diumenge, 31 de gener del 2010

Tal dia com avui -31 de gener-

de l'any 1908 nasqué a Campo de la Cruz, Buenos Aires (República Argentina), tot i que el seu naixement va ser registrat a Pergamino, a uns 30 kilòmetres, Héctor Roberto Chavero Aramburo, conegut pel seu pseudònim, Atahualpa Yupanqui, cantautor, guitarrista i escriptor considerat com el músic de folklore més important d'Argentina.

Moltes de les 325 cançons que va escriure han estat cantades, a part de per ell mateix, per cantants del prestigi de Mercedes Sosa, Jorge Cafrune, Víctor Jara, Ángel Parra, i Marie Laforêt, entre molts d'altres i continuen al repertori de molts artistes, tan argentins com de molts indrets del mon.

Una faceta menys coneguda d'Atahualpa Yupanqui, però no menys prolífica, va ser la literària, havent escrit i publicat dotze llibres.

Fent clic a aquest enllaç el podreu veure i escoltar interpretant una de les seves cançons més emblemàtiques, "Los ejes de mi carreta".

Tal dia com avui -30 de gener-

de l'any 1948 morí assassinat a Nova Delhi (India), Mohandas Karamchand Gandhi -Mahatma Gandhi- advocat, pensador i polític indi i lluitador nacionalista per la independència del seu país, abanderat de la no violència i la resistència pacífica i pacifista.

Empresonat molts cops, és convertí en un heroi nacional i l'any 1931 participà a la Conferència de Londres, on reclamà la independència de la Índia

Un cop assolida la independència, lluità per la reforma de la societat índia, i per la integració de les castes més baixes (els shudrá o ‘esclaus’, els pàries o ‘intocables’ i els mlecha o ‘bàrbars’), i pel desenvolupament de les zones rurals. La seva desaprovació als conflictes religiosos que seguiren a la independència de la Índia, defensant als musulmans en territori hindú, li van costar la vida, en ésser assessinat per un fanàtic integrista hindú, el dia 30 de gener de 1948, quan tenia 78 anys i morí al crit de «¡Hey, Rama!», paraules que són escrites al monument erigit al seu honora a Nova Delhi.

"Ull per ull i tot el món acabarà cec"
"La humanitat no pot alliberar-se de la violència mès que per mig de la no violència."
"No hi ha camí vers la pau, la pau és el camí."

divendres, 29 de gener del 2010

Tal dia com avui -28 de gener-

de l'any 1887 a París és començà a construir la tour Eiffel.

Autèntic mastodont de ferro, criticada fortament al seu començament, és avui un dels signes més emblemàtics de la capital del Sena, novè lloc més visitat del país l'any 2006 i primer monument de pagament més visitat del món amb 6.893.000 visitants l'any 2007.

Va tardar dos anys, dos mesos i cinc dies en acabar-se. Concebuda inicialment per experiments científics, amb la seva alçada de 300 metros, prolongada més tard amb una antena a 325 metros, fou l'edifici més alt del món durant més de 40 anys, fins que fou superat per l'edifici Chrysler, a Nova York, l'any 1930.

L'alçada màxima, com queda dit és de 325 metres, amb una planta quadrada de 125 metres de cantó per la part exterior de les potes i una llum entre pilars de 74 metres. El primer nivell te capacitat per 3.000 persones, el segon, a 115 metres d'alçada sobre el terra, per 1.600 i el tercer, a 275 metres de terra, per unes 400. Les escales, obertes al públic només fins el segon pis, constes de 1.665 graons fins la part més alta.

Dissenyada per suportar oscil·lacions de fins 7 dm., l'amplitud màxima suportada va ser durant una onada de calor l'any 1976, de 18 cm, a part d'una altra de 13 cm durant una tempesta al desembre de 1999, amb vents d'una velocitat de 240 km/h.

Per l'entrada de l'any 2000, la torre Eiffel fou guarnida amb 20.000 llums que s'il·luminen intermitentment durant 10 minuts dos cops al dia, per migdia i a la 1 de la matinada. A més a més, cada hora la torre encén intermitentment els seus 20.000 llums durant 5 minutos. Aquestes llums foren col·locades per 20 alpinistes cada nit durant tres mesos. Les 20.000 llums tenen un pes total de 8 tones. Va caler col·locar 60.000 collarins flexibles para subjectar els cables, de més de 30 kilòmetres, a la torre i 20.000 juntes para unir-los. Són comandats per 230 interruptors.

Nascuda en mig de la polèmica, no cap dubte que avui la tour Eiffel és un signe característic de la ciutat de París i del país al tot el món.

dilluns, 25 de gener del 2010

Tal dia com avui -25 de gener-

de l'any 1990 morí a Londres (Regne Unit), Ava Lavinia Gardner -Ava Gardner- actriu de cinema nord americana, considerada com una de les millors del segle XX que arribà a ser un mite de l'anomenat Setè Art.

D'origen humil, fou per casualitat que fou descoberta per un caça talents de Hollywood en veure unes fotos seves posades a l'aparador de l'estudi fotogràfic del seu cunyat.

Intervingué en una cinquantena de pel·licules, entre elles, "My Forbidden Past" (El meu passat prohibit, estrenada a Espanya com "Odio y orgullo") de Robert Stevenson, "Show Boat" (Magnolia) de George Sidney, "Les neus del Kilimanjaro" de Henry King, "Mogambo" de John Ford, "Knights of the Round Table", estrenada a Espanya com "Los caballeros del rey Arturo" de Richard Thorpe, "La comtessa descalça" de Joseph L. Mankiewicz, "Bhowani Junction" de George Cukor, "On the Beach" d'Stanley Kramer, "55 dies a Pequín" de Nicholas Ray, "Set dies de maig de John Frankenheimer, "La nit de la iguana", "La Biblia" i "El jutge de la forca", de John Huston, "Mayerling" de Terence Young i "The Blue Bird" (L'ocell blau) de George Cukor.

La seva mítica bellesa i la seva espectacular fotogènia va fer que algú la definís com "l'animal més bell del món" slogan que l'actriu no suportava.

Nominada als premis Óscar per "Mogambo", mai va aconseguir aquest guardó.

diumenge, 24 de gener del 2010

Tal dia com avui -24 de gener-

de l'any 1977, a Madrid, un comando ultradretà assassinà a tres advocats laboralistes d'un despatx del carrer d'Atocha, Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sauquillo Pérez del Arco, a l'estudiant de dret Serafín Holgado de Antonio i a l'administratiu Ángel Rodríguez Leal, i causà ferides a quatre més, Miguel Sarabia Gil, Alejandro Ruiz-Huerta Carbonell, Luis Ramos Pardo i Dolores González Ruiz, casada amb Sauquillo, que estava embarassada i va perdre el seu fill.

El comando entrà a l'esmentat despatx, suposadament buscant a un dirigent sindicalista que no s'hi trobava, i disparà a mansalva contra tots els reunits amb aquest resultat que podria haver estat encara més luctuós si no hagués estat perquè els cadàvers dels difunts caiguts sobre els ferits els van fer d'escut.

El 4 de març de 1980 la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid declarà provat que els processats Francisco Albadalejo (secretari del Sindicat Vertical del Transport Privat de Madrid i vinculat a FE de les JONS), José Fernández Cerrá, Carlos García Juliá i Leocadio Jiménez Caravaca constituïen un "grup activista i ideològic, defensor d'una ideologia política radicalitzada i totalitària, disconforme amb el canvi institucional que s'estava operant a Espanya" i va condemnà a José Fernández Cerrá i Carlos García Juliá a un total de 193 anys a cada un d'ells, i a Francisco Albadalejo, a un total de 73 anys.

A l'enterrament assistiren més de cent mil persones, en el que va constituir la primera manifestació multitudinària després de la mort del dictador i va transcórrer sense incidents. Per tot Espanya és produïren importants vagues, manifestacions i mostres de solidaritat. Tres mesos més tard, el govern d'Adolfo Suárez legalitzà el Partit Comunista d'Espanya.

El dia 11 de gener de 2002, el Consell de Ministres concedí la Gran Creu de l'Ordre de San Raimon de Penyafort als tres advocats i l'estudiant difunts i la Creu de la mateixa Ordre a l'administratiu Ángel Rodríguez Leal. És la més alta distinció amb la que és reconeix en l'àmbit del Dret i la Justícia a Espanya als qui han destacat al llarg de la seva vida pels seus mèrits professionals i humans al servei del Dret.

Aquests fets van inspirar la pel·lícula de Juan Antonio Bardem "Siete días de enero". Podeu veure un fragment fent clic a aquest enllaç. I fent-ho en aquest altre podeu veure un reportatge sobre el multitudinari enterrament.

(a la fotografia, monument a les víctimes situat a la Plaça Antón Martín de Madrid, junt al carrer Atocha).


Tal dia com avui -23 de gener-

de l'any 1989 morí a Figueres (Alt Empordà), Salvador Dalí i Domènech, Marquès de Púbol, pintor i un dels màxims exponents del surrealisme.

L'any 1922 va romandre a la famosa "Residencia para Estudiantes" de Madrid on feu amistat amb Federico Garcia Lorca, Pepín Bello i Luis Buñuel, amb qui col·laboraria en els seus curtmetratges "Un chien andalou" l'any 1929 i "L'age d'or" el 1930. A aquesta època conegué la seva musa i esposa, Gala i l'any 1931 pintà una de les seves obre més famoses "La persistència de la memòria" (Els rellotges tous).

Visqué vuit anys a Nova York a partir de 1940, quan la segona guerra mundial arrasava Europa. En aquests anys va fer els famosos decorats per la pel·licula "Recorda" d'Alfred Hitchcock, i emprengué amb Walt Disney la realizació d'un film de dibuixos animats, "Destí", que quedà inacabada i és muntà l'any 2003, molt més tard de la mort de tots dos.

Des de 1949 visqué a Catalunya i dissenyà el "Teatre Museu Dalí" a la ciutat de Figueres, on romanen les seves restes, just sota de l'escenari i on és troba una part important de la seva obra pictòrica que és troba també als principals museus de tot el món.

divendres, 22 de gener del 2010

Tal dia com avui -22 de gener-

de l'any 1970 va fer el seu primer viatge comercial un avió Boeing 747 -comunament anomenat Jumbo- en un vol de la desapareguda companyia Pan American de Nova York a Londres.

El Boeing 747 va ser la primera aeronau comercial de gran format amb configuració de tres blocs de seients separats per dos passadissos i capacitat, segons el model, per entre 366 i 524 passatgers (fins a 570 una versió especial feta per Japó).

Tot i que fou seguida per altres aeronaus d'aquesta mateixa o similar configuració com el Douglas DC-10, el Lockheed L-1011 TriStar, i l'Airbus A300, no fou fins l'any 2007 que l'Airbus A380 amb capacitat per entre 800 i 850 passatgers va trencar l'hegemonia del "Jumbo" en aquest aspecte.

Depenent de les diverses versions de l'aparell, te una llargada màxima de 76,4 metres, una envergadura (amplada entre els extrems de les ales) de 68,5 metres i una alçada de 19,8 metres, o sigui com un edifici de set pisos. El pes en buit arriba a ser de 186.000 kgs. i el pes màxim a l'enlairament de 440.000 kgs. La velocitat de creuer és de 495 nusos (916 kms/h) i la màxima de 528 nusos (978 kms/h) a una altitud de 35.000 peus (uns 10.500 metres). La carrera d'enlairament amb pes màxim va, segons el model, de entre els 3.018 als 3.320 metres i, també amb càrrega màxima, la autonomia de vol, va de entre els 9.800 i els 14.815 kms., amb una càrrega màxima de combustible de 243.120 litres.

Els primers models, fabricats l'any 1968 tenien un cost unitari de 24 milions de dòlars, força més "econòmics" que els 300 milions de dòlars que costaren els fabricats l'any 2007.

Només una persona al món, el príncep saudita Al Waleed bin Talal Abdulaziz Al Saud ha estat propietari particular d'un d'aquests monstres de l'aire. Dos d'aquests aparells -els coneguts com Air Force One- autèntics fortins voladors, són utilitzats pel president dels Estats Units als seus desplaçaments.

Tal dia com avui -21 de gener-

de l'any 1941 nasqué a Madrid José Plácido Domingo Embil -Plácido Domingo- cantant líric, tenor i baríton, un dels més grans exponents contemporanis a tot el món en la seva especialitat.

Visqué des de 1949 a Mèxic on debutà el 12 de maig de 1959 al teatre Degollado, de Guadalajara, (Mèxic), com Pascual, a Marina. A continuació va cantar assumint el paper de Borsa a Rigoletto, Pare Confessor a Diàlegs de carmelites i, com tenor, interpretant a Alfredo (La Traviata) a Ciutat de Monterrey.

L'any 1962 s'incorporà a la Òpera de Tel Aviv, Opera Nacional d'Israel, on és va fer famós. En dos anys i mig d'estada va cantar en 280 representacions.

Ha cantat als millors teatres d'òpera de tot el món: Metropolitan Opera de Nova York, Òpera Estatal de Viena, Òpera Lírica de Chicago, La Scala de Milà, Teatre Municipal de Santiago, Òpera de San Francisco, Covent Garden a Londres, Teatro Colón de Buenos Aires, Òpera House a Londres, i, naturalment, al Liceu de Barcelona.

És conegut per la seva activitat filantròpica. L'any 1985, amb motiu del terratrèmol més important de la història de Mèxic al qual perdé varis familiars, intervingué personalment a les tasques de rescat i donà al llarg de l'any següent concerts benèfics per les víctimes, el que li va valgué un homenatge a Ciutat de Mèxic amb una estàtua al seu honor de dos metres d'alçada i tres-cents kilograms de pes, fosa a partir de claus donades per la població i l'atorgament del premi de la Orden del Águila Azteca, màxim guardó atorgat pel Govern de Mèxic a ciutadans estrangers.

Ha regalat cases a famílies sense recursos a México amb una de les més grans constructores que en agraïment per aquest gest batejà amb el seu nom un modelo de casa anomenada "Plácido" de las quals se'n construïren milers.

Entre mols altres guardons te el Premi Príncep d'Astúries de les Arts de 1991, junt a Victoria de los Ángeles, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar i Alfredo Kraus, el Premi Kennedy Center l'any 2000, la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil el 2002, la Medalla Presidencial de la Llibertat dels Estats Units, el 2002, el Premi Ella de 2002 L'Ordre del Imperi Britànic el 2002, és Comandant de la Legió d'Honor Francesa l'any 2002, la Medalla Internacional de las Artes de la Comunidad de Madrid el 2006 i dos premis 'Brit Award', un a tota una carrera i el de la crítica.

És Doctor Honoris Causa pel Royal Northern College of Music, el Philadelphia College of Performing Arts, la Universitat d'Oklahoma City, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Nova York, la Universitat de Georgetown, el Washington College de Chestertown, la Universitat Anáhuac de Mèxic, la Acadèmia de Música Fryderyk Chopin de Varsòvia i la Universitat d'Oxford.

Te set premis Grammy i dos premis Emmy.

Fent clic a aquest enllaç el podreu veure i escoltar cantant "E lucevan le stelle" de la òpera Tosca de Giacomo Puccini.

dimecres, 20 de gener del 2010

Tal dia com avui -20 de gener-

de l'any 1969 morí a Madrid, Enrique Ruano Casanovas estudiant de Dret i militant antifranquista.

Ruano va ser detingut per la Brigada Político Social, policia política del règim franquista, el dia 17 de gener de 1969, acusat del greu delicte de lliurar al carrer propaganda del aleshores il·legal sindicat Comissions Obreres.

El dia 20 de gener Ruano va ser portat pels agents policials a un edifici del madrileny carrer Príncipe de Vergara (aleshores General Mola) per fer un escorcoll i és precipità al carrer des de un setè pis morint instantàniament.

La policia va donar la versió del suïcidi, arribant a falsejar i fer publicar per l'ABC un suposat diari del difunt, fent veure que tenia idees suïcides, però la misteriosa desaparició d'un tros de clavícula del cadàver a l'autòpsia va fer que agafés cos l'evidència de que s'havia disparat contra el jove i és tractava d'eliminar la prova de l'impacte de la bala contra el seu cos.

Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima escriviren la seva famosa cançó "Què volen aquesta gent?" que marcà a tota una generació d'estudiants -la meva- i que és convertí en un crit contra la repressió. La Maria del Mar la va cantar dotzenes de vegades en Facultats de tot arreu, on era corejada pels estudiants mentre controlaven la possible arribada dels "grisos".

Veieu-la i escolteu-la fent clic sobre aquest enllaç.

Tal dia com avui -19 de gener-

de l'any 1839 nasqué a Aix-en-Provence (França), Paul Cézanne, pintor post impressionista, considerat el pare de l'art modern en assentar les bases de la transició entre l'estil artístic del segle XIX cap el món artístic del segle XX.

Com tans altres artistes fou ignorat pels seus contemporanis, menyspreat per la crítica i el públic i únicament apreciat per alguns impressionistes i, ja a la fi de la seva vida per la nova generació.

Amic i admirador de Pissarro i també de Delacroix, Courbet i Manet, s'interessà pels elements més radicals del món artístic parisenc.

És pot afirmar que Cézanne creà el pont entre l'impressionisme del XIX i el cubisme, nou estil del començament del segle XX.

Durant molt de temps la seva obra només va ser coneguda pels seus antics col·legues impressionistes i per uns quants artistes joves radicals de la línia del postimpressionisme, entre els quals Vincent van Gogh i Paul Gauguin.

Una retrospectiva de Cézanne feta l'any 1907 al Saló de la Tardor de París impactà amb fermesa la direcció que prengué la avantguarda parisenca, reconeixent-lo i el feu un dels artistes més influents del segle XIX i del adveniment del Cubisme. En les exploracions de Cézanne de simplificació geomètrica i fenòmens òptics s'inspiraren Picasso, Braque, Gris, i altres.

S'atribueix tant a Matisse com a Picasso, l'expressió de que «Cézanne es el pare de tots nosaltres». Matisse va ser un gran admirador de la utilització del color per Cézanne en tant que Picasso desenvolupà la seva estructura de la composició plana per crear l'estil cubista.

dilluns, 18 de gener del 2010

Tal dia com avui -18 de gener-

de l'any 1971 nasqué a Santpedor Josep Guardiola i Sala -Pep Guardiola- exjugador i entrenador de futbol, actual entrenador del F.C. Barcelona, el Barça.

Començà la seva meteòrica carrera d'entrenador el juny de 2007, com a primer entrenador del Barça B que havia baixat a tercera divisió la temporada anterior, aconseguint un resultat espectacular, amb 24 victòries, set empats i només cinc derrotes, sumant un total de 79 punts en 36 jornades i la conseqüent tornada a la segona divisió.

La següent temporada va ser nomenat entrenador del primer equip. Després d'una decebedora arrancada del campionat (una derrota i un empat) aviat és capgirà la situació i el Barça guanyà la primera temporada sota la seva direcció les tres copes a les que optava, la Lliga, la Copa del Rei, i la Champions, que completaria fins a les sis copes, totes les possibles, dins l'any 2009. El Barça és l'únic equip que ha assolit aquesta fita a la història del futbol i en Pep Guardiola el primer entrenador que ho ha fet possible.

Durant l'any 2009 li han estat concedits el Premi "Don Balón" al millor entrenador, el premi LFP al millor entrenador de la temporada, el Premi Marca al millor entrenador de la temporada, el Premi World Soccer al millor entrenador de l'any 2009 i el Premi IFFHS al millor entrenador del món. Fou nominat al premi Príncep d'Astúries dels Esports, però el rebutjà per no considerar-se'n mereixedor, manifestant que hi havien molts esportistes que se'l mereixien més que ell.

Però, essent tot això molt important, els que no som gaire afeccionats al futbol i que gràcies a ell ho som una mica més, destaquem la seva elegància, la seva educació, la seva humilitat, el seu respecte als altres que fan que el Pep, a més d'un gran entrenador, sigui una gran persona, cosa que no és pot predicar de molts dels seus col·legues.

Tal dia com avui -17 de gener-

de l'any 1961 morí assassinat a Katanga (República Democràtica del Congo), Patrice Émery Lumumba, líder anticolonialista i nacionalista congolès i primer en ocupar el càrrec de Primer Ministre de la República Democràtica del Congo.

Empresonat l'any 1959, sota el pretext que havia provocat disturbis de caràcter nacionalista a Stanleyville, és posat en llibertat als sis mesos perquè pugui acudir a la conferència que envers el futur del Congo se celebrà a Brussel·les, i en la qual s'acordà atorgar la independència a aquesta colònia en el termini de quatre mesos i mig, assolint el paper de primer ministre en obtenir la majoria dels vots.

Destituït per un cop militar del coronel Mobutu hi ha confusió respecte de les circumstàncies del seu assassinat.

L'any 1966 fou nomenat heroi nacional.

Un río de sangre corre
por los contornos del mundo
y un grito surge iracundo
de todas las altas torres
no habrá temporal que borre
la mano de la injusticia
que con crecida malicia
profanó al negro Lumumba,
su cuerpo se halla en la tumba
y su alma clama justicia.

(Fragment de "Un Río de Sangre (Rodríguez y Recabarren)" de Violeta Parra)

dissabte, 16 de gener del 2010

Tal dia com avui -16 de gener-

de l'any 1957 nasqué a Buenos Aires (República Argentina), Ricardo Darín, actor i director cinematogràfic.

Considerat com un dels millors actors del cinema argentí contemporani, Darín ens ha fet riure, plorar, engoixar-nos, emocionar-nos i sentir no se quantes sensacions més en les quatre pel·licules dirigides per Juan José Campanella, "El mismo amor, la misma lluvia", "El hijo de la novia" "Luna de Avellaneda" amb l'entranyable i recentment desaparegut José Luis López Vázquez i "El secreto de sus ojos".

Conegut, sobre tot, a Espanya per aquestes quatre pel·licules i també per "Nueve Reinas" i "El aura", aquest incansable actor ha interpretat res més que 35 films, el darrer, "El baile de la Victoria" de Fernando Trueba, l'any 2009.

Te quatre premis Cóndor de Plata al millor actor protagonista per El mismo amor, la misma lluvia, Nueve reinas, El hijo de la novia i El aura, ha estat dos cops candidat al premi Goya a la millor interpretació masculina, tres premis Sant Jordi i molts més.

Feliç aniversari i llarga vida a aquest genial actor, per deliri dels seus seguidors.

dijous, 14 de gener del 2010

Tal dia com avui -14 de gener-

de l'any 1957 morí a Holmby Hills, California (Estats Units) Humphrey DeForest Bogart, Humphrey Bogart, actor de cinema i teatre.

Nascut a Nova York el dia de Nadal de 1899, va començar la seva carrera a Brooklin, al teatre, on la crítica es mofà d'ell, la qual cosa no va ser obstacle perquè actués en 21 produccions a Broadway.

Però on realment triomfà i va ser famós a nivell mundial va ser al cinema on va interpretar amb gran mestria pel·licules com "Angels with Dirty Faces" l'any 1938, "El falcó maltès" l'any 1941, Tenir-ne o no, el 1944, El son etern (1946), El tresor de Sierra Madre (1948), Key Largo (1948), In a Lonely Place (1950), La reina d'Àfrica (1951), El motí del Caine (1954), We're No Angels (1955) i així fins a un total de 75 pel·lícules.

Però si hagués de triar una, sense dubte parlaria de Casablanca, de Michael Curtiz, rodada l'any 1942, compartint repertori amb una deliciosa Ingrid Bergman, pel·licula inexcusable per tot afeccionat i imprescindible de visionar, si més no una dotzena de vegades per tot cinèfil.

Va guanyar l'Òscar al primer actor, l'any 1951 per The African Queen (La reina d'Àfrica) i va ser doble candidat l'any 1943 per Casablanca i el motí del Caine.

Imposible deixar de recordar el seu paper "virtual" a "Somnis d'un seductor" de Herbert Ross, interpretada per Woody Allen a la qual una "aparició" del genial actor dona consells al bo d'en Woody sobre com ha de seduir a la noia que desitja. Una altra obra mestre del setè art.

dimecres, 13 de gener del 2010

Tal dia com avui -13 de gener-

de l'any 2001, El Salvador patí un devastador terratrèmol de 7,6 graus en l'escala de Richter.

És comptaren prop de 1.150 morts, nombrosos ferits i pèrdues econòmiques calculades en 3.000 milions de dòlars.

Aquesta nit passada, com un macabre recordatori de l'esdeveniment, un nou terratrèmol de 7 graus de l'escala de Richter ha destruït Puerto Príncipe, la capital d'Haití. A hores d'ara el primer ministre d'aquest país xifra en "centenars de milers" els morts causats per aquest fenomen de la Natura que de vegades sembla que ens vulgui tornar alguna de les agressions que li fem dia a dia.

El "tal dia com avui" avui s'uneix al dol i al dolor del poble haitià, als ferits, a les famílies dels difunts, i als damnificats. Un cop més cal la solidaritat internacional amb un dels països més pobres del planeta, el més pobre del continent americà.

dimarts, 12 de gener del 2010

Tal dia com avui -11de gener-

de l'any 1966, morí a Borgonovo, Suïssa, Alberto Giacometti, pintor i escultor.

Educat a l'Escola de Belles Arts de Ginebra i a l'Académie de la Grande Chaumière de Paris, després d'experimentar amb el cubisme, és dedicà de ple al surrealisme, exposant des de ben aviat les seves escultures surrealistes al Saló de les Tulleries i poc temps més tard ja va ser considerat un dels escultors surrealistes més importants de la època.

És relacionà amb artistes de la talla de Joan Miró, Max Ernst i Pablo Picasso, i amb escriptors de la categoria de Samuel Beckett, Jean-Paul Sartre, Paul Éluard i André Breton, havent publicat treballs seus a la seva publicació "Le surréalisme au Service de la Révolution".

Entre 1935 i 1940, s'especialitzà en l'escultura del cap humà, centrant-se principalment en la mirada per passar tot seguit a una nova fase artística en la qual les seves estàtues és van anar estirant, allargant braços i cames.

L'any 1962 li fou atorgat el gran premi d'escultura a la Biennal de Venècia, el que li donà fama internacional.

dilluns, 11 de gener del 2010

Tal dia com avui -10 de gener-

de l'any 1929 a Brussel·les (Bèlgica), és publicà la primera de "Les Aventures de Tintin et Milou" a "Le Petit Vingtième", suplement del diari belga "Le Vingtième Siècle".

El seu creador, Georges Remi -Hergé- publicà fins a set episodis en aquest suplement, quedant interromput el vuitè "Tintin al país de l'or negre", l'any 1940 per causa de la invasió de Bèlgica pels nazis.

Més tard Hergé continuà la publicació en altres medis. Al diari Le Soir, durant la ocupació alemanya de Bèlgica, entre 1940 i 1944 i al setmanari "Tintin", des de 1946 fins 1976. El darrer episodi és va publicar l'any 1976, quedant incomplet el titulat "Tintin i l'Art-Alfa", si bé l'any 1986, tres anys més tard de la mort de l'autor, és van fer públics els esbossos inacabats que deixà.

dissabte, 9 de gener del 2010

Tal dia com avui -9 de gener-

de l'any 1941 nasqué a Staten Island, New York (Estats Units), Joan Chandos Baez -Joan Baez- cantant de música folk, coneguda com "La reina de la cançó protesta".

Amb la seva veu potent, aguda, i amb un vibrato controlat per a potenciar la dramatització de les lletres de les cançons, és la màxima representant de la cançó protesta sorgida als anys 60, amb motiu de la Guerra del Vietnam. El seu repertori, però, inclou també cançons tradicionals, country i folk rock.

Als anys 1962, 63 i 64, va ser la màxima representant de la música folk, actuant en nombrosos festivals i actes polítics.
Cal destacar, d'aquella època, la Marxa sobre Washington de 1963 pels drets civils.

Estudiosa del treball de Bob Dylan, amb qui va arribar a viure entre 1963 i 1965, el seu repertori, va anar evolucionant de la cançó tradicional a la cançó protesta.

Socialment compromesa, lluità en contra de la guerra del Vietnam i a favor dels drets civils i a aquest fi va crear Humanitas, una organització internacional pro Drets Humans, i va fundar a Palo Alto un institut d'estudis sobre la no violència.

Als seus esplendorosos 69 anys, que compleix avui, continua, amb envejable energia, cantant les cançons del 60 i moltes altres i te programats pels propers mesos de febrer i març a diversos països europeus vint-i-dos concerts, entre ells un al Palau de la Música de Barcelona, el dia 2 de març.

Veieu-la i escolteu-la prement aquest enllaç en una de les cançons més emblemàtiques d'aquella època "We shall overcome", la nostra entranyable "Tots junts vencerem".

dijous, 7 de gener del 2010

Tal dia com avui -7 de gener-

de l'any 1990, va ser tancada al públic la torre inclinada de Pisa (Itàlia), seguint els consells d'un grup d'experts que durant uns vint anys van estudiar la forma de frenar l'avenç de la seva inclinació, per tal d'evitar el seu esfondrament.

La torre, començada a construir l'any 1173, en arribar a la tercera planta, l'any 1178, s'inclinà a causa de la feblesa de la cimentació (de no més de 3 metres) en un subsol inestable. Després de cent anys de suspensió de les obres és van reprendre, construint-se quatre noves plantes amb un cert angle a efectes de contrarestar la inclinació.

Amb una inclinació de 5º i 30' que s'incrementava anyalment en uns 6" el que feia perillar la seva estabilitat, i després de dos intents fallits d'adreçar la torre, un l'any 1838 per l'arquitecte Alessandro Della Gherardesca que va fer excavar un camí al voltant de la mateixa per poder veure la base, causant una inundació i un increment de la inclinació, i un altre l'any 1934 quan el dictador Benito Mussolini ordenà, com si és tractés d'un batalló a l'ordre de ferms!, col·locar la torre en posició vertical, a quin fi abocaren ciment a la base, per evitar filtracions, amb un resultat d'un nou increment de la inclinació de la torre que s'enfonsà encara més a la terra estovada, el govern italià decidí l'any 1964 demanar l'ajut internacional, formant-se una comissió d'experts que, després de llargs i complicats estudis van aconsellar el tancament de la torre, ara fa vint anys i endegar uns complicats treballs que és perllongaren gairebé onze anys.

El dia 15 de desembre de 2001 "il campanile" va ser reobert al públic desprès d'haver-se eliminat 38 metres cúbics de terra de la seva base i afegit 800 tones mètriques de plom de contrapés, entre altres treballs, el que va aconseguir que la inclinació tornés a ser de 3,99 metres, la que tenia l'any 1700, garantint l'estabilitat de la torre al menys pels propers 300 anys.

Tal dia com avui -6 de gener-

de l'any 1275 morí a Barcelona, Raimon de Penyafort, des de 1665, Sant Raimon de Penyafort, patró dels advocats de Catalunya.

Nascut l'any 1180 a Penyafort, avui Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), va ser clergue i escriptor de la catedral de Barcelona. Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat.

Per encàrrec del Papa, va fer la compilació de les anomenades Decretals de Gregori IX o Liber extra, que foren promulgades el 1234, que fou el codi de dret canònic en ús a l'Església Catòlica fins al codi de Pius X. En aquesta època també escriví les Dubitalia cum responsionibus ad quaedam ad Pontificem.

Les seves despulles reposen a la Catedral de Barcelona.

dimarts, 5 de gener del 2010

Tal dia com avui -5 de gener-

de l'any 1946 nasqué a Los Angeles, Califòrnia (Estats Units), Diane Hall, coneguda com Diane Keaton, actriu, directora i productora de cinema.

El seu primer paper important va ser a la pel·licula de Francis Ford Coppola "The Godfather" (El Padrí), rodada l'any 1972 i també, el mateix any 1972 "Play it again, Sam" (estrenada a Espanya com "Sueños de un seductor") al costat de Woody Allen a les ordres de qui interpretaria bona part de la seva filmografia, tot i que aquesta primera pel·licula va ser dirigida per Herbert Ross a petició del propi Allen que en va ser guionista i protagonista doncs, segons li va dir, "encara no sabia dirigir".

Després intervindria a les pel·licules ja dirigides per Woody Allen, "Sleeper" (El dormilega), "Love and Death" (a Espanya "La última noche de Boris Grushenko"), "Annie Hall", per la que obtingué un Òscar a la millor actriu, "Interiors", "Manhattan", "Radio days" (Dies de ràdio) i "Manhattan Murder Mystery" (Misteriós assassinat a Manhattan).

A part de les pel·licules amb Allen, Diane Keaton ha interpretat papers molt destacats en films d'altres directors com, a part de les successives versions de The Godfather, "Father of the bride" (el pare de la núvia) de Charles Shyer, "Reds" (roigs) de Warren Beatty i "Something's Gotta Give" (a Espanya "Cuando menos te lo esperas"), entre altres.

dilluns, 4 de gener del 2010

Tal dia com avui -4 de gener-

de l'any 1977, les Corts Espanyoles van aprovar la Llei 17/1977 que modificà l'article 54 de la Llei del Registre Civil, permetent des de la seva entrada en vigor que en les inscripcions de naixement, els noms és poguessin consignar en qualsevol de les llengües parlades a Espanya, posant-se fi a l'exigència de que, tractant-se de persones de nacionalitat espanyola, fossin inscrits en castellà.

L'exposició de motius de la llei deia:

"El artículo cincuenta y cuatro de la ley del registro civil estableció la necesidad de que los nombres propios de españoles se consignaran en castellano.
Esta regla pugna con el hondo sentir popular de los naturales de distintas regiones españolas, que se ven privados de la posibilidad de que los nombres propios en su lengua vernácula sirvan, dentro y fuera de la familia, como signo oficial de identificación de la persona.
La presente ley tiene la finalidad de corregir esta situación, atendiendo, de un lado, al hecho cierto de que la libertad en la imposición de nombres no debe tener, en principio, otros límites que los exigidos por el respeto a la dignidad de la propia persona, y procurando, de otro lado, amparar y fomentar el uso de las diversas lenguas españolas, ya que todas ellas forman parte del fondo autóctono popular de nuestra nación."

A partir, doncs, de l'entrada en vigor de la Llei 17/1977 va deixar de ser obligatori que els Jordis, s'inscriguessin com "Jorge", els Iñakis com "Ignacio", o els Xosés com "José".

Fins el 4 de gener de 1977 es donà la paradoxa de que, mentre als catalans, bascs i gallecs els estava prohibit inscriure als seus fills amb el seu nom català, eusquera o gallec, res no impedia als estrangers inscriure'ls com Joan, Andoni o Xulio, doncs l'article 54 de la Llei del Registre Civil deia que "tratándose de españoles, los nombres deberán consignarse en castellano", per la qual cosa no era d'aplicació als estrangers que tenien fills a Espanya i, per tant, els havien d'inscriure al Registre Civil corresponent. En aquest cas res no impedia que el nom és consignés en anglès, alemany, xinés o català, eusquera o gallec.

diumenge, 3 de gener del 2010

Tal dia com avui -2 de gener-

de l'any 1986 el govern de Nicaragua clausurà l'emissora "Radio Católica" a causa de la greu infracció consistent en negar-se a transmetre el dia abans el missatge que dirigí al país el president Daniel Ortega. Queda clar que totes les dictadures, siguin de dretes, d'esquerres, de dalt o de baix tenen els mateixos tics.

dissabte, 2 de gener del 2010

Tal dia com avui -1 de gener-

de l'any 404, a Roma, va tenir lloc la darrera competició entre gladiadors.

És de suposar que aquest espectacle tenia molta tradició, la qual cosa no va ser obstacle perquè és posés fi a aquest acte de barbàrie.

Pot ser alguns hauríen de prendre nota de que la tradició, per se, no justifica actes bàrbars amb persones ni tampoc amb animals.

Lucio Anneo Séneca, a próposit dels gladiadors, va escriure: "surten sense cap tipus d'armadura, s'exposen sense defensa als cops i ningú colpeja en va. Al matí llencen els homes als lleons; a migdia els llensen als espectadors .... a l'home, sagrat per a l'home, el maten per diversió i rialles."