per aixo t'ho vaig dir!! La vida es un ying i un yang... el mateix dia de l'aniversari dels pares va morir la mare d'una amiga..

Tal dia com avui -9 de juliol-

de l'any 1942, Anna Frank, els seus pares, Otto i Edith Frank, la seva germana Margot; Fritz Pfeffer, un dentista jueu, i la família van Pels, formada por Hermann i Auguste van Pels i el fill de tots dos, Peter, és van haver de confinar en un amagatall a un vell edifici del Prinsengracht, canal del cantó occidental d'Amsterdam, quina porta van amagar darrera un prestatge. En aquell indret van haver de viure fins el 3 d'agost de 1944, amagant-se dels nazis, i allà va escriure l'Anna el seu famós Diari al qual descrivia la serva por per viure amagada durant anys, els seus naixents sentiments per Peter, els conflictes amb els seus pares, i la seva vocació d'escriptora. Avui, al 67è aniversari d'aquell dia infaust, fem veus perquè algun dia mai ningú s'hagi d'amagar per les seves idees, ètnia, raça, religió ni cap altra causa.


Montse Sita Massó Maresch:

Aih Senyor!!! Espero que no tornin a pasar coses com aquestes

Tal dia com avui - 8 de juliol-

de l'any 1951 nasqué a Summit, Nova Jersey, (Estats Units de Nord Amèrica) l'actriu cinematogràfica Anjelica Huston. Va debutar l'any 1969 a "Passeig per l'amor i la mort" dirigida pel seu pare, el gran director i actor John Huston. Posteriorment va actuar en pel·licules tan importants com "El carter sempre truca dos cops", "L'honor dels Prizzi", "Delictes i faltes", "Els estafadors", "La família Adams", "Misteriós assassinat a Manhattan" i "Creuant la foscor", entre moltes altres.

Tal dia com avui -7 de juliol-

de l'any 1860 nasqué a Kaliste, Bohemia, (actualment Txèquia) Gustav Mahler, gran compositor i director d'orquestra quines obres és troben entre les més importants del post romanticisme. Autor de nou simfonies més una dècima inacabada i altres obres importants com "Lieder eines fahrenden Gesellen" ("Cançons d'un camarada errant") o "Kindertotenlieder" (Cançons als nens morts).


Emilio García Espínola:

Uno de mis compositores preferidos. Me permito recomendar este enlace, con uno de mis cantantes más admirados: Thomas Quasthoff. De las Canciones de un camarada errante.


Albert Martínez Hernansáez:

Excelente interpretación, Emilio. Muchas gracias por compartirla.


Nuria Martínez de Dalmau:

aket dia tenias k ficar san fermin aii esa cabezitaa


Albert Martínez Hernansáez:

Nuriona, quan siguis una mica més gran, sabràs que el Sr. Mahler és molt més important que tots ens sanfermins junts (amb perdó dels pamploniques). Entre tant podries cuidar una mica més la ortografia, no creus?


Nuria Martínez de Dalmau:

ombree no pensis xk normalment trek 1 falta al dictat


Albert Martínez Hernansáez:

Si no més fos una ... Amb aquesta redacció el que tindrien difícil és trobar un encert.
Tan costa escriure "Home, no pensis, perquè normalment trec una falta al dictat". Tampoc no és tan més llarg, no?

Tal dia com avui -6 de juliol-

de l'any 1971, morí a New Orleans, Lousiana (Estats Units de Nord Amèrica), on va néixer i viure, Louis Armstrong, el més popular músic de jazz de la història.

"If you have to ask, you'll never know." (Si ho has de preguntar [què és el jazz] mai ho sabràs).

Feu clic aquí i gaudiu del seu "What a wonderful world" (Quin món tan meravellós)

Tal dia com avui -4 de juliol-

de l'any 1935 nasqué a Huelva, Manuel Summers Rivero, director de cinema i autor de meritòries pel·licules compte hagut de l'època en que van ser rodades com "Del rosa al amarillo", "La niña de luto" i "Juguetes rotos", amb l'actuació del recordat "Gran Gilbert" pels que tenim prou edat com per haver conegut i visitat aquella entranyable "Bodega Bohemia" (donde los artistas nacen) tot i que era més adient dir que era on els artistes morien ...

Tal dia com avui -3 de juliol-

de l'any 1883 nasqué a Praga (actual Txèquia) Franz Kafka, escriptor de gran influència a la literatura universal del segle XX, tot i que la seva obra no és gaire extensa. La seva obra inacabada, El Procés, una de les més conegudes junt a "La metamorfosi" i "El Castell" va ser magistralment portada a la pantalla per Orson Wells, en un film protagonitzat per Anthony Perkins i el propi Welles.


Jaume Alonso-Cuevillas Sayrol:

Jo vaig fer una versió real de 'Der Prozess'


Albert Martínez Hernansáez:

De les teves dots com actor teatral, Jaume, mai no he dubtat. Però aquesta versió real de procés, en major o menor mesura la vam viure tots, o, si més no, un bon grapat. I, sortosament, va acabar més be que la de Mr. K. Com havia d'acabar. Clar que queda la "pena del banquillo" de la que que parles al teu blog, no? A veure si un dia som capaços de:
a) Callar fins que parlin els tribunals.
b) Que els tribunals parlin amb rapidesa.
És la nostra assignatura pendent, no?


Jaume Alonso-Cuevillas Sayrol:

Write a comment...Certament, algun dia hauré d'escriure al respecte. El meu discrus d'ingrés a l'Acadèmia de Doctors portarà per títol (ja aprovat pel Comité Científic) 'La reparació del dany moral causat pel procés injust' (toma ja!); em cal però acabar de cicatritzar les ferides de l'ànima. No saps cóm reconforten paraules com les teves. Gràcies. amic!


Albert Martínez Hernansáez:

No més per donar idees: de la mateixa manera que algunes sentència condemnatòries contenen la obligació de publicar-les en la premsa local, algunes absolutòries haurien de ser publicades d'ofici o a càrrec de l'Estat o del querellant.


Albert Martínez Hernansáez:

Per cert, avisam quan pronunciïs el teu discurs d'ingrés a l'Acadèmia. Per res del mon el voldria perdre!