Tal dia com avui -29 de novembre-

de l'any 1899, a Barcelona, és fundà per un grup de dotze joves futbolistes suïssos, britànics i catalans encapçalats per Hans Gamper, el "Football Club Barcelona", avui Fútbol Club Barcelona (Barça). Precisament, doncs, avui, 110è aniversari de la fundació del Club, ha jugat al Camp Nou, el partit de màxima rivalitat amb el Real Madrid, al qui ha guanyat per 1-0, gol de Ibranovich, malgrat haver jugat durant bona part del segon temps amb deu jugadors per l'expulsió de Busquets.

Els seus 176.000 socis el fan el segon club de futbol del món en número de socis, només superat pel Benfica i seguit pel Bayern de Munich.

Conforme al rànquing històric de la IFFHS (Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol), està considerat el millor club del món des de 1991, any a partir del qual aquest organisme començà a elaborar estadístiques.

El Barça fou un dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol l'any 1928 i des d'aleshores és un dels 3 únics equips que sempre ha jugat a la Primera Divisió. Actualment és un dels equips amb més trofeus del món i compte, entre altres, 19 Campionats de Lliga espanyola, 25 Copes del Rei, 8 Supercopes d'Espanya, 3 Copes d'Europa, 3 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa i 3 Copes de Fires.

El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees. També és l'únic club de la Lliga espanyola que ha aconseguit el triplet (Copa, Lliga i Lliga de Campions en un mateix any) la temporada 2008-2009.

És la única entitat esportiva al món que disposa, a part del futbol de quatre seccions professionals més, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, en les disciplines del bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala. Entre les cinc seccions professionals esmentades, el FC Barcelona suma més de 250 títols oficials nacionals i més de 90 internacionals, incloent un total de 28 Copes de Europa, 73 Lligues i 79 Copes del Rei.

El Barça, conegut per l'eslògan de que és "Més que un Club" suma a la seva vessant esportiva la històrica d'ambaixador i defensor de la cultura i la llengua catalana, i les tasques de solidaritat i socials realitzades arreu del món, per mig de la Fundació del Futbol Club Barcelona, òrgan que des del 2006 rep el 0,7% dels ingressos ordinaris del club per tal d'impulsar els programes i projectes socials.

El Camp Nou, l'Estadi del FC Barcelona és propietat del mateix club. És va inaugurar l'any 1957 i té una capacitat de 98.772 espectadors, tots asseguts. És un dels estadis catalogats com a "Estadi Cinc Estrelles" per la UEFA, fet que l'habilita per acollir finals de la Lliga de Campions, Recopa i Copa de la UEFA, com ha passat en 15 ocasions. A les instal·lacions del Camp Nou és troba el Museu del FC Barcelona, el museu més visitat a Catalunya amb una mitjana anual superior a 1.300.000 visitants.

Durant els 40 anys de la dictadura de Franco a Espanya, quan es van prohibir i reprimir les institucions polítiques catalanes, el club va assolir el rol de la lluita anti-franquista a Catalunya i de la resistència contra el centralisme que representava el règim franquista. Aleshores l'estadi del FC Barcelona restà com un dels pocs escenaris públics on els afeccionats s'expressaven amb una certa llibertat i el club esdevingué el millor ambaixador de Catalunya a l'exterior, fent dels emblemes del club símbols de catalanitat, i al mateix temps representà una via d'integració al país per part de molts immigrants que arribaven d'arreu d'Espanya i volien fer propis els senyals d'identitat col·lectiva de la seva nova llar.

Va ser durant aquells anys de repressió de les llibertats públiques i de la cultura catalana quan es va començar a popularitzar l'eslògan que defineix el Barça com a "més que un club".

Tal dia com avui -28 de novembre-

de l'any 1895 nasqué a València, José Iturbi Báguena, pianista, compositor i director d'orquestra.

Iturbi desenvolupà tota la seva carrera professional fora d'Espanya. Estudià al 1911 al conservatori de París, fou professor de piano al conservatori de Ginebra des de 1918 fins 1923. Oferí concerts a les principals sales d'Europa fins l'any 1929 quan establí la seva residència als Estats Units dirigint orquestres com la seva pròpia, la Orquestra Iturbi, la Filarmònica de Nova York, la Orquestra de Filadèlfia, la Orquestra Simfònica de Chicago i la Rochester Philarmonic.

A partir de 1942 la seva carrera canvia de rumb en ésser reclamat per la Metro Goldwyn Mayer com pianista de comèdies musicals, el que va suposar l'inici de la seva carrera cinematogràfica. Col·laborà en set pel·lícules al llarg de cinc anys.

A finals dels anys 40 va dur a terme una tasca decisiva per situar la Orquestra Municipal de València entre les més importants orquestres simfòniques, el que li fou recompensat amb el seu nomenament com a director honorari perpetu.

Amb motiu de la riuada que l'any 1957 assolà la capital i molts pobles de València, el mestre Iturbi cancel·là tots els seus compromisos artístics, i dirigint la Orquestra Municipal, va fer un gira per tot Espanya per recaptar fons pels damnificats en un gest d'afecte a la seva terra natal.

En prova de gratitud la ciutat de València donà el nom del mestre Iturbi al Conservatori Municipal, i, amb freqüència bianual és celebra a la capital valenciana un certamen internacional de piano: el Concurs Internacional de piano José Iturbi.

Fent clic a aquest enllaç podreu veure i escoltar al mestre interpretant al piano la Rapsòdia Hongaresa de Franz Liszt.

Tal dia com avui -27 de novembre-

de l'any 1921 a Uhrovec, aleshores Txecoslovàquia, nasqué Alexander Dubček, autor i impulsor de l'anomenada "Primavera de Praga", intent fallit de reformar el règim comunista del seu país.

Com primer secretari del Comitè Central, comandà un intent de democratitzar l'Estat i les estructures internes del Partit, obrint-se a les potències occidentals. Gran part de la població txecoslovaca recolzà amb entusiasme les reformes impulsades per Dubček fins que la operació fou avortada violentament, l'agost de 1968, quan els tancs de les tropes soviètiques del Pacte de Varsovia envaïren Praga i "restabliren l'ordre pertorbat".

Dubček i cinc membres més del Presidium foren segrestats per les forces d'ocupació i portats a Moscou, on varen ser sotmesos a un "tractament" per fer-los "entrar en raó".

A la seva tornada a Praga, presidí l'Assemblea Federal txcoslovaca fins 1970, any en que fou expulsat del Partit i, després d'un breu període fent d'ambaixador a Turquia, se'l va confinar a un treball com buròcrata d'una explotació forestal.

No va fer gaire efecte el "tractament" rebut a Moscou, doncs l'any 1974 aparegué una carta oberta seva dirigida a l'Assemblea Federal, insistint en els mateixos postulats democràtics de 1968, criticant la política del Partit i denunciant els abusos de poder del primer secretari Gustáv Husák.

Caigut el règim comunista, el dia 26 de novembre de 1989 Dubček va ser aclamat per la multitud a la Plaça de Letna de Praga. Va ser nomenat president del Parlament txecoslovac.

Aquest mateix any 1989 fou concedit a Dubček el Premi Sajarov per la Llibertat de Consciència, premi establert pel Parlament Europeu per retre homenatge a les persones i organitzacions que han dedicat les seves vides o accions a la defensa dels drets humans i les llibertats. Porta aquest nom en honor del dissident i científic soviètic Andréi Sájarov.

Avui Txèquia i Eslovàquia, països resultants de l'escissió de l'antiga Txecoslovàquia, gaudeixen d'un règim democràtic i són membres de la Unió Europea. Tots dos veneren la figura d'aquell home valent que va saber i voler plantar cara als dictats de la tirania soviètica.

Tal dia com avui -26 de novembre-

de l'any 1922 a Minneapolis, Minnesota, (Estats Units) nasqué Charles Monroe Schulz, pare dels entranyables Charlie Brown, Snoopy, Lucy, Linus i demés membres dels "Peanuts".

Començà a publicar dibuixos entre 1947 i 1949 incorporant ja a les seves vinyetes un gos d'aspecte força semblant a Snoopy. Des de 1950 publicà regularment les historietes dels Peanuts i, tot i que durant un temps les va alternar amb altres d'esports, la demanda del públic va fer que és concentrés només en aquelles.

Considerava el còmic una forma d'art menor. Paradoxalment va ser ell un dels principals dibuixants, sinó el que més, que demostrà les seves enormes possibilitats comunicatives.

Entre els anys setanta i vuitanta guanyà una considerable quantitat de diners amb els seus dibuixos que va emprar en bona part a ajudar als necessitats.

Va morir d'un infart de miocardi el 12 de febrer de 2000, als 77 anys i l'endemà, 13 de febrer, és va publicar la seva darrera tira còmica.

Enrere quedaven gairebé 50 anys de creació d'una historieta diària creada personalment per ell mateix sense ajut en cap moment de cap assistent.

Tal dia com avui -25 de novembre-

de l'any 1960, a Puerto Plata (República Dominicana) moriren vilment assassinades Minerva, Patria, i María Teresa Mirabal, les "germanes Mirabal", també conegudes com "las mariposas".

El seu gran delicte: haver tingut la gosadia d'oposar-se a una de les tiranies més fèrries que ha tingut l'Amèrica Llatina, la del dictador Rafael Leonidas Trujillo i de lluitar per la llibertat política del seu país.

Són conegudes com "las Mariposas", perquè aquest és el nom secret que va adoptar Minerva en les seves activitats polítiques clandestines.

Aquesta és la freda crònica d'un dels assassins, Ciríaco de la Rosa: “Después de apresarlas las condujimos al sitio cerca del abismo, donde ordené a Rojas Lora que cogiera palos y se llevara a una de las muchachas. Cumplió la orden en el acto y se llevó a una de ellas, la de las trenzas largas (María Teresa). Alfonso Cruz Valerio eligió a la más alta (Minerva), yo elegí a la más bajita y gordita (Patria) y Malleta, al chofer, Rufino de La Cruz. Ordené a cada uno que se internara en un cañaveral a orillas de la carretera, separadas todas para que las víctimas no presenciaran la ejecución de cada una de ellas. Ordené a Pérez Terrero que permaneciera en la carretera a ver si se acercaba algún vehículo o alguien que pudiera enterarse del caso. Esa es la verdad del caso. Yo no quiero engañar a la justicia ni al pueblo. Traté de evitar el desastre, pero no pude, porque de lo contrario, nos hubieran liquidado a todos”.

A Trujillo li sortí el tret per la culata. La mort de "las Mariposas" va causar una enorme repercussió social al país. El poble es mostrà cada cop més crític amb el seu govern i afí als ideals de les Mirabal. El 30 de maig de 1961 Trujillo morí assassinat.

En honor a aquestes heroïnes, el 25 de novembre és commemora el Dia Internacional de la No Violència Contra la Dona.

Tal dia com avui -24 de novembre-

de l'any 1927 nasqué a Las Palmas de Gran Canaria, el gran tenor Alfredo Kraus Trujillo, un dels millors tenors lírics de la segona meitat del segle XX.

Internacionalment conegut i reconegut, debutà a l'estranger al Teatre Real de El Caire l'any 1956 amb el paper del Duc de Mantua de "Rigoletto" de Giuseppe Verdi i com Mario Caravadossi de "Tosca" de Puccini. L'any 1958, cantà al Teatro Nacional de São Carlos, a Lisboa, La Traviata junt a la gran soprano Maria Callas. Més tard interpretà a Londres, l'any 1959 "Lucia di Lammermoor", "La sonnambula" a Milà, l'any 1960 i "Rigoletto" a New York l'any 1966.

L'any 1985 li fou concedit el Premio Canarias de Bellas Artes e Interpretación i l'any 1991 va rebre el Premi Príncep d'Asturies de les Arts.

Tingué multitud de guardons, nacionals i internacionals, entre ells, la Gran Creu de l'Ordre d'Alfons X El Savi, la Medalla d'Or de les Belles Arts, Comendatore della República Italiana, Premi Metropolitan Opera House de Nueva York, Bellini d'Or de Catania, Comendadeur de L’Ordre des Arts et des Lettres de França, Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu, Kammersänger de Viena, Premi Enrico Caruso d'Italia, Chevalier del’Ordre National de la Legión d’Honneur de la República Francesa, Medalla de la Royal Opera House de Londres, Gran Creu d'Honor de les Ciències i les Arts d'Austria, entre altres molts.

L'auditori de Las Palmas porta el seu nom i el portà ja en vida de l'artista, com a reconeixement a un dels fills predilectes d'aquella ciutat.

Veieu-lo i escolteu-lo aquí en una de les seves peces més cèlebres i celebrades: "Pourquoi me réveiller" de "Werther"

Tal dia com avui -23 de novembre-

de l'any 1876 nasqué, a Cadis, Manuel de Falla y Matheu. Junt amb Isaac Albéniz i Enric Granados és un dels músics i compositors espanyols més importants de la primera meitat del segle XX.

Desenvolupà la seva carrera professional a París, Madrid i Granada, i els darrers anys de la seva vida exiliat a Argentina, on morí, malgrat els intents dels primers governs de la dictadura franquista convidant-lo a tornar i oferint-li fins i tot una pensió si tornava, cosa que va rebutjar.

De l'etapa parisenca, on és relacionà amb Claude Debussy, Maurice Ravel, Paul Dukas, Isaac Albéniz, Alexis Roland-Manuel, Florent Schmitt, Ricard Viñes i Pablo Picasso són moltes de les seves obres més conegudes, com ara "El amor brujo", "El sombrero de tres picos", "Noches en los jardines de España", "El retablo de Maese Pedro" i el "Concierto para clave y cinco instrumentos".

Fent clic a aquest enllaç podreu escoltar "La danza del fuego" de "El amor brujo" interpretada per la orquestra simfònica de Chicago dirigida per Daniel Barenboim

Tal dia com avui -22 de novembre-

de l'any 1963, a Dallas, Texas (Estats Units) morí assassinat el 35è president dels Estats Units, John Fitzerald Kennedy. Dos dies més tard morí, també assassinat, el seu presumpte assassí, Lee Harvey Oswald quan era traslladat a la presó, per la qual cosa mai no va poder ser jutjat ni, en conseqüència, condemnat. The President's Commission on the Assassination of President Kennedy, més coneguda per Comissió Warren, en prendre el nom del seu president, Earl Warren, establerta pel president Lyndon B. Johnson, va concloure que Oswald, actuant en solitari va disparar tres trets un dels quals va ferir mortalment el president Kennedy, sense més motivació que la seva pròpia situació personal, a l'igual que Jack Rubi qui assassinà Oswald. No va apreciar cap mena de conspiració ni en l'actuació d'Oswald ni en la de Rubi.

Molta gent, però, no va quedar satisfeta amb aquestes conclusions i segueix pensant en una conspiració, compte hagut del passat d'Oswald, vinculat a la Unió Soviètica, al partit comunista i als serveis secrets dels Estats Units.

JFK, als seus 43 anys d'edat va ser el president electe més jove dels Estats Units, tot i que no el més jove en exercir el càrrec, doncs Theodore Roosevelt, havia assolit la presidència als 42 anys a causa de l'assassinat del President William McKinley.

Va ser un gran orador i moltes frases dels seus discursos han passat a la història. Aquestes són algunes de les mes famoses:

"No us pregunteu que pot fer el país per vosaltres. Pregunteu-vos que podeu fer vosaltres pel vostre país". "Totes les nacions hem de lluitar contra l'enemic comú de l'home: la tirania, la pobresa, les malalties i la guerra mateixa" (discurs inaugural de la presidència).

"Fa dos mil anys era un orgull dir "civis romanus sum" (sóc un ciutadà romà). Avui al món de la llibertat, un pot estar orgullós de dir "Ich bin ein Berliner" (sóc un berlinès) ... Tos els homes lliures, visquin on visquin, són ciutadans de Berlín, i, per això, com un home lliure, estic orgullós de dir 'Ich bin ein Berliner!'" (discurs a Berlín Occidental, el 26 de juny de 1963)

"Cal que sigui possible, a curt termini, que tot estatunidenc pugui gaudir dels privilegis de ser estatunidenc sense importar la seva raça o color. A curt termini, tot estatunidenc deu tenir el dret de ser tractat com li agradaria ser tractat, com a hom li agradaria que tractessin als seus fills". "Els drets de cada individu disminueixen quan els drets d'un sol es veuen amenaçats."(discurs sobre els Drets Civils, l'11 de juny de 1963)

"La humanitat ha de posar fi a la guerra, o la guerra posarà fi a la humanitat" (discurs a l'Assemblea General de la ONU el 25 de Setembre de 1961)

Tal dia com avui -21 de novembre-

de l'any 2000, a Barcelona, Ernest Lluch i Martí morí a Barcelona, assassinat per la banda terrorista ETA.

Doctor en Ciències Econòmiques, Lluch havia estat catedràtic d'Economia a la Universitat de València, catedràtic d'Història de Doctrines Econòmiques de la Universitat de Barcelona, Rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, i, en el camp de la política, ministre de Sanitat i Consum al primer govern de Felipe González.

Va destacar per la seva defensa del diàleg per tal d'aconseguir el respecte pels drets humans, i la pau a Euskadi el que va ser "premiat" per la banda amb el seu assassinat a rel del qual és va fer famós aquest enfrontament que va tenir amb radicals que boicotejaven un discurs seu i als que increpà dient-los: "gritad más, porque mientras gritáis no matáis".

A títol pòstum va ser guardonat amb el Premi Català de l'Any, l'any 2000 i amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, l'any 2001.

Tal dia com avui -20 de novembre-

- de l'any 1490, Joanot Martorell va publicar el seu llibre "Tirant lo Blanch" un dels llibres més importants de la literatura universal i obra magna de la literatura clàssica en llengua catalana.

- de l'any 1925, nasqué a Brookline, Massachussets (Estats Units) Robert Francis Kennedy qui com a Fiscal General del seu país i com a polític aspirant a la presidència, s'implicà fermament en el Moviment Afro-Estat Unitenc pels Drets Civils del Reverend Martin Luther King.

- de l'any 1948, nasqué a Stephens, Arkansas, (Estats Unidos), Barbara Hendricks, excepcional soprano, Premi Príncep d'Asturies de les Arts 2000, que, a més de cantar excepcionalment, s'ha distingit pel seu treball pels refugiats i el seu recolzament a l'Alt Comisionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), havent creat la Fundació Barbara Hendricks per la Pau i la Reconciliació, per facilitar la reconciliació en aquells indrets on han hagut conflictes.

- de l'any 1956, nasqué a Long Beach, California (Estats Units) Mary Cathleen Collins, més coneguda com Bo Derek que 23 anys més tard protagonitzà la coneguda pel·licula del gran Blake Edwards, "10, la dona perfecta"

- de l'any 1959, la Assemblea General de las Nacions Unides aprovà la Declaració dels Drets del Nen que consagra els de rebre els mitjans necessaris per al seu desenvolupament normal, material i espiritual, de ser alimentat, guarit, protegit, socorregut i acollit, de ser el primer a rebre auxili en cas d'un desastre, de tenir suport i ser protegit contra tot tipus d'explotació, la qual cosa va ser un important pas endavant, malgrat que, lamentablement, segueixi sense ser una realitat cinquanta anys més tard.

- de l'any 1962, acabà l'anomenada crisi dels míssils, en finalitzar la Unió Soviètica la retirada dels que havia situat a Cuba.

- de l'any 1975, acabà la dictadura que, amb origen en una terrible guerra civil, durant quaranta anys sotmeté Espanya, obrint-se les portes a l'esperança d'un regim i un sistema de govern més lliures i més justs.

- de l'any 1985 va sortir la primera versió de Microsoft Windows, la 1.0, que va canviar les lletres blanques sobre el color negre o verd fosc de les pantalles de l'antic sistema operatiu MS-DOS per icones de colors sobre pantalles blanques o de color clar.

- de l'any 1989 començà a la aleshores Txecoslovàquia l'anomenada Revolució de Vellut, procés pacífic pel qual l'estat comunista d'aquell país va evolucionar aplicant mesures econòmiques liberals, i que al cap de poc temps va desembocar en dos nous estats amb sengles sistemes polítics definitivament democràtics, el txec i l'eslovac, l'any 1993.

- de l'any 2007, dos articles a les revistes Science i Cell anunciaven que dos grups independents de científics havien aconseguir generar cèl·lules mare a partir de fibroblasts humans, el que és considerat com un dels avenços més importants en aquest camp d'estudi que obre les portes al guariment de greus malalties.

Com és pot constatar, històricament la data del 20-N ha portat molts motius d'alegria i esperança.

Tal dia com avui -19 de novembre-

de l'any 1985 a Ginebra (Suïssa) és reuniren Ronald Wilson Reagan, president del Estats Units i Mijaíl Sergéyevich Gorbachov, Secretari General del Comité Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica per reiniciar les negociacions pel desarmament nuclear.

Tal dia com avui -19 de novembre- de l'any 1990 la OTAN i el Pacte de Varsòvia van firmar la pau, posant-se fi a la guerra freda i a la divisió del món en dos blocs antagònics quina seguretat és basava en tenir més armes i més destructives que les del rival.

"L'home ha d'establir un final per la guerra. Si no, la guerra establirà un final per la humanitat." (John Fitzgerald Kennedy)

Tal dia com avui -18 de novembre-

de l'any 1976 per les Corts Generals encara del règim franquista, va ser aprovada la "Ley para la Reforma Política", darrera de les "Leyes Fundamentales del Reino" que, paradoxalment naixia per derogar-les totes, i donar pas a un sistema constitucional democràtic.

La Llei va ser l'instrument jurídic que permeté articular l'anomenada transició del règim autoritari i dictatorial a un sistema parlamentari democràtic basat en els partits polítics, tans cops desqualificats pel dictador. Aquest sistema va ser idea de Torcuato Fernández Miranda, president de les Corts i del Consell del Regne per passar d'un règim autoritari a un altre de llibertats respectant les lleis vigents. Va ser el que és va anomenar avançar cap a la democràcia pel camí "de la llei a la llei a través de la llei", a fi d'evitar buits de norma, donant com a resultat el que es va qualificar com una "voladura controlada del règim".

La llei va resultar aprovada per 425 vots de "procuradors en Corts" a favor, 59 en contra i 13 abstencions, coneixent-se aquesta votació i la conseqüent aprovació de la Llei per la Reforma Política com l'«hara-kiri de las Corts franquistes».

Sotmesa a referèndum popular el 15 de desembre del mateix any, va ser confirmada per un 80 % de vots favorables, amb una participació del 77 % del cens. Les "multituds" que omplien la plaça d'Orient de Madrid, poc més d'un any abans, aclamant al "caudillo" van desaparèixer com per art de màgia.

(A la imatge: vinyeta del gran humorista Jaume Perich amb la seva particular visió de la peculiar situació política creada per aquesta Llei)

Tal dia com avui -17 de novembre-

de l'any 1917 morí a Meudon (Hauts-de-Seine, França), Auguste Rodin escultor contemporani a la corrent pictòrica de l'impressionisme. És considerat a la història de l'art com "el primer modern" dins de l'escultura, doncs va ser el primer que va trencar amb la tradicional concepció del monument i l'escultura pública.

Per Rodin, l'artista no ha de ser un esclau del model, sinó que és ell qui escolleix, amb el seu ull i la seva sensibilitat l'objecte que vol representar modificant-ho i creant una imatge nova als ulls del món. Això explica les desproporcions anatòmiques de les seves figures, fruit del sentiment que ha volgut transmetre, més enllà de les regles biològiques. Els seus estudis d'anatomia li serviren per fer del cos humà una eina d'expressió de la psicologia i el sentiments humans i no per deixar-se dominar per aquesta ciència.

Rodin deia que "Per qualsevol artista digne del nom, tot el que hi ha a la natura es bell, perquè els seus ulls, acceptant intrèpidament tota veritat exterior, llegeixen allà, como en un llibre obert, tota la veritat interior".

Entre les seves obres més famoses és troben Les Portes de l'Infern, El pensador, El petó i Els burgesos de Calais.

De visita obligada el museu que porta el seu nom a la capital francesa.

(a la imatge Le Penser (El Pensador) obra de Rodin de 1880)

Tal dia com avui -16 de novembre-

de l'any 1989, a San Salvador (El Salvador) moriren assassinats per un batalló de les forces armades d'aquest país els jesuïtes Ignacio Ellacuría, Ignacio Martín-Baró, Segundo Montes, Juan Ramón Moreno, Amando López i Joaquín López y López, i, com que no s'havia de deixar testimonis, l'empleada domèstica Elba Ramos i la seva filla, Celina Ramos.

Ellacuría, rector de la Universitat Centro-americana i els seus companys, vice-rector, professors i altres càrrecs de la mateixa universitat, seguidors de la Teologia de l'Alliberament, s'havien destacat per la oposició als abusos del poder i a favor d' una sortida negociada a l'enfrontament que va dur a El Salvador a una guerra civil de dotze anys de durada.

L'assassinat és produí als pocs dies de la tornada d'Ellacuría a San Salvador després d'haver rebut a Barcelona el premi de la Fundació Comín a la Universitat Centro Americana de San Salvador.

Alguns dels seus assassins van ser jutjats i condemnats a 30 anys de presó, però als 14 mesos van ser amnistiats. La Audiència Nacional, instrueix en l'actualitat una causa contra Alfredo Cristiani, president de El Salvador i comandant en cap de les Forces Armades de aquell país al moment dels fets; Humberto Larios, ministre de Defensa; Juan Orlando Zepeda, coronel i vice-ministre de Defensa; Inocente Orlando Montano, coronel i vice-ministre de Seguretat Pública, i un grup d'oficials, caps i tropa del batalló d'Infanteria Atlacatl, encarregat de dur a terme la matança.

Tal dia com avui -15 de novembre-

de 1280 morí a Köln (Alemanya) Albert el Gran, o el Magne, nom que li van donar els seus propis contemporanis per la seva saviesa, també conegut com Albert de Colònia. Beat des de 1622 i, des de 1931, en que fou canonitzat, Sant Albert el Magne.

Teòleg, filòsof i home de ciència, és un dels més grans pensadors medievals. Anomenat "Doctor Universallis" i Doctor de l'Església pel Papa Pius XI és el patró dels estudiants de ciències naturals, químiques i exactes. Entre els seus deixebles és figura destacada un altre sant amb relació amb els estudiants, Sant Tomàs d'Aquino.

La place Maubert, de París, pren el seu nom de "Magnus Albert" en commemoració a les classes que és veia obligat a donar en la dita plaça a causa de l'enorme afluència d'alumnes als qui no hi havia forma d'encabir en cap aula. Destacà en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons deia, consisteix en "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (química), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia i teologia. Malgrat la seva saviesa, fidel a la seva condició de frare dominic, va viure sempre en la pobresa i humilitat.

Va aplicar el mètode i els principis aristotèlics a l'estudi de la teologia, i fou l'iniciador del sistema escolàstic, que el seu deixeble Tomàs d'Aquino perfeccionaria més tard.

Va escriure obres sobre lògica, ciències físiques, biologia, psicologia, moral i política, metafísica, teologia i exegesi. Els investigadors de l'Institut Albertino de la ciutat de Bonn (Alemanya) han calculat que és tardarà encara uns cent cinquanta anys a acabar l'edició dels seus escrits.

És feia aquesta pregunta i feia la reflexió que segueix: "¿Existeixen molts mons o existeix només un únic món? Aquesta és una de les més nobles i elevades qüestions plantejades a l'estudi de la naturalesa.". Set segles més tard ens seguim fent la mateixa pregunta i tot l'avenç de la ciència i la tècnica no han arribat a poder respondre-la.

En commemoració del dia de la seva mort, tal dia com avui la major part d'Alberts de tot el món celebrem la nostra onomàstica.

(a la imatge, pintura de Sant Albert el Magne de Tommaso da Modena)

Tal dia com avui -14 de novembre-

de l'any 1840 nasqué a Paris Claude Monet, un dels més importants referents de l'impressionisme. Amic de Pissarro, Renoir, Sisley i Bazille, és, pot ser, d'entre tot el grup el més purament impressionista, dominant a la seva obra un nou mode de visió, especialment el caràcter de la llum a les seves pintures.

Entre tots els impressionistes és qui practicà amb més dedicació el "pleinerisme", o sigui la pintura al "plein-air" (a l'aire lliure) a diferència d'altres que feien la part important de les seves obres al taller sobre els esbossos que prenien in situ.

D'ell digué Paul Cezanne: "Monet és l'"ull cabró", el meravellós ull, d'acord amb la seva pintura. Jo em trec el barret davant ell. És el millor impressionista. És l'"ull" únic, la mà única, l'únic al que obeïx el crepuscle amb els seus diàfans matisos i els seus colors ben ajustats, sense que, en canvi, els seus quadres semblin obeir a un mètode"

Le Déjeuner sur l'herbe, Femmes au jardin, Le Pont à Argenteuil, Pont de l'Europe, Gare Saint-Lazare, Plage à Trouville, La Promenade, Cathédrale de Rouen, són algunes de les seves pintures més conegudes de la seva extensa obra repartida per museus de tot el món, amb una especial presencia al Musée d'Orsay de la capital francesa al que he fet reiterat esment en notes precedents per la seva importància.

(a la imatge, "La Promenade", pintat per Claude Monet l'any 1875)

Tal dia com avui -13 de novembre-

de l'any 1974 morí a Neuilly-sur-Seine el gran director i actor de cinema Vittorio de Sica.

Va ser un dels màxims exponents de la corrent cinematogràfica coneguda com neorealisme italià, de quina corrent son expressió destacada dues de les més importants pel·licules de les que fou autor: Sciucià, estrenada a Espanya com "El limpiabotas" i Ladri di biciclette (El lladre de bicicletes).

A part d'aquests dos importants films, cal destacar de la seva filmografia, títols com Maddalena, zero in condotta (Magdalena, zero en conducta), La porta del cielo (La porta del cel), Umberto D., Stazione Termini (Estació final), Il giudizio universale (El judici universal), Ieri, oggi, domani (Ahir, avui, demà), Matrimonio all'italiana (Matrimoni a la italiana), Il giardino dei Finzi-Contini (El jardí dels Finzi-Contini) i I girasoli (Els girasols), entre altres.

A part de la seva qualitat com actor i director, cal destacar la seva actitud en la resistència al nazisme fins al punt de reclutar tres-cents jueus i altres amenaçats com a extres pel rodatge de "La porta del cielo" i allargar al màxim el temps de rodatge fins l'arribada dels aliats, al juny de 1944, alliberant-los de la barbàrie nazi.

Tal dia com avui -12 de novembre-

de l'any 1903 morí a París, Camille Pissarro, pintor impressionista, co-fundador i degà d'aquest moviment pictòric.

Destacà per la seva pintura de la vida rural francesa, els seus paisatges i la pagesia treballant al camp.

Amic dels també impressionistes Claude Monet i Paul Cézanne, part important de la seva obra és inspirada en la d'aquests pintors, podent-se destacar "La collita a Montfoucault", "Els sostres vermells" i "Primavera a Pontoise"

Son també a destacar les seves pintures de racons de Montmartre.

Patia una malaltia ocular quin agreujament el va portar, a partir de l'any 1895 a pintar paisatges urbans de París des d'una finestra de casa seva. D'aquesta època són obres com "Jardin des Tuileries", "Effet de Neige" i "Avenue de l'Òpera".

La seva obra és difosa per tot el món, si be una part molt important és troba al Musée d'Orsay, de visita obligada a qui viatgi a la capital francesa.

Tal dia com avui -11 de novembre-

de l'any 2003 morí a Roda de Ter (Osona) Miquel Martí i Pol, un dels més grans poetes catalans del segle XX. Tot i afecte des de l'any 1970 a una esclerosi múltiple que mai va poder esborrar el seu perenne somriure, va continuar la seva activitat literària escrivint molta i molt bona poesia. També va destacar com a traductor al català d'obres d'importants autors francesos.

El primer guardó que va rebre -el Premi Ossa menor- data res menys que de l'any 1954 per "Paraules al vent" del seu primer llibre de poesia. L'any 1977 li fou concedit el Premi Lletra d'Or per "El llarg viatge", havent rebut tres vegades el Premi de la Crítica de poesia catalana, la primera l'any 1979 per "Estimada Marta", la segona, l'any 1991 per "Suite de Parlavà" i la tercera l'any 1994 per "Un hivern plàcid".

A part dels guardons esmentats va rebre la Creu de Sant Jordi, l'any 1983, El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, l'any 1991, el Premi Nacional de Literatura, l'any 1998 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, l'any 1999.

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d'aigua.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.

Tal dia com avui -10 de novembre-

de 1928 nasqué a Roma, Ennio Morricone, pot ser el compositor de bandes sonores de pel·lícules més prolífic de la història del cinema. Seva és la música de prop de cinc-centes pel·lícules.

Ha musicat pel·licules de, entre molts altres, els directors Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci, Gillo Pontecorvo, Brian de Palma, Marco Bellocchio, Franco Rossi, Sergio Leone, Franco Zeffirelli, John Huston, Marco Ferreri, Mauro Bolognini, Liliana Cavani, Elio Petri, Luigi Comencini, Luigi Zampa, Roman Polansky i Pedro Almodóvar.

L'any 2006 se'l va guardonar amb l'Òscar honorífic, després d'haver estat nominat en cinc ocasions per l'Òscar a la millor banda sonora.

Als seus 81 anys segueix en actiu i porta venuts quaranta milions d'àlbums de discs.

Fent clic a aquest enllaç el podreu veure dirigint el tema de "Cinema Paradiso"

Tal dia com avui -9 de novembre-

de l'any 1989 una insòlita declaració de Günter Schabowski membre del Politburó del SED, partit al poder a la aleshores anomenada República Democràtica Alemanya sorprengué a tothom anunciant que és permetrien el viatges a l'estranger sense restriccions de forma immediata, provocà una sortida massiva d'habitants de Berlín Oriental cap a Berlín Occidental, primer a través de les portes obertes per la pressió de la gent i posteriorment fins i tot saltant el mur que des de 1961 partia Berlín en dos. Immediatament la gent procedí a la demolició del mur amb els estris de que disposaven (martells, pics i altres eines semblants). En poc temps el mur de la vergonya quedà fet miques, deixant enrere 38 anys de divisió de la ciutat, entre 125 i 270 persones, segons les fons, mortes en intentar creuar-lo i altres 200 greument ferides.
El dia 4 d'octubre de 1990 és reunificaren les dues Alemanyes, posant-se fi a gairebé 45 anys de divisió del país.

(A la fotografia, berlinesos de l'Est saltant el mur la nit del 9 al 10 d'octubre de 1989, davant la passivitat de la, fins feia poques hores, estricta policia fronterera)

Tal dia com avui -7 de novembre-

de l'any 1929 a New York (Estats Units) obrí les portes el Museu d'Art Modern, Museum of Modern Art (MoMA) considerat un dels més importants Museus d'art modern del món. Fundat pels filàntrop Lillie P. Bliss, Mary Quinn Sullivan i Abby Aldrich Rockefeller per “ajudar a la gent a entendre, utilitzar i gaudir de les arts visuals del nostre temps” compta amb obres molt importants de Pablo Picasso, Van Gogh, Mondrian, Marc Chagall, Kandinsky, Henri Matisse, Dalí, Juan Gris, Miró, Braque, Jackson Pollock, Andy Warhol i Edward Hopper, entre mols altres importants artistes. També te un jardí d'escultures amb obres d'Auguste Rodin, Alexander Calder, Louise Nevelson, Pablo Serrano i Aristide Maillol, i, fins la recuperació de la democràcia a Espanya custodià el famós quadre de Pablo Picasso "Guernika" avui al centre d'art Reina Sofia de Madrid.

Tal dia com avui -6 de novembre-

de l'any 1998 el govern espanyol cursà al govern britànic, a petició del magistrat jutge Baltasar Garzón, l'extradició del general colpista i posterior dictador Augusto Pinochet Ugarte, que havia estat detingut per ordre seva el dia 16 d'octubre anterior, mentre estava convalescent a una clínica de la capital britànica, acusat de multitud d'assassinats durant la represió que va seguir al seu cop d'Estat.
El procés d'extradició seguí un llarg camí en el qual és produí en primer lloc un veredicte declarant la seva immunitat presidencial, revocat per un altre posterior de la Càmera dels Lords.
Finalment l'extradició fou denegada pel govern britànic degut a la incapacitat física i psiquica que és deia patia el dictador i posat en llibertat pel seu trasllat a Xile on no més tocar terra a l'aeroport de Pudahuel és produí el miracle i el presumpte incapaç abandonà la cadira de rodes i començà a saludar bastó en alt als qui havien anat a rebre'l.
Malgrat tot, la resta de la vida del general no va ser de flors i violes. Sotmès a multitud de processaments, interrogatoris i arrests va morir sabent que els seus crims no li havien sortit de franc, al mateix temps que serví d'avís a altres dictadors o aspirants a ser-ho. La era de la impunitat havia tocat a la seva fi.

Tal dia com avui -5 de novembre-

de l'any 1982 morí a Paris, Jacques Tatischeff -Jacques Tati- director i actor cinematogràfic francès d'origen franco-rus-italo-holandès. Hereu dels mestres del cinema mut còmic, recupera la força dels gags visuals, barrejats amb la força humorística que obté dels sorolls. La seva filmografia, no gaire extensa, té importants pel·licules com "Jour de fête" (Dia de festa), "Les vacances de M. Hulot" (Les vacances del Sr.Hulot), "Playtime", "Trafic" i, sobre tot, "Mon oncle" (El meu oncle) on fa una crítica de la moderna civilització urbana, (urbanisme absurd, disseny cursi, automatisme i les seva falles) i, de passada als nous rics.

Fent clic a aquest enllaç podreu veure la divertida escena de la visita que genera la posta en marxa del sortidor, el qual serveix al protagonista per adonar-se'n la la mateixa i escapolir-se, i fent-ho en aquest altre podreu veure la primera escena, amb el seu famós tema musical.

Tal dia com avui -3 de novembre-

de l'any 1954 morí a Niça (França), Henri Matisse, artista pintor i també dibuixant, gravador i escultor, conegut pel seu domini del color i per un ús molt propi i fluït del dibuix.

Fauvista als seus orígens, derivà ràpidament cap el modernisme, sense restar aliè a algunes influències dels impressionistes.

Des de l'any 1963 el Museu Matisse, a Niça, reuneix una part important de la seva obra, escampada, però, per museus de tot el món.

Està considerat com un dels més grans artistes del passat segle XX.

(a la imatge, "La leçon de musique" pintat l'any 1917)

Tal dia com avui -2 de novembre-

de l'any 1925 nasqué a Barcelona Modest Cuixart i Tàpies, artista pintor, un dels més representatius a Catalunya de la postguerra espanyola, fundador del grup cultural Dau al Set, amb Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies -cosí seu- Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats.

Estudià medecina en un principi, però finalment optà per la pintura i ingressà a l'Acadèmia Lliure de Pintura de Barcelona.

La seva pintura s'integra a l'expressionisme pictòric, evolucionant posteriorment cap a l'art abstracte i finalment al denominat "art informal", repartint el seu taller creatiu entre Girona i París.

Entre altres guardons rebé la Creu al mèrit Civil atorgada pel Govern d'Espanya, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Clau d'Or de la Ciutat de Barcelona i la Medalla de la Ciutat de Kobe, (Japó).

Morí a Palafrugell el 31 d'octubre de 2007.

Tal dia com avui -1 de novembre-

de l'any 1923 nasqué a Barcelona, Victòria López García, coneguda amb el nom artístic de Victoria de los Ángeles, una de les millors veus operístiques del segle XX.
D'origen modest -era filla d'un bidell de la Universitat de Barcelona- i malgrat la seva qualitat artística i els seus èxits arreu del món, és va mantenir sempre allunyada de tot divisme, fugint del rebombori típic de la professió.

Va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu, i es va graduar, l'any 1941, en només tres anys, quan tenia 18 anys. Aquest mateix any va fer el seu debut operístic al Gran Teatre del Liceu, continuant després els estudis.

L'any 1949 va fer la seva primera actuació al teatre de l'Opèra de París i també a la Scala de Milà. L'any 1950 va cantar al Festival de Salzburg i a la Royal Opera House i a l'octubre del mateix any va debutar als Estats Units d'Amèrica amb un recital al Carnegie Hall de Nova York, i al març de 1951 al Metropolitan Opera. El 1952 va debutar al legendari Teatre Colón de Buenos Aires i l'any 1957 va cantar a l'Òpera de l'Estat de Viena.

Va realitzar gires pel Japó, Austràlia, Sudàfrica, Rússia, i tota Europa i va ser la primera cantant espanyola que va actuar al Festival de Bayreuth. En la seva intensíssima carrera, va arribar a interpretar el paper protagonista de més de 35 òperes, entre les quals destaquen La Traviata, Carmen, Pelléas et Mélisande, Fidelio, Faust, Pagliacci, Werther, L'Orfeo, Cavalleria rusticana, La Bohème, Madama Butterfly, Il barbiere di Siviglia, Otello, Tannhäuser, Lohengrin, Ariadne auf Naxos, Der Freischütz o Don Giovanni.

L'any 1982 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1991 amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo.

Allunyada de tot aldarull i en la discreció en que van transcórrer els darrers anys de la seva vida, va morir a Barcelona el 15 de gener de 2005, a l'edat de 81 anys.

Veieu-la i escolteu-la fent clic aquí a la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992