amhtaldiacomavui

Tal dia com avui -30 d'octubre-

2010-10-30T12:21:00.007+02:00

de l'any 1910, és a dir fa exactament cent anys, nasqué a Oriola (Alacant) Miguel Hernández Gilabert, conegut en el mon de les lletres com Miguel Hernández, genial poeta i dramaturg en llengua castellana, a cavall entre la generació del 27 i la del 36.

Pastor de cabres des de nen, ajudant al seu pare, omplia les hores de pasturatge dedicat a la seva afició, devorar llibres.

L'any 1925 començà a escriure poesies -sovint a amagades del seu pare que no veu amb bons ulls aquesta afecció- sobre temes del seu entorn que comencen a ser publicades a la premsa local.

Després d'un primer i improductiu viatge a Madrid, l'any 1931, torna el 1934 i fa amistat amb Vicente Aleixandre i Pablo Neruda, relacionant-se també amb Rafael Alberti i Luis Rosales.

L'any 1936 mor el seu íntim amic Ramon Sijé a qui dedica la seva obra "Elegia".

Lluità a la guerra civil al ban rebublicà. En plena guerra viatge breument a Oriola per casar-se del 9 de març de 1937 amb Josefina Manresa, reintegrant-se als pocs dies al front de Jaen. L'estiu del mateix any 1937 assisteix al "II Congreso Internacional de Escritores Anfifascistas" celebrat a Madrid i València.

Aquest any 1937 escriu el drama "Pastor de la muerte" i nombrosos poemes recopilats a "El hombre acecha". El mes de desembre del mateix 1937 neix el seu primer fill, Manuel Ramon, qui mor als pocs mesos i a qui dedica el poema "Hijo de la luz y de la sombra" i altres recollits a "Cancionero y Romancero de Ausencias".

El mes de gener de 1938 neix el seu segon fill, Manuel Miguel, a qui dedica les famoses "Nanas de la cebolla" genialment musicades i cantades per Joan Manuel Serrat. El mateix any escriu "Viento del Pueblo" també magníficament musicada i interpretada per Paco Ibáñez.

Tot just acabada la guerra s'acabava d'imprimir a València "El hombre acecha". Una comissió depuradora franquista presidida pel "filòleg" Joaquín de Entrambasaguas ordenà la destrucció completa de l'edició. Providencialment és van salvar dos exemplars que van permetre la seva reedició l'any 1981.

Detingut, empresonat i "jutjat" per delicte de rebel·lió militar per un tribunal de militars dels que s'havien alçat en armes contra el govern sortit de les urnes fou condemnat a mort, si bé la pena li fou commutada per la de 30 anys de presó a causa de la pressió d'importants intel·lectuals de l'època. Passà per les presons de Palència, Ocaña i Alacant on morí de tuberculosi, però segurament també de pena i de ràbia, el dia 28 de març de 1942, amb només 31 anys de fecunda i intensa vida intel·lectual, poètica i de lluita antifeixista.

Por los campos luchados se extienden los heridos.

Y de aquella extensión de cuerpos luchadores

salta un trigal de chorros calientes,

extendidos en roncos surtidores.

La sangre llueve siempre boca arriba, hacia el cielo.

Y las heridas suenan, igual que caracolas,

cuando hay en las heridas celeridad de vuelo,

esencia de las olas.

La sangre huele a mar, sabe a mar y a bodega.

La bodega del mar, del vino bravo,

estalla allí donde el herido palpitante se anega,

y florece, y se halla.

Herido estoy, miradme: necesito más vidas.

La que contengo es poca para el gran cometido

de sangre que quisiera perder por las heridas.

Decid quién no fue herido.

Mi vida es una herida de juventud dichosa.

¡Ay de quien no esté herido, de quien jamás se siente

herido por la vida, ni en la vida reposa

herido alegremente!

Si hasta a los hospitales se va con alegría,

se convierten en huertos de heridas entreabiertas,

de adelfos florecidos ante la cirugía.

de ensangrentadas puertas.

...

Para la libertad sangro, lucho, pervivo.

Para la libertad, mis ojos y mis manos,

como un árbol carnal, generoso y cautivo,

doy a los cirujanos.

Para la libertad siento más corazones

que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,

y entro en los hospitales, y entro en los algodones

como en las azucenas.

Para la libertad me desprendo a balazos

de los que han revolcado su estatua por el lodo.

Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos,

de mi casa, de todo.

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan,

ella pondrá dos piedras de futura mirada

y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan

en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño

reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.

Porque soy como el árbol talado, que retoño:

porque aún tengo la vida.

El herido (Miguel Hernández)

(Imatge: Retrat de Miguel Hernández per Antonio Buero Vallejo)

Tal dia com avui -13 de març-

2010-03-13T14:27:00.003+01:00

de l'any 1898, a Sacramento, Califòrnia (Estats Units) nasqué Henri Leonard de Fiennes, conegut com Henry Hathaway, director de cinema.

Començà com actor, però no tingué èxit, arribant només a interpretar un paper secundari a un curtmetratge.

De la ma d'importants directors com Victor Fleming i Josef von Sternberg per qui actuà com assistent de direcció va arribar a desenvolupar la seva carrera de director on moltes de les seves pel·licules obtingueren força èxit de públic però escassos elogis de la crítica. Tot i que fou candidat a varis guardons cinematogràfics, mai li en va ser concedit cap.

Va ser un dels primers directors de Hollywood que gosà treure la càmera de l'estudi i rodar a exteriors. A les seves pel·licules intervingueren els principals actors de l'època com ara Marilyn Monroe, Gary Cooper, John Wayne, Mae West, Robert Mitchum, James Stewart, David Niven, Gregory Peck, Tyrone Power, Dean Martin, Susan Hayward, Dorothy Lamour i molts més.

El seu llegat és composa d'una trentena llarga de pel·licules, entre les quals, "The Lives of a Bengal Lancer", "Go West, Young Man", "The Dark Corner" "The Desert Fox: The Story of Rommel", "Niágara" "La conquesta de l'Oest", "The Sons of Katie Elder", "Nevada Smith", "El póker de la mort" i "True Grit".

Tal dia com avui -6 de març-

2010-03-07T02:03:00.002+01:00

de l'any 1853 a Venecia, al Teatre de la Fenice, s'estrenà l'òpera de Giuseppe Verdi "La Traviata" (La perduda), una de les òperes més conegudes del gran compositor italià. L'estrena fou un fracàs, degut sobre tot a uns intèrprets que no eren a l'alçada i pel seu argument, però un any més tard va assolir un gran èxit, fent-se amb la popularitat que té avui.

Sense dubte el passatge més popular i conegut és el famós brindis "Libiamo ne' lieti calici" però potser per "deformació professional" tinc especial predilecció pel duetto de Violetta i Germont que podeu veure i escoltar fent clic aquí

Tal dia com avui -28 de febrer-

2010-03-01T02:29:00.004+01:00

de l'any 1986, a Estocolm (Suècia) va morir assassinat, Olof Palme, Primer Ministre d'aquell país, quan sortia del cinema, passejant amb la seva dona i sense escolta.

Lamentablement a partir d'aquella data, un primer ministre ja no va poder caminar sol per carrer, ni tan sols a Suècia, on era força habitual.

El crim va quedar impune i prescriurà, si abans no és troba a l'assassí, d'aquí un any quan és compliran els vint-i-cinc de la seva perpetració. Un sospitós va ser encausat, però va resultar absolt per falta de proves.

Socialdemòcrata convençut és va destacar per les seves crítiques als Estats Units per la guerra de Vietnam i les armes nuclears, així com a la política de l'apartheid a Sudàfrica.

És va comprometre amb la problemàtica dels països del Tercer Mon, la democràcia i el desarmament. Condemnà, sovint en termes dràstics les dictadures tant de dretes com d'esquerres i va arribar a ser mediador de la ONU en la guerra entre Irán e Iraq.

Tal dia com avui -27de febrer-

2010-02-27T22:44:00.003+01:00

de l'any 1952 morí a Barcelona, Fructuós Gelabert i Badiella, pioner del cinema espanyol, juntament amb Segundo de Chomón, i primer que rodà una pel·lícula argumental a Espanya.

Nascut l'any 1874 a la la vila de Gràcia, a Barcelona, assistí l'any 1895 a una sessió del el kinetoscop d'Edison i posteriorment, l'any 1896 a la primera projecció a Barcelona del cinematògraf dels germans Lumière, decidint aleshores que és dedicaria a realitzar pel·lícules, decisió sorprenent dons en aquella època no hi havia indústria ni mitjans cinematogràfics a Barcelona.

L'any 1897 construí una rudimentària càmera amb l'ajut del fotògraf Santiago Biosca, que era una rèplica de la fabricada pels germans Lumière i rodà dos documentals "Salida de los trabajadores de la fábrica "La España Industrial"" i "Salida del público de la iglesia parroquial de Santa María de Sants" i el que és pot considerar la primera pel·licula amb un cert argument feta a Espanya, "Riña en un café" inspirada en "El regador regat" dels germans Lumière. També al 1899 rodà la primera pel·lícula amb "efectes espacials" que és va fer a Espanya, "Choque de Transatlánticos".

Al període comprés entre 1897 i 1928, Gelabert rodà 29 pel·lícules de ficció i 77 documentals, la qual cosa no està gens malament per una indústria incipient i pionera a Espanya com ho era la cinematogràfica de començaments del segle XX.

Tal dia com avui -25 de febrer-

2010-02-25T22:33:00.003+01:00

de l'any 1873 nasqué a Nàpols (Itàlia) Enrico Caruso, un dels tenors més coneguts mundialment i per molta gent el millor de tots els temps, tot i que un jurat de 16 crítics especialitzats en el bel canto convocats per la revista BBC Magazin, concediren aquesta qualificació el març de 2008 a Plácido Domingo.

Va ser el cantant més popular dels primers vint anys del darrer segle i un dels primers en enregistrar discs.

El seu repertori era d'unes seixanta òperes, la majoria en italià, però també en francès i anglès.

Els teatres d'òpera més importants del món van ser testimoni de les seves actuacions. Entre d'altres va cantar al Teatre San Carlo de Nàpols, La Scala de Milà, el Teatre Colón de Buenos Aires, el Covent Garden de Londres, i el Metropolitan Opera de Nova York i, una única vegada, l'any 1904 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona on interpretà Rigoletto de Giuseppe Verdi.

Aquell mateix any 1904 1904, enregistrà "Mattinata" de Ruggiero Leoncavallo, considerada com la primera cançó escrita únicament per a ser enregistrada. El seu disc "Vesti la giubba", del Pagliacci (Pallassos) de Leoncavallo, enregistrat l'any 1902 va ser el primer a la història del que és venguessin un milió d'exemplars.

Podeu escoltar aquest enregistrament històric fent clic a aquest enllaç

Tal dia com avui -24 de febrer-

2010-02-24T21:49:00.003+01:00

de l'any 1837 a Santiago de Compostela (A Coruña), nasqué Rosalía de Castro, poetessa i novel·lista en llengües gallega i castellana. És el principal referent del "Rexurdimento" (ressorgiment) de la literatura gallega al segle XIX desprès d'un llarg període d'ostracisme conegut amb el nom de "Séculos escuros" (segles obscurs).

Junt a Gustavo Adolfo Bécquer, és considerada com la precursora de la modernitat poètica, que és caracteritza per la creença en la impuresa de formes i idees, la sinceritat, i la experimentació del ritme i la mètrica.

El 17 de maig de 1863 aparegué una de les seves obres mestres, "Cantares Gallegos" i, en commemoració a aquesta efemèride, cada any és celebra aquest dia el "Día das Letras Galegas", a partir de l'any 1963 en que és commemorà el centenari de la publicació.

"Co seu xordo e costante mormorio
atráime o oleaxen dese mar bravío,
cal atrái das serenas o cantar.
«Neste meu leito misterioso e frio
-dime-, ven brandamente a descansar».
El namorado está de min... ¡o deño!
i eu namorada del.
Pois saldremos co empeño,
que si el me chama sin parar, eu teño
unhas ansias mortáis de apousar nel."

(Fragment de "Follas Novas")

Tal dia com avui -22 de febrer-

2010-02-22T12:23:00.003+01:00

de l'any 1985, fa avui 25 anys, morí a Barcelona, Salvador Espriu i Castelló, poeta, dramaturg i novel·lista, i un dels millors escriptors catalans del segle XX.

Nascut a Santa Coloma de Farners, autor de més de trenta obres, sent "La pell de brau" la més coneguda, que no necessàriament la millor, doncs tota l'obra d'Espriu és meritòria i digna de ser llegida i estudiada.

Compromès en la defensa de la llibertat i la justícia, mai deixà d'escriure en català, malgrat la dificultat de fer-ho i publicar als anys quaranta, preferint escriure poesia en ser aquest gènere menys controlat per la censura. Així publicà l'any 1946 el seu primer llibre de poemes, El Cementiri de Sinera, en el qual crea el mite de Sinera (Arenys escrit a l'inrevés).

La seva extensa obra fou mereixedora de molts i importants guardons, com el Premi Lletra d'Or l'any 1956 per "Final del laberint", el Premi Montaigne l'any 1971, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1972, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, l'any 1982. Fou candidat al Premi Nobel de Literatura els anys 1971 i 1983. Va ser nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat de Tolosa de Languedoc. El 1982 li fou concedida la Creu d'Alfons X el Savi, que no va voler acceptar.

"De vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble per un home sol:
Recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses del teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternamenten l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
Llibertat"

Tan de bo, Sepharad l'escolti algun dia!

Tal dia com avui -20 de febrer-

2010-02-20T21:38:00.003+01:00

de l'any 1994 a Los Angeles, Califòrnia (Estats Units) morí Burton Stephen Lancaster -Burt Lancaster- actor cinematogràfic nordamericà.

Nascut a Nova York, al sí d'una família humil, començà la seva carrera artística amb un petit paper a una obra teatral a Broadway, on no tingué gran èxit, però sí li serví perquè un agent de Hollywood és fixés en ell i li aconseguís l'any 1946 un paper a la pel·licula "The killers" (estrenada a Espanya com "Forajidos") dirigida per Robert Siodmak i que co protagonitzà amb Ava Gardner. Aquesta pel·lícula el catapultà a la fama i permeté la seva intervenció en dues pel·lícules l'any següent i, a partir d'aquí en multitud de films dels més variats estils, molts d'ells amb gran èxit de taquilla.

Destaquen entre les pel·lícules protagonitzades per ell, entre moltes altres, "Gunfight at the O.K. Corral" (estrenada aquí com "Duelo de titanes") de John Sturges, "Elmer Gantry" (aquí "El fuego y la palabra") de Richard Brooks, "Il gattopardo" de Luchino Visconti, "Novecento" de Bernardo Betolucci, "Judgment at Nuremberg" (aquí ¿Vencedores o vencidos?) de Stanley Kramer, "From here to eternity" (D'aquí a la eternidat) de Fred Zinnemann, "Birdman of Alcatraz" (estrenada com "El hombre de Alcatraz") de John Frankenheimer i Atlantic City de Louis Malle. Fou nominat a l'Óscar per aquestes tres darreres pel·lícules i li fou concedit, i també el Globus d'Or, per "Elmer Gantry".

El seu interès per interpretar papers exigents el portà a acceptar remuneracions molt per sota del normal si el guió i el director mereixien el seu interès i, fins i tot, ajudà al finançament de films que li semblaren d'interès artístic i també alguns de l'incipient cinema independent, ajudant a posicionar-se a directors aleshores novells com Sydney Pollack o John Frankenheimer.

Fou també un defensor de les minories el que el va fer víctima de la persecució macarthista, opositor a la guerra del Vietnam i, valedor dels drets dels homosexuals, és va incorporar decididament a la lluita contra la Sida, quan el seu amic Rock Hudson la contragué.

Tal dia com avui -16 de febrer-

2010-02-17T01:25:00.002+01:00

de l'any 1928 nasqué a Balsareny (Bages), Pere Casaldàliga i Pla, escriptor, poeta i religiós, resident la major part de la seva vida a Brasil. Defensor dels drets dels més desfavorits, sempre ha estat vinculat amb la teologia de l'alliberament, el que li ha causat no pocs problemes amb la jerarquia catòlica.

Bisbe emèrit de São Felix do Araguaia i obligat per Roma a deixar el bisbat en acomplir els 75 anys d'edat, després de 33 anys en aquest càrrec, avui, amb 83 anys, i malalt de Parkinson, segueix en la seva lluita a favor de les persones amb greus carències, indígenes i camperols brasilers.

El 9 de març de 2006 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva divuitena edició, per la "seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler". Ha estat el primer català distingit amb aquest premi.

Tal dia com avui -13 de febrer-

2010-02-13T21:42:00.002+01:00

de l'any 1867, a Viena s'estrenà "An der schönen blauen Donau" (En el bell Danubi blau) conegut simplement com "El Danubi blau", el vals més famós de la història i una de les obres musicals clàssiques de més amplia difusió popular arreu del món.

Obra de Johann Strauss (fill), la seva estrena a la sala Diana de la capital austríaca sota la batuta Rudolf Weinburm no va despertar gaire entusiasme. Fins i tot va ser discutida pel cor al qui no va agradar la lletra.

No va ser fins que el mateix Johann Strauss dirigí la orquestra en la interpretació que és feu de la obra, sense cor, a l'Exposició Universal de París, l'estiu del propi any 1867, que fou molt celebrat, obtenint un gran èxit i difonent-se ràpidament per tot el món.

Entre els milers de vegades que cada any s'interpreta, pot ser una de les més famoses i esperades, és com un dels segurs bisos al tradicional concert d'any nou que, des de la capital d'Austria és transmet a tot el món amb una audiència estimada de 1.000 milions de persones a 54 països.

A destacar també la magnífica escena de la nau espacial que, a la pel·licula d'Stanley Kubrick "2001, una odissea de l'espai" que "balla" amb el fons del Danubi blau fins a ensamblar-se amb l'estació espacial i que podeu veure i escoltar fent clic en aquest enllaç.

Tal dia com avui -11de febrer-

2010-02-12T00:32:00.003+01:00

de l'any 1990 a Sudàfrica fou posat en llibertat Nelson Rolihlahla Mandela, després d'haver passat 27 anys a presó per la seva oposició al règim establert al seu país inspirador i mantenidor de l'apertheid (segregació racial).

A partir d'aquesta data, el país evolucionà cap a un règim democràtic i Mandela fou elegit president quatre anys més tard.

L'eficàcia de la seva actuació vers la reconciliació dels sudafricans, especialment meritòria en qui havia passat 27 anys a presó en penosa situació, el feu merèixer molts i importants guardons, entre ells, el Premi Nobel de la Pau, l'any 1993, el Premi de la Pau de Mahatma Gandhi, el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, la Medalla Presidencial de la Llibertat, l'Ordre al Mèrit del Regne Unit, el Bharat Ratna, el Premi Lenin de la Pau, i el Premi Sájarov.

"Després d'escalar una muntanya molt alta, descobrim que hi ha moltes altres muntanyes per escalar."

"El meu ideal més volgut és el d'una societat lliure i democràtica en la que tots puguem viure en harmonia i amb iguals possibilitats."

Tal dia com avui -10 de febrer-

2010-02-10T23:22:00.003+01:00

de l'any 1992 morí a Alcalá de Henares (Madrid), José María de Llanos Pastor, el "Padre Llanos", també conegut com el "cura rojo".

Fill d'un general d'infanteria, és llicencià en químiques l'any 1927 i fou falangista i director d'exercicis espirituals de Francisco Franco. L'any 1955 arribà al barri madrileny de "El Pozo del Tío Raimundo" barri de barraques sense cap tipus de serveis, tot i que els seus habitants, paletes en la seva majoria, van anar creant, sense cap tipus de permís municipal, connexions al clavegueram, fent el barri menys inhabitable.

Colpejat per la misèria i la injustícia que és vivia al barri, Llanos va anar prenent postura cap posicions cada cop més esquerranes fins arribar a militar al sindicat Comissions Obreres (CCOO) i al Partit Comunista d'Espanya (PCE). Amb la "complicitat" d'altres jesuïtes, com ell, començà a aglutinar als habitants del barri per la creació de dispensari, cooperativa, fundacions i escoles.

Partidari d'una Església popular i propera al poble, dirigí o participà en moltes iniciatives i reivindicacions polítiques i veïnals en favor del barri.

Francisco Umbral escrigué sobre el Padre Llanos:

"A los picados les daba nescafé con galletas maría, de comunión, y a sus amigos nos daba conversación y nos echaba música de Vivaldi. Era el hombre mas bueno que uno haya conocido jamas. Lucía un reloj de pulsera que le trajo La Pasionaria de Moscú, un reloj verde como una rana y pesado como un tanque en la muñeca. A mi nunca me hizo proselitismo, no quería convertir a nadie. Andaba mucho, como todos los viejos que no pueden andar. Ibamos a dar vueltas por la Plaza mayor, buscando él ese solecillo que es ya el ciclo municipal de los viejos. Es el único santo con boina de todo el santoral y por eso no subirá al cielo."

Tal dia com avui -8 de febrer-

2010-02-09T00:06:00.003+01:00

de l'any 1918 nasqué a Madrid, Enrique Tierno Galván, polític, sociòleg, jurista i assagista. Conegut amb l'afectuós mot de "El viejo profesor", és recordat, sobre tot, pel seu càrrec d'Alcalde de Madrid que exercí fins el mateix dia de la seva mort, el 19 de gener de 1986.

Doctor en Dret i en Filosofia i Lletres, persona extraordinàriament culta, fou Catedràtic de Dret Polític des de 1948 fins 1953 en la Universitat de Múrcia, i des de 1953 fins 1965 en la Universitat de Salamanca.

Processat l'any 1957 per les seves activitats polítiques, fou expulsat de la Universitat l'agost de 1965 per recolzar protestes estudiantils contra la dictadura franquista, a l'igual que els també professors José Luis López Aranguren i Agustín García Calvo. Entres 1966 i 1967 fou professor en la Universitat de Princeton (Estats Units).

L'any 1976, mort el dictador, recuperà la càtedra. Obtingué un acta de diputat a les primeres eleccions democràtiques, el 15 de juny de 1977, pel Partit Socialista Popular que havia fundat i que fusionà més tard amb el PSOE, del que fou elegit president honorari.

En las primeres eleccions municipals de la democràcia, celebrades el més d'abril de 1979, tot i que el partit més votat va ser la UCD d'Adolfo Suárez, una coalició amb el PCE li donà l'alcaldia de Madrid, càrrec que repetiria les següents eleccions de maig de 1983 i en el que romangué fins la seva mort.

Va aconseguí una gran popularitat i l'afecte dels madrilenys, fins i tot dels joves en recolzar l'anomenada "movida madrileña", i de ciutadans d'altres indrets per la seva simpatia, la seva cultura i la seva fina ironia escrivint uns impecables bans en to humorístic. Escrigué també un llibre de memòries, "Cabos sueltos" en una prosa culta i magnífica ironia que s'afegí a la seva amplia bibliografia, amb més de trenta obres de primer ordre.

El seu enterrament, el dia 21 de gener de 1986 va ser una de las concentracions més nombroses de quantes s'han succeït a la ciutat del "Oso y el Madroño".

"El poder es como un explosivo: o se maneja con cuidado, o estalla."

"Es difícil ser bueno y fuerte a la vez. Y, por lo común, cuanto más fuerte se es menos razón se tiene."

"La buena didáctica es aquella que deja que el pensamiento del otro no se interrumpa y que le permite, sin notarlo, ir tomando buena dirección."

"Más libros, más libres."

Tal dia com avui -7 de febrer-

2010-02-07T22:54:00.003+01:00

de l'any 1927 nasqué a Montpellier (Languedoc-Rosselló, França), Marie-Juliette Gréco -Juliette Gréco- cantant a qui la premsa francesa atribuí el sobrenom de "La musa dels existencialistes".

Començà la seva carrera artística com actriu de teatre i radio, però aviat Anne-Marie Cazalis i Jean-Paul Sartre la convenceren a dedicar-se professionalment a la cançó.

La seva consagració artística tingué lloc l'any 1949, a rel de la seva actuació a París, al cabaret "Le boeuf sur le toit". Al 1950 rep el premio de la SACEM pel seu disc "Je hais les dimanches" (Odio els diumenges). L'any 1954 actuà al mític Olympia de París. Aleshores ja era una cantant consagrada.

Compositores que, posteriorment, van ser molt reconeguts, com Jacques Brel, Serge Gainsbourg o Léo Ferré van escriure cançons per Juliette Gréco quan encara eren poc coneguts i, en part, va col·laborar en fer-los famosos.

L'any 1984 fou condecorada com "Chevalier de la Légion d'honneur".

Entre les seves cançons destaquen "Les feuilles mortes" i "Je suis comme je suis", totes dues de Jacques Prévert i Joseph Kosma, "Joli môme" de Léo Ferré, "Si tu t'imagines" de Raymond Queneau i Joseph Kosma, "Vieille" de Jacques Brel i "Parlez-moi d'amour" de Jean Lenoir, que podreu veure i escoltar en la interpretació que feu l'any 1967 a Berlín fent clic a aquest enllaç.

Tal dia com avui -6 de febrer-

2010-02-06T21:09:00.004+01:00

de l'any 1976, a Madrid, la "Dirección General de Seguridad" suspengué, després de l'èxit aclaparador del primer recital que Raimon va oferir al Pabellón Deportivo del Real Madrid, en plena efervescència predemocràtica, els tres concerts que restaven. Era president del govern Carlos Arias Navarro i Ministre de l'Interior Manuel Fraga Iribarne.

L'impressionant ambient del concert celebrat el dia abans, amb assistència a la primera fila de Felipe González, Simón Sánchez Montero i Marcelino Camacho, pràcticament recent sortit de la presó en mèrits a la primera amnistia parcial després de la mort del dictador i que causà la prohibició dels restants, queda recollit en un àlbum doble, "El recital de Madrid", un dels millors dels enregistrats en directe del cantautor valencià-català on clarament s'aprecien els "¡Unidad!", "¡Amnistía!" i "¡Libertad!". La portada del disc, que podeu veure a la imatge, expressa el fet de la prohibició del segon al quart dels recitals previstos.

L'únic recital que és pogué celebrar començà amb "La nit", mítica cançó que burlà reiteradament la censura franquista, probablement perquè els censors no van arribar a entendre el significat de "la nit és llarga, la nit" i inclogué altres tan característiques com "El País Basc", "Al vent", "Sobre la por", "Sobre la pau", "Inici de càntic en el temple", "Quatre rius de sang", "Indesinenter", "Quan jo vaig nàixer", "D'un temps, d'un país", "Diguem no" i així fins a vint cançons mes dos bisos, sense oblidar "18 de Maig a la Villa", amb expressió de les emocions sentides tant pel públic com pel cantant al recital ofert a la Universidad Complutense el 18 de Maig de 1968 i "Jo vinc d'un silenci" estrenada pocs mesos abans en un memorable recital al Palau dels Esports de Barcelona, mentre el dictador agonitzava. Hi ha enregistraments d'aquesta cançó de molta més qualitat, però segurament cap te l'emotivitat de la d'aquell moment de l'estrena, tens i esperançador i que podreu veure i escoltar fent clic en aquest enllaç.

Paradoxalment, tal dia com avui -6 de febrer- de l'any 1988 morí a Madrid, sense pena ni glòria, Carmen Polo, vídua del dictador.

Tal dia com avui -2 de febrer-

2010-02-03T01:12:00.003+01:00

de l'any 1913 s'inaugurà a Nova York la "Grand Central Terminal" sovint anomenada com Grand Central Station o simplement com la Grand Central.

Ubicada al carrer 42 a l'alçada de Park Avenue, és la estació de trens més gran del món. Compta amb 44 andanes i amb 67 vies. Té dos nivells, tots dos soterranis amb 41 vies al nivell superior i 26 al nivell inferior, i s'estan construint noves andanes sota el nivell inferior. Un cop acabades tindrà 75 vies i 48 andanes.

Te una superfícies de 194.249,11 m² i 53.000 metres de vies. Hi circulen al voltant de 125.000 passatgers diaris i més de 500.000 visitants cada dia. La puntualitat dels trens és del 98 %

Però pels gourmets el més important que té la Grand Central Terminal és l'Oyster Bar, fantàstic restaurant obert el mateix any 1913 on és poden degustar dotzenes de varietats d'ostres, a part d'altres suculents productes de la mar. Si aneu a Nova York, no us el perdeu, però, si aneu a sopar, feu-lo d'hora doncs tanca a dos quarts de deu en punt.

Tal dia com avui -1 de febrer-

2010-02-02T00:21:00.002+01:00

de l'any 1966 morí a Woodland Hills, Califòrnia (Estats Units), Joseph Francis Keaton -Buster Keaton- genial actor, director i guionista de cinema mut.

El seu característic rostre seriós i inexpressiu mentre és succeïen escenes hilarants, el van fer mereixedor del sobrenom "The Great Stone Face" (cara de pedra). En canvi a Espanya va ser conegut amb el ridícul nom de "Pamplinas".

Nascut el mateix any de la invenció del cinema, semblava predestinat al setè art i, en efecte, ens va deixar memorables pel·licules com "Our Hospitality" (estrenada a Espanya com "La ley de la hospitalidad"), "The Navigator" (El navegant), "Sherlock Jr.", "Seven Chances" (Les set ocasions), "The General" (estrenada aquí com "El maquinista de la General) i "The Cameraman", amb el seu famós accidental "travelling amb grua", pot ser el primer de la història del cinema.

Fent clic a aquest enllaç podreu veure una selecció d'escenes d'aquesta darrera pel·licula, inclosa la citada.

Tal dia com avui -31 de gener-

2010-01-31T23:52:00.003+01:00

de l'any 1908 nasqué a Campo de la Cruz, Buenos Aires (República Argentina), tot i que el seu naixement va ser registrat a Pergamino, a uns 30 kilòmetres, Héctor Roberto Chavero Aramburo, conegut pel seu pseudònim, Atahualpa Yupanqui, cantautor, guitarrista i escriptor considerat com el músic de folklore més important d'Argentina.

Moltes de les 325 cançons que va escriure han estat cantades, a part de per ell mateix, per cantants del prestigi de Mercedes Sosa, Jorge Cafrune, Víctor Jara, Ángel Parra, i Marie Laforêt, entre molts d'altres i continuen al repertori de molts artistes, tan argentins com de molts indrets del mon.

Una faceta menys coneguda d'Atahualpa Yupanqui, però no menys prolífica, va ser la literària, havent escrit i publicat dotze llibres.

Fent clic a aquest enllaç el podreu veure i escoltar interpretant una de les seves cançons més emblemàtiques, "Los ejes de mi carreta".

Tal dia com avui -30 de gener-

2010-01-31T02:57:00.002+01:00

de l'any 1948 morí assassinat a Nova Delhi (India), Mohandas Karamchand Gandhi -Mahatma Gandhi- advocat, pensador i polític indi i lluitador nacionalista per la independència del seu país, abanderat de la no violència i la resistència pacífica i pacifista.

Empresonat molts cops, és convertí en un heroi nacional i l'any 1931 participà a la Conferència de Londres, on reclamà la independència de la Índia

Un cop assolida la independència, lluità per la reforma de la societat índia, i per la integració de les castes més baixes (els shudrá o ‘esclaus’, els pàries o ‘intocables’ i els mlecha o ‘bàrbars’), i pel desenvolupament de les zones rurals. La seva desaprovació als conflictes religiosos que seguiren a la independència de la Índia, defensant als musulmans en territori hindú, li van costar la vida, en ésser assessinat per un fanàtic integrista hindú, el dia 30 de gener de 1948, quan tenia 78 anys i morí al crit de «¡Hey, Rama!», paraules que són escrites al monument erigit al seu honora a Nova Delhi.

"Ull per ull i tot el món acabarà cec"
"La humanitat no pot alliberar-se de la violència mès que per mig de la no violència."
"No hi ha camí vers la pau, la pau és el camí."

Tal dia com avui -28 de gener-

2010-01-29T02:16:00.003+01:00

de l'any 1887 a París és començà a construir la tour Eiffel.

Autèntic mastodont de ferro, criticada fortament al seu començament, és avui un dels signes més emblemàtics de la capital del Sena, novè lloc més visitat del país l'any 2006 i primer monument de pagament més visitat del món amb 6.893.000 visitants l'any 2007.

Va tardar dos anys, dos mesos i cinc dies en acabar-se. Concebuda inicialment per experiments científics, amb la seva alçada de 300 metros, prolongada més tard amb una antena a 325 metros, fou l'edifici més alt del món durant més de 40 anys, fins que fou superat per l'edifici Chrysler, a Nova York, l'any 1930.

L'alçada màxima, com queda dit és de 325 metres, amb una planta quadrada de 125 metres de cantó per la part exterior de les potes i una llum entre pilars de 74 metres. El primer nivell te capacitat per 3.000 persones, el segon, a 115 metres d'alçada sobre el terra, per 1.600 i el tercer, a 275 metres de terra, per unes 400. Les escales, obertes al públic només fins el segon pis, constes de 1.665 graons fins la part més alta.

Dissenyada per suportar oscil·lacions de fins 7 dm., l'amplitud màxima suportada va ser durant una onada de calor l'any 1976, de 18 cm, a part d'una altra de 13 cm durant una tempesta al desembre de 1999, amb vents d'una velocitat de 240 km/h.

Per l'entrada de l'any 2000, la torre Eiffel fou guarnida amb 20.000 llums que s'il·luminen intermitentment durant 10 minuts dos cops al dia, per migdia i a la 1 de la matinada. A més a més, cada hora la torre encén intermitentment els seus 20.000 llums durant 5 minutos. Aquestes llums foren col·locades per 20 alpinistes cada nit durant tres mesos. Les 20.000 llums tenen un pes total de 8 tones. Va caler col·locar 60.000 collarins flexibles para subjectar els cables, de més de 30 kilòmetres, a la torre i 20.000 juntes para unir-los. Són comandats per 230 interruptors.

Nascuda en mig de la polèmica, no cap dubte que avui la tour Eiffel és un signe característic de la ciutat de París i del país al tot el món.

Tal dia com avui -25 de gener-

2010-01-25T23:50:00.002+01:00

de l'any 1990 morí a Londres (Regne Unit), Ava Lavinia Gardner -Ava Gardner- actriu de cinema nord americana, considerada com una de les millors del segle XX que arribà a ser un mite de l'anomenat Setè Art.

D'origen humil, fou per casualitat que fou descoberta per un caça talents de Hollywood en veure unes fotos seves posades a l'aparador de l'estudi fotogràfic del seu cunyat.

Intervingué en una cinquantena de pel·licules, entre elles, "My Forbidden Past" (El meu passat prohibit, estrenada a Espanya com "Odio y orgullo") de Robert Stevenson, "Show Boat" (Magnolia) de George Sidney, "Les neus del Kilimanjaro" de Henry King, "Mogambo" de John Ford, "Knights of the Round Table", estrenada a Espanya com "Los caballeros del rey Arturo" de Richard Thorpe, "La comtessa descalça" de Joseph L. Mankiewicz, "Bhowani Junction" de George Cukor, "On the Beach" d'Stanley Kramer, "55 dies a Pequín" de Nicholas Ray, "Set dies de maig de John Frankenheimer, "La nit de la iguana", "La Biblia" i "El jutge de la forca", de John Huston, "Mayerling" de Terence Young i "The Blue Bird" (L'ocell blau) de George Cukor.

La seva mítica bellesa i la seva espectacular fotogènia va fer que algú la definís com "l'animal més bell del món" slogan que l'actriu no suportava.

Nominada als premis Óscar per "Mogambo", mai va aconseguir aquest guardó.

Tal dia com avui -24 de gener-

2010-01-24T23:52:00.005+01:00

de l'any 1977, a Madrid, un comando ultradretà assassinà a tres advocats laboralistes d'un despatx del carrer d'Atocha, Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sauquillo Pérez del Arco, a l'estudiant de dret Serafín Holgado de Antonio i a l'administratiu Ángel Rodríguez Leal, i causà ferides a quatre més, Miguel Sarabia Gil, Alejandro Ruiz-Huerta Carbonell, Luis Ramos Pardo i Dolores González Ruiz, casada amb Sauquillo, que estava embarassada i va perdre el seu fill.

El comando entrà a l'esmentat despatx, suposadament buscant a un dirigent sindicalista que no s'hi trobava, i disparà a mansalva contra tots els reunits amb aquest resultat que podria haver estat encara més luctuós si no hagués estat perquè els cadàvers dels difunts caiguts sobre els ferits els van fer d'escut.

El 4 de març de 1980 la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid declarà provat que els processats Francisco Albadalejo (secretari del Sindicat Vertical del Transport Privat de Madrid i vinculat a FE de les JONS), José Fernández Cerrá, Carlos García Juliá i Leocadio Jiménez Caravaca constituïen un "grup activista i ideològic, defensor d'una ideologia política radicalitzada i totalitària, disconforme amb el canvi institucional que s'estava operant a Espanya" i va condemnà a José Fernández Cerrá i Carlos García Juliá a un total de 193 anys a cada un d'ells, i a Francisco Albadalejo, a un total de 73 anys.

A l'enterrament assistiren més de cent mil persones, en el que va constituir la primera manifestació multitudinària després de la mort del dictador i va transcórrer sense incidents. Per tot Espanya és produïren importants vagues, manifestacions i mostres de solidaritat. Tres mesos més tard, el govern d'Adolfo Suárez legalitzà el Partit Comunista d'Espanya.

El dia 11 de gener de 2002, el Consell de Ministres concedí la Gran Creu de l'Ordre de San Raimon de Penyafort als tres advocats i l'estudiant difunts i la Creu de la mateixa Ordre a l'administratiu Ángel Rodríguez Leal. És la més alta distinció amb la que és reconeix en l'àmbit del Dret i la Justícia a Espanya als qui han destacat al llarg de la seva vida pels seus mèrits professionals i humans al servei del Dret.

Aquests fets van inspirar la pel·lícula de Juan Antonio Bardem "Siete días de enero". Podeu veure un fragment fent clic a aquest enllaç. I fent-ho en aquest altre podeu veure un reportatge sobre el multitudinari enterrament.

(a la fotografia, monument a les víctimes situat a la Plaça Antón Martín de Madrid, junt al carrer Atocha).

Tal dia com avui -23 de gener-

2010-01-24T01:02:00.003+01:00

de l'any 1989 morí a Figueres (Alt Empordà), Salvador Dalí i Domènech, Marquès de Púbol, pintor i un dels màxims exponents del surrealisme.

L'any 1922 va romandre a la famosa "Residencia para Estudiantes" de Madrid on feu amistat amb Federico Garcia Lorca, Pepín Bello i Luis Buñuel, amb qui col·laboraria en els seus curtmetratges "Un chien andalou" l'any 1929 i "L'age d'or" el 1930. A aquesta època conegué la seva musa i esposa, Gala i l'any 1931 pintà una de les seves obre més famoses "La persistència de la memòria" (Els rellotges tous).

Visqué vuit anys a Nova York a partir de 1940, quan la segona guerra mundial arrasava Europa. En aquests anys va fer els famosos decorats per la pel·licula "Recorda" d'Alfred Hitchcock, i emprengué amb Walt Disney la realizació d'un film de dibuixos animats, "Destí", que quedà inacabada i és muntà l'any 2003, molt més tard de la mort de tots dos.

Des de 1949 visqué a Catalunya i dissenyà el "Teatre Museu Dalí" a la ciutat de Figueres, on romanen les seves restes, just sota de l'escenari i on és troba una part important de la seva obra pictòrica que és troba també als principals museus de tot el món.

Tal dia com avui -22 de gener-

2010-01-22T23:29:00.003+01:00

de l'any 1970 va fer el seu primer viatge comercial un avió Boeing 747 -comunament anomenat Jumbo- en un vol de la desapareguda companyia Pan American de Nova York a Londres.

El Boeing 747 va ser la primera aeronau comercial de gran format amb configuració de tres blocs de seients separats per dos passadissos i capacitat, segons el model, per entre 366 i 524 passatgers (fins a 570 una versió especial feta per Japó).

Tot i que fou seguida per altres aeronaus d'aquesta mateixa o similar configuració com el Douglas DC-10, el Lockheed L-1011 TriStar, i l'Airbus A300, no fou fins l'any 2007 que l'Airbus A380 amb capacitat per entre 800 i 850 passatgers va trencar l'hegemonia del "Jumbo" en aquest aspecte.

Depenent de les diverses versions de l'aparell, te una llargada màxima de 76,4 metres, una envergadura (amplada entre els extrems de les ales) de 68,5 metres i una alçada de 19,8 metres, o sigui com un edifici de set pisos. El pes en buit arriba a ser de 186.000 kgs. i el pes màxim a l'enlairament de 440.000 kgs. La velocitat de creuer és de 495 nusos (916 kms/h) i la màxima de 528 nusos (978 kms/h) a una altitud de 35.000 peus (uns 10.500 metres). La carrera d'enlairament amb pes màxim va, segons el model, de entre els 3.018 als 3.320 metres i, també amb càrrega màxima, la autonomia de vol, va de entre els 9.800 i els 14.815 kms., amb una càrrega màxima de combustible de 243.120 litres.

Els primers models, fabricats l'any 1968 tenien un cost unitari de 24 milions de dòlars, força més "econòmics" que els 300 milions de dòlars que costaren els fabricats l'any 2007.

Només una persona al món, el príncep saudita Al Waleed bin Talal Abdulaziz Al Saud ha estat propietari particular d'un d'aquests monstres de l'aire. Dos d'aquests aparells -els coneguts com Air Force One- autèntics fortins voladors, són utilitzats pel president dels Estats Units als seus desplaçaments.

Tal dia com avui -21 de gener-

2010-01-22T01:42:00.002+01:00

de l'any 1941 nasqué a Madrid José Plácido Domingo Embil -Plácido Domingo- cantant líric, tenor i baríton, un dels més grans exponents contemporanis a tot el món en la seva especialitat.

Visqué des de 1949 a Mèxic on debutà el 12 de maig de 1959 al teatre Degollado, de Guadalajara, (Mèxic), com Pascual, a Marina. A continuació va cantar assumint el paper de Borsa a Rigoletto, Pare Confessor a Diàlegs de carmelites i, com tenor, interpretant a Alfredo (La Traviata) a Ciutat de Monterrey.

L'any 1962 s'incorporà a la Òpera de Tel Aviv, Opera Nacional d'Israel, on és va fer famós. En dos anys i mig d'estada va cantar en 280 representacions.

Ha cantat als millors teatres d'òpera de tot el món: Metropolitan Opera de Nova York, Òpera Estatal de Viena, Òpera Lírica de Chicago, La Scala de Milà, Teatre Municipal de Santiago, Òpera de San Francisco, Covent Garden a Londres, Teatro Colón de Buenos Aires, Òpera House a Londres, i, naturalment, al Liceu de Barcelona.

És conegut per la seva activitat filantròpica. L'any 1985, amb motiu del terratrèmol més important de la història de Mèxic al qual perdé varis familiars, intervingué personalment a les tasques de rescat i donà al llarg de l'any següent concerts benèfics per les víctimes, el que li va valgué un homenatge a Ciutat de Mèxic amb una estàtua al seu honor de dos metres d'alçada i tres-cents kilograms de pes, fosa a partir de claus donades per la població i l'atorgament del premi de la Orden del Águila Azteca, màxim guardó atorgat pel Govern de Mèxic a ciutadans estrangers.

Ha regalat cases a famílies sense recursos a México amb una de les més grans constructores que en agraïment per aquest gest batejà amb el seu nom un modelo de casa anomenada "Plácido" de las quals se'n construïren milers.

Entre mols altres guardons te el Premi Príncep d'Astúries de les Arts de 1991, junt a Victoria de los Ángeles, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar i Alfredo Kraus, el Premi Kennedy Center l'any 2000, la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil el 2002, la Medalla Presidencial de la Llibertat dels Estats Units, el 2002, el Premi Ella de 2002 L'Ordre del Imperi Britànic el 2002, és Comandant de la Legió d'Honor Francesa l'any 2002, la Medalla Internacional de las Artes de la Comunidad de Madrid el 2006 i dos premis 'Brit Award', un a tota una carrera i el de la crítica.

És Doctor Honoris Causa pel Royal Northern College of Music, el Philadelphia College of Performing Arts, la Universitat d'Oklahoma City, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Nova York, la Universitat de Georgetown, el Washington College de Chestertown, la Universitat Anáhuac de Mèxic, la Acadèmia de Música Fryderyk Chopin de Varsòvia i la Universitat d'Oxford.

Te set premis Grammy i dos premis Emmy.

Fent clic a aquest enllaç el podreu veure i escoltar cantant "E lucevan le stelle" de la òpera Tosca de Giacomo Puccini.

Tal dia com avui -20 de gener-

2010-01-20T22:11:00.004+01:00

de l'any 1969 morí a Madrid, Enrique Ruano Casanovas estudiant de Dret i militant antifranquista.

Ruano va ser detingut per la Brigada Político Social, policia política del règim franquista, el dia 17 de gener de 1969, acusat del greu delicte de lliurar al carrer propaganda del aleshores il·legal sindicat Comissions Obreres.

El dia 20 de gener Ruano va ser portat pels agents policials a un edifici del madrileny carrer Príncipe de Vergara (aleshores General Mola) per fer un escorcoll i és precipità al carrer des de un setè pis morint instantàniament.

La policia va donar la versió del suïcidi, arribant a falsejar i fer publicar per l'ABC un suposat diari del difunt, fent veure que tenia idees suïcides, però la misteriosa desaparició d'un tros de clavícula del cadàver a l'autòpsia va fer que agafés cos l'evidència de que s'havia disparat contra el jove i és tractava d'eliminar la prova de l'impacte de la bala contra el seu cos.

Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima escriviren la seva famosa cançó "Què volen aquesta gent?" que marcà a tota una generació d'estudiants -la meva- i que és convertí en un crit contra la repressió. La Maria del Mar la va cantar dotzenes de vegades en Facultats de tot arreu, on era corejada pels estudiants mentre controlaven la possible arribada dels "grisos".

Veieu-la i escolteu-la fent clic sobre aquest enllaç.

Tal dia com avui -19 de gener-

2010-01-20T00:23:00.002+01:00

de l'any 1839 nasqué a Aix-en-Provence (França), Paul Cézanne, pintor post impressionista, considerat el pare de l'art modern en assentar les bases de la transició entre l'estil artístic del segle XIX cap el món artístic del segle XX.

Com tans altres artistes fou ignorat pels seus contemporanis, menyspreat per la crítica i el públic i únicament apreciat per alguns impressionistes i, ja a la fi de la seva vida per la nova generació.

Amic i admirador de Pissarro i també de Delacroix, Courbet i Manet, s'interessà pels elements més radicals del món artístic parisenc.

És pot afirmar que Cézanne creà el pont entre l'impressionisme del XIX i el cubisme, nou estil del començament del segle XX.

Durant molt de temps la seva obra només va ser coneguda pels seus antics col·legues impressionistes i per uns quants artistes joves radicals de la línia del postimpressionisme, entre els quals Vincent van Gogh i Paul Gauguin.

Una retrospectiva de Cézanne feta l'any 1907 al Saló de la Tardor de París impactà amb fermesa la direcció que prengué la avantguarda parisenca, reconeixent-lo i el feu un dels artistes més influents del segle XIX i del adveniment del Cubisme. En les exploracions de Cézanne de simplificació geomètrica i fenòmens òptics s'inspiraren Picasso, Braque, Gris, i altres.

S'atribueix tant a Matisse com a Picasso, l'expressió de que «Cézanne es el pare de tots nosaltres». Matisse va ser un gran admirador de la utilització del color per Cézanne en tant que Picasso desenvolupà la seva estructura de la composició plana per crear l'estil cubista.

Tal dia com avui -18 de gener-

2010-01-18T23:47:00.003+01:00

de l'any 1971 nasqué a Santpedor Josep Guardiola i Sala -Pep Guardiola- exjugador i entrenador de futbol, actual entrenador del F.C. Barcelona, el Barça.

Començà la seva meteòrica carrera d'entrenador el juny de 2007, com a primer entrenador del Barça B que havia baixat a tercera divisió la temporada anterior, aconseguint un resultat espectacular, amb 24 victòries, set empats i només cinc derrotes, sumant un total de 79 punts en 36 jornades i la conseqüent tornada a la segona divisió.

La següent temporada va ser nomenat entrenador del primer equip. Després d'una decebedora arrancada del campionat (una derrota i un empat) aviat és capgirà la situació i el Barça guanyà la primera temporada sota la seva direcció les tres copes a les que optava, la Lliga, la Copa del Rei, i la Champions, que completaria fins a les sis copes, totes les possibles, dins l'any 2009. El Barça és l'únic equip que ha assolit aquesta fita a la història del futbol i en Pep Guardiola el primer entrenador que ho ha fet possible.

Durant l'any 2009 li han estat concedits el Premi "Don Balón" al millor entrenador, el premi LFP al millor entrenador de la temporada, el Premi Marca al millor entrenador de la temporada, el Premi World Soccer al millor entrenador de l'any 2009 i el Premi IFFHS al millor entrenador del món. Fou nominat al premi Príncep d'Astúries dels Esports, però el rebutjà per no considerar-se'n mereixedor, manifestant que hi havien molts esportistes que se'l mereixien més que ell.

Però, essent tot això molt important, els que no som gaire afeccionats al futbol i que gràcies a ell ho som una mica més, destaquem la seva elegància, la seva educació, la seva humilitat, el seu respecte als altres que fan que el Pep, a més d'un gran entrenador, sigui una gran persona, cosa que no és pot predicar de molts dels seus col·legues.

Tal dia com avui -17 de gener-

2010-01-18T01:24:00.004+01:00

de l'any 1961 morí assassinat a Katanga (República Democràtica del Congo), Patrice Émery Lumumba, líder anticolonialista i nacionalista congolès i primer en ocupar el càrrec de Primer Ministre de la República Democràtica del Congo.

Empresonat l'any 1959, sota el pretext que havia provocat disturbis de caràcter nacionalista a Stanleyville, és posat en llibertat als sis mesos perquè pugui acudir a la conferència que envers el futur del Congo se celebrà a Brussel·les, i en la qual s'acordà atorgar la independència a aquesta colònia en el termini de quatre mesos i mig, assolint el paper de primer ministre en obtenir la majoria dels vots.

Destituït per un cop militar del coronel Mobutu hi ha confusió respecte de les circumstàncies del seu assassinat.

L'any 1966 fou nomenat heroi nacional.

Un río de sangre corre
por los contornos del mundo
y un grito surge iracundo
de todas las altas torres
no habrá temporal que borre
la mano de la injusticia
que con crecida malicia
profanó al negro Lumumba,
su cuerpo se halla en la tumba
y su alma clama justicia.

(Fragment de "Un Río de Sangre (Rodríguez y Recabarren)" de Violeta Parra)

Tal dia com avui -16 de gener-

2010-01-16T22:45:00.002+01:00

de l'any 1957 nasqué a Buenos Aires (República Argentina), Ricardo Darín, actor i director cinematogràfic.

Considerat com un dels millors actors del cinema argentí contemporani, Darín ens ha fet riure, plorar, engoixar-nos, emocionar-nos i sentir no se quantes sensacions més en les quatre pel·licules dirigides per Juan José Campanella, "El mismo amor, la misma lluvia", "El hijo de la novia" "Luna de Avellaneda" amb l'entranyable i recentment desaparegut José Luis López Vázquez i "El secreto de sus ojos".

Conegut, sobre tot, a Espanya per aquestes quatre pel·licules i també per "Nueve Reinas" i "El aura", aquest incansable actor ha interpretat res més que 35 films, el darrer, "El baile de la Victoria" de Fernando Trueba, l'any 2009.

Te quatre premis Cóndor de Plata al millor actor protagonista per El mismo amor, la misma lluvia, Nueve reinas, El hijo de la novia i El aura, ha estat dos cops candidat al premi Goya a la millor interpretació masculina, tres premis Sant Jordi i molts més.

Feliç aniversari i llarga vida a aquest genial actor, per deliri dels seus seguidors.

Tal dia com avui -14 de gener-

2010-01-14T21:15:00.002+01:00

de l'any 1957 morí a Holmby Hills, California (Estats Units) Humphrey DeForest Bogart, Humphrey Bogart, actor de cinema i teatre.

Nascut a Nova York el dia de Nadal de 1899, va començar la seva carrera a Brooklin, al teatre, on la crítica es mofà d'ell, la qual cosa no va ser obstacle perquè actués en 21 produccions a Broadway.

Però on realment triomfà i va ser famós a nivell mundial va ser al cinema on va interpretar amb gran mestria pel·licules com "Angels with Dirty Faces" l'any 1938, "El falcó maltès" l'any 1941, Tenir-ne o no, el 1944, El son etern (1946), El tresor de Sierra Madre (1948), Key Largo (1948), In a Lonely Place (1950), La reina d'Àfrica (1951), El motí del Caine (1954), We're No Angels (1955) i així fins a un total de 75 pel·lícules.

Però si hagués de triar una, sense dubte parlaria de Casablanca, de Michael Curtiz, rodada l'any 1942, compartint repertori amb una deliciosa Ingrid Bergman, pel·licula inexcusable per tot afeccionat i imprescindible de visionar, si més no una dotzena de vegades per tot cinèfil.

Va guanyar l'Òscar al primer actor, l'any 1951 per The African Queen (La reina d'Àfrica) i va ser doble candidat l'any 1943 per Casablanca i el motí del Caine.

Imposible deixar de recordar el seu paper "virtual" a "Somnis d'un seductor" de Herbert Ross, interpretada per Woody Allen a la qual una "aparició" del genial actor dona consells al bo d'en Woody sobre com ha de seduir a la noia que desitja. Una altra obra mestre del setè art.

Tal dia com avui -13 de gener-

2010-01-13T22:54:00.002+01:00

de l'any 2001, El Salvador patí un devastador terratrèmol de 7,6 graus en l'escala de Richter.

És comptaren prop de 1.150 morts, nombrosos ferits i pèrdues econòmiques calculades en 3.000 milions de dòlars.

Aquesta nit passada, com un macabre recordatori de l'esdeveniment, un nou terratrèmol de 7 graus de l'escala de Richter ha destruït Puerto Príncipe, la capital d'Haití. A hores d'ara el primer ministre d'aquest país xifra en "centenars de milers" els morts causats per aquest fenomen de la Natura que de vegades sembla que ens vulgui tornar alguna de les agressions que li fem dia a dia.

El "tal dia com avui" avui s'uneix al dol i al dolor del poble haitià, als ferits, a les famílies dels difunts, i als damnificats. Un cop més cal la solidaritat internacional amb un dels països més pobres del planeta, el més pobre del continent americà.

Tal dia com avui -11de gener-

2010-01-12T01:42:00.002+01:00

de l'any 1966, morí a Borgonovo, Suïssa, Alberto Giacometti, pintor i escultor.

Educat a l'Escola de Belles Arts de Ginebra i a l'Académie de la Grande Chaumière de Paris, després d'experimentar amb el cubisme, és dedicà de ple al surrealisme, exposant des de ben aviat les seves escultures surrealistes al Saló de les Tulleries i poc temps més tard ja va ser considerat un dels escultors surrealistes més importants de la època.

És relacionà amb artistes de la talla de Joan Miró, Max Ernst i Pablo Picasso, i amb escriptors de la categoria de Samuel Beckett, Jean-Paul Sartre, Paul Éluard i André Breton, havent publicat treballs seus a la seva publicació "Le surréalisme au Service de la Révolution".

Entre 1935 i 1940, s'especialitzà en l'escultura del cap humà, centrant-se principalment en la mirada per passar tot seguit a una nova fase artística en la qual les seves estàtues és van anar estirant, allargant braços i cames.

L'any 1962 li fou atorgat el gran premi d'escultura a la Biennal de Venècia, el que li donà fama internacional.

Tal dia com avui -10 de gener-

2010-01-11T00:39:00.003+01:00

de l'any 1929 a Brussel·les (Bèlgica), és publicà la primera de "Les Aventures de Tintin et Milou" a "Le Petit Vingtième", suplement del diari belga "Le Vingtième Siècle".

El seu creador, Georges Remi -Hergé- publicà fins a set episodis en aquest suplement, quedant interromput el vuitè "Tintin al país de l'or negre", l'any 1940 per causa de la invasió de Bèlgica pels nazis.

Més tard Hergé continuà la publicació en altres medis. Al diari Le Soir, durant la ocupació alemanya de Bèlgica, entre 1940 i 1944 i al setmanari "Tintin", des de 1946 fins 1976. El darrer episodi és va publicar l'any 1976, quedant incomplet el titulat "Tintin i l'Art-Alfa", si bé l'any 1986, tres anys més tard de la mort de l'autor, és van fer públics els esbossos inacabats que deixà.

Tal dia com avui -9 de gener-

2010-01-09T22:13:00.003+01:00

de l'any 1941 nasqué a Staten Island, New York (Estats Units), Joan Chandos Baez -Joan Baez- cantant de música folk, coneguda com "La reina de la cançó protesta".

Amb la seva veu potent, aguda, i amb un vibrato controlat per a potenciar la dramatització de les lletres de les cançons, és la màxima representant de la cançó protesta sorgida als anys 60, amb motiu de la Guerra del Vietnam. El seu repertori, però, inclou també cançons tradicionals, country i folk rock.

Als anys 1962, 63 i 64, va ser la màxima representant de la música folk, actuant en nombrosos festivals i actes polítics.
Cal destacar, d'aquella època, la Marxa sobre Washington de 1963 pels drets civils.

Estudiosa del treball de Bob Dylan, amb qui va arribar a viure entre 1963 i 1965, el seu repertori, va anar evolucionant de la cançó tradicional a la cançó protesta.

Socialment compromesa, lluità en contra de la guerra del Vietnam i a favor dels drets civils i a aquest fi va crear Humanitas, una organització internacional pro Drets Humans, i va fundar a Palo Alto un institut d'estudis sobre la no violència.

Als seus esplendorosos 69 anys, que compleix avui, continua, amb envejable energia, cantant les cançons del 60 i moltes altres i te programats pels propers mesos de febrer i març a diversos països europeus vint-i-dos concerts, entre ells un al Palau de la Música de Barcelona, el dia 2 de març.

Veieu-la i escolteu-la prement aquest enllaç en una de les cançons més emblemàtiques d'aquella època "We shall overcome", la nostra entranyable "Tots junts vencerem".

Tal dia com avui -7 de gener-

2010-01-07T21:30:00.004+01:00

de l'any 1990, va ser tancada al públic la torre inclinada de Pisa (Itàlia), seguint els consells d'un grup d'experts que durant uns vint anys van estudiar la forma de frenar l'avenç de la seva inclinació, per tal d'evitar el seu esfondrament.

La torre, començada a construir l'any 1173, en arribar a la tercera planta, l'any 1178, s'inclinà a causa de la feblesa de la cimentació (de no més de 3 metres) en un subsol inestable. Després de cent anys de suspensió de les obres és van reprendre, construint-se quatre noves plantes amb un cert angle a efectes de contrarestar la inclinació.

Amb una inclinació de 5º i 30' que s'incrementava anyalment en uns 6" el que feia perillar la seva estabilitat, i després de dos intents fallits d'adreçar la torre, un l'any 1838 per l'arquitecte Alessandro Della Gherardesca que va fer excavar un camí al voltant de la mateixa per poder veure la base, causant una inundació i un increment de la inclinació, i un altre l'any 1934 quan el dictador Benito Mussolini ordenà, com si és tractés d'un batalló a l'ordre de ferms!, col·locar la torre en posició vertical, a quin fi abocaren ciment a la base, per evitar filtracions, amb un resultat d'un nou increment de la inclinació de la torre que s'enfonsà encara més a la terra estovada, el govern italià decidí l'any 1964 demanar l'ajut internacional, formant-se una comissió d'experts que, després de llargs i complicats estudis van aconsellar el tancament de la torre, ara fa vint anys i endegar uns complicats treballs que és perllongaren gairebé onze anys.

El dia 15 de desembre de 2001 "il campanile" va ser reobert al públic desprès d'haver-se eliminat 38 metres cúbics de terra de la seva base i afegit 800 tones mètriques de plom de contrapés, entre altres treballs, el que va aconseguir que la inclinació tornés a ser de 3,99 metres, la que tenia l'any 1700, garantint l'estabilitat de la torre al menys pels propers 300 anys.

Tal dia com avui -6 de gener-

2010-01-07T01:20:00.003+01:00

de l'any 1275 morí a Barcelona, Raimon de Penyafort, des de 1665, Sant Raimon de Penyafort, patró dels advocats de Catalunya.

Nascut l'any 1180 a Penyafort, avui Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), va ser clergue i escriptor de la catedral de Barcelona. Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat.

Per encàrrec del Papa, va fer la compilació de les anomenades Decretals de Gregori IX o Liber extra, que foren promulgades el 1234, que fou el codi de dret canònic en ús a l'Església Catòlica fins al codi de Pius X. En aquesta època també escriví les Dubitalia cum responsionibus ad quaedam ad Pontificem.

Les seves despulles reposen a la Catedral de Barcelona.

Tal dia com avui -5 de gener-

2010-01-05T18:39:00.005+01:00

de l'any 1946 nasqué a Los Angeles, Califòrnia (Estats Units), Diane Hall, coneguda com Diane Keaton, actriu, directora i productora de cinema.

El seu primer paper important va ser a la pel·licula de Francis Ford Coppola "The Godfather" (El Padrí), rodada l'any 1972 i també, el mateix any 1972 "Play it again, Sam" (estrenada a Espanya com "Sueños de un seductor") al costat de Woody Allen a les ordres de qui interpretaria bona part de la seva filmografia, tot i que aquesta primera pel·licula va ser dirigida per Herbert Ross a petició del propi Allen que en va ser guionista i protagonista doncs, segons li va dir, "encara no sabia dirigir".

Després intervindria a les pel·licules ja dirigides per Woody Allen, "Sleeper" (El dormilega), "Love and Death" (a Espanya "La última noche de Boris Grushenko"), "Annie Hall", per la que obtingué un Òscar a la millor actriu, "Interiors", "Manhattan", "Radio days" (Dies de ràdio) i "Manhattan Murder Mystery" (Misteriós assassinat a Manhattan).

A part de les pel·licules amb Allen, Diane Keaton ha interpretat papers molt destacats en films d'altres directors com, a part de les successives versions de The Godfather, "Father of the bride" (el pare de la núvia) de Charles Shyer, "Reds" (roigs) de Warren Beatty i "Something's Gotta Give" (a Espanya "Cuando menos te lo esperas"), entre altres.

Tal dia com avui -4 de gener-

2010-01-04T21:55:00.006+01:00

de l'any 1977, les Corts Espanyoles van aprovar la Llei 17/1977 que modificà l'article 54 de la Llei del Registre Civil, permetent des de la seva entrada en vigor que en les inscripcions de naixement, els noms és poguessin consignar en qualsevol de les llengües parlades a Espanya, posant-se fi a l'exigència de que, tractant-se de persones de nacionalitat espanyola, fossin inscrits en castellà.

L'exposició de motius de la llei deia:

"El artículo cincuenta y cuatro de la ley del registro civil estableció la necesidad de que los nombres propios de españoles se consignaran en castellano.
Esta regla pugna con el hondo sentir popular de los naturales de distintas regiones españolas, que se ven privados de la posibilidad de que los nombres propios en su lengua vernácula sirvan, dentro y fuera de la familia, como signo oficial de identificación de la persona.
La presente ley tiene la finalidad de corregir esta situación, atendiendo, de un lado, al hecho cierto de que la libertad en la imposición de nombres no debe tener, en principio, otros límites que los exigidos por el respeto a la dignidad de la propia persona, y procurando, de otro lado, amparar y fomentar el uso de las diversas lenguas españolas, ya que todas ellas forman parte del fondo autóctono popular de nuestra nación."

A partir, doncs, de l'entrada en vigor de la Llei 17/1977 va deixar de ser obligatori que els Jordis, s'inscriguessin com "Jorge", els Iñakis com "Ignacio", o els Xosés com "José".

Fins el 4 de gener de 1977 es donà la paradoxa de que, mentre als catalans, bascs i gallecs els estava prohibit inscriure als seus fills amb el seu nom català, eusquera o gallec, res no impedia als estrangers inscriure'ls com Joan, Andoni o Xulio, doncs l'article 54 de la Llei del Registre Civil deia que "tratándose de españoles, los nombres deberán consignarse en castellano", per la qual cosa no era d'aplicació als estrangers que tenien fills a Espanya i, per tant, els havien d'inscriure al Registre Civil corresponent. En aquest cas res no impedia que el nom és consignés en anglès, alemany, xinés o català, eusquera o gallec.

Tal dia com avui -2 de gener-

2010-01-03T00:12:00.001+01:00

de l'any 1986 el govern de Nicaragua clausurà l'emissora "Radio Católica" a causa de la greu infracció consistent en negar-se a transmetre el dia abans el missatge que dirigí al país el president Daniel Ortega. Queda clar que totes les dictadures, siguin de dretes, d'esquerres, de dalt o de baix tenen els mateixos tics.

Tal dia com avui -1 de gener-

2010-01-02T02:01:00.003+01:00

de l'any 404, a Roma, va tenir lloc la darrera competició entre gladiadors.

És de suposar que aquest espectacle tenia molta tradició, la qual cosa no va ser obstacle perquè és posés fi a aquest acte de barbàrie.

Pot ser alguns hauríen de prendre nota de que la tradició, per se, no justifica actes bàrbars amb persones ni tampoc amb animals.

Lucio Anneo Séneca, a próposit dels gladiadors, va escriure: "surten sense cap tipus d'armadura, s'exposen sense defensa als cops i ningú colpeja en va. Al matí llencen els homes als lleons; a migdia els llensen als espectadors .... a l'home, sagrat per a l'home, el maten per diversió i rialles."

Tal dia com avui -31 de desembre-

2009-12-31T19:16:00.003+01:00

de l'any 1948 nasqué a Rochester, Boston, (Estats Units), LaDonna Adrian Gaines, coneguda com Donna Summer, cantant i compositora musical afroamericana.

Va formar part d'un grup anomenat "The Crow", fins que als 18 anys debutà com a actriu cantant al musical de Broadway "Hair".

L'any 1974 va enregistrà el seu primer àlbum, titulat "The Lady of the Night", amb l'ajut de Giorgio Moroder. El seu primer èxit comercial "The Hostage" és un single extret d'aquest àlbum.

L'any següent veié la llum el seu segon àlbum, el que representà una important innovació dins de la música d'aleshores, doncs suposà la creació d'un nou format, el maxi-single, un disc de vinil de duració mitjana que és faria molt popular les dècades dels 70 i 80. Aquest segon àlbum va ser tan exitós que arribà a convertir-se en el número u de vendes als Estats Units.

Ha cantat en diversos estils des de música disco, soul, pop, i va ser molt celebrat el seu duo amb Barbara Streissand (Enough is Enough).

Fent clic a aquest enllaç podreu veure i escoltar Dona Summer cantant "The impossible dreams" (els somnis impossibles).

Tal dia com avui -30 de desembre-

2009-12-30T20:30:00.003+01:00

de l'any 1948, a Nova York, al New Century Theatre, s'estrenà el musical de Cole Porter, "Kiss me, Kate".

Porter va ser l'autor del text i la música i aquest va ser el primer show que va guanyar un premi Tony, i va a arribar a fer 1077 funcions.

Està estructurat com "teatre dins del teatre", l'interior del qual representa una versió musical de l'obra de William Shakespeare "La petita fera domada" ("La fierecilla domada", en castellà).

L'any 1953 és va fer una versió cinematogràfica dirigida per George Sidney, interpretada per Kathryn Grayson, Howard Keel, i Ann Miller.

Fent clic en aquest enllaç podreu veure la obertura d'aquesta obra en una reposició feta a Londres l'any 1999 i, si teniu prou paciència, tota la obra, doncs va enllaçant els diferents episodis fins a un total de 22.

Tal dia com avui -29 de desembre-

2009-12-29T18:44:00.003+01:00

de l'any 1934, al "Teatro Español" de Madrid, s'estrenà "Yerma" de Federico García Lorca, segona de l'anomenada "trilogía lorquiana", junt amb "Bodas de Sangre" de l'any 1933 i "La casa de Bernarda Alba" de l'any 1936.

Fou protagonista d'aquesta primera representació de la obra, l'actriu catalana Margarida Xirgu, i va ser un èxit aclaparador tot i els intents d'alguns sectors de boicotejar la obra.

Després de l'assassinat del poeta l'any 1936, no va ser fins l'any 1960 que, amb moltes dificultats és va poder tornar a representar l'obra. Així ho recorda la protagonista d'aquesta representació, Aurora Bautista:

"Fue todo muy emocionante. El teatro estaba lleno. Era el primer Lorca que se estrenaba tras la guerra civil. El teatro esta rodeado de carros de policía. Al final dejaron la cesta de flores rojas sobre el escenario y todo el mundo gritaba: ¡Federico!, ¡Federico!'. Fue muy emocionante. Todos estábamos como flotando sobre una nube de emociones. Salía humo de la sala. Todo el mundo se desbocó y se desahogó a costa de Federico".

La representació va estar a punt de ser suspesa per l'activitat desenvolupada per l'Aurora Bautista mesos abans a Mèxic. Així ho recorda l'actriu:

"Me fui y participé en unas representaciones que se hicieron ante el presidente de la República de México. Yo recité a Federico. Estuve con todo tipo de gente y, sobre todo, exiliados. Me hice fotos, fui a comidas. Pero a la vuelta a Madrid, desde la embajada habían enviado un informe en el que se decía que me había fotografiado con la bandera republicana y que había hecho manifestaciones en contra del régimen. Total, que me prohibieron hacer teatro. Otra vez las visitas, las peticiones. Al final, como cosa especial, se me permitió hacer Yerma, pero con la condición de que mi nombre no saliera en ninguna parte. Nada de publicidad, e incluso recuerdo que prohibieron la revista Triunfo de esa semana en la que se incluía un reportaje precioso sobre la obra".

A novembre de l'any 1971 seria una altra actriu catalana, Núria Espert, qui tornaria a protagonitzar Yerma, en aquest cas sota la direcció i muntatge del director argentí Víctor García.

"Señor, que florezca la rosa
no me la dejéis en sombra.
Sobre su carne marchita
florezca la rosa amarilla.
Y en el vientre de tus siervas
la llama oscura de la tierra"

"Tu colcha de oscura piedra,
pastor,
y tu camisa de escarcha
pastor,
juncos grises del invierno
en la noche de tu cama"

(De Yerma de Federico García Lorca)

(A la imatge Federico García Lorca amb l'actriu Margarida Xirgu i el dramaturg Cipriano Rivas Cherif en l'estrena de Yerma l'any 1934)

Tal dia com avui -28 de desembre-

2009-12-29T00:01:00.003+01:00

de l'any 1934 morí a Reus (Baix Camp) Pablo Emilio Gargallo Catalán -Pablo Gargallo- escultor i pintor nascut a Maella (Saragossa) i considerat un dels escultors més importants i innovadors el segle XX.

Format artísticament a Barcelona on és traslladà amb la seva família quan només comptava set anys, és relacionà amb els artistes de "Els Quatre Gats", com Picasso i Isidre Nonell. Col·laborà amb Lluís Domènech i Montaner en la realització d'escultures de pedra i bronze, como el Palau de la Música Catalana, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l'Institut Pere Mata de Reus.

Va viure bona part de la seva vida al quartier de Montparnasse de París on visqué a la comuna d'artistes Le Bateau-Lavoir amb Max Jacob, Juan Gris i Picasso.

Està considerat com un dels artistes més significatius de l'avantguarda espanyola i internacional. Des de l'any 1985 te museu propi, el "Museo Pablo Gargallo" al Palacio Arguillo de Saragossa.

(A la fotografia "El Profeta", la seva obra mestra, feta l'any 1933, que és pot veure al Museu Pablo Gargallo de Saragossa)

Tal dia com avui -27 de desembre-

2009-12-27T20:23:00.004+01:00

de l'any 1943, avui fa 20 anys que fa 26 anys que te 20 anys, nasqué al barri del Poble Sec de Barcelona, Joan Manuel Serrat i Teresa, un dels principals cantautors catalans i universals, conegut i estimat per molts indrets del món.

Membre dels Setze Jutges i un dels pioners de la Nova Cançó Catalana, estudiant de peritatge industrial i afeccionat a tocar la guitarra, feu el seu debut l'any 1965, any de la seva graduació com a pèrit industrial, al programa de Radio Barcelona "Radioscope" conduït per Salvador Escamilla.

L'any 1965 s'edità el seu primer disc amb les cançons "Una guitarra", dedicada a la guitarra que havia rebut com obsequi del seu pare, "Ella em deixa", "La mort de l'avi" i "El mocador" i l'any següent, 1966, és publicà el seu segon disc, amb algunes de les cançons que serien més populars seves, "Ara que tinc vint anys", "Quan arriba el fred", "El drapaire" i "Sota un cirerer florit", com molt populars també van ser les del tercer disc, publicat l'any 1967, "Cançó de matinada", "Paraules d'amor", "Me’n vaig a peu" i "Les sabates". Aquest disc va ser el més venut a Espanya. Va ser el primer cop que aconseguí aquesta fita un disc cantat en català.

Ha musicat molts poemes d'importants autors tan en llengua catalana com castellana, com ara Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti, León Felipe, Joan Vergés, Joan Salvat-Papasseit, Joan Palau i Fabra, Josep Vicenç Foix, Josep Carner, Pere Quart, Mario Benedetti, Joan Barril, Luis Cernuda o Federico García Lorca.

En el camp polític i sota la dictadura franquista sempre va estar en la lluita per la llibertat. A finals de l'any 1970 participà a la tancada d'intel·lectuals i artistes al monestir de Montserrat en protesta pel consell de guerra de Burgos i contra de la pena de mort i al setembre de 1975, trobant-se a Mèxic, condemnà públicament els darrers afusellaments del franquisme, la qual cosa li valgué un any d'exili i, tal com ja havia ocorregut el 1968, després de la seva negativa de cantar al festival d'Eurovisió la cançó que havia de representar a Espanya, si no ho feia en català, els seus treballs van ser retirats i censurats pel règim.

L'any 2007 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement per la seva labor en defensa de la llengua i la cultura catalana, i també va ser investit Cavaller de la Legió d'Honor de la República Francesa.

Fent clic aquí podreu veure i escoltar a un molt jove Joan Manuel Serrat en un fragment de "La guitarra", una de les primeres i més entranyables cançons seves, tot i que no gaire conegudes, fent-ho aquí el podreu veure i escoltar cantant una de les seves cançons més populars, "Paraules d'amor", amb el tenor Josep Carreras, i fent-ho aquí podreu escoltar la Coral del Col·legi d'Advocats de Barcelona cantant "Cantares", sobre el poema d'Antonio Machado, musicat per Joan Manuel Serrat.

Joan Manuel, feliç 66 aniversari i, per favor, no et jubilis mai!

Tal dia com avui -24 de desembre-

2009-12-24T19:16:00.003+01:00

de 1858 nasqué a Barcelona, Eliseu Meifrèn i Roig, pintor bàsicament paisatgista, adscrit al modernisme.

Estudià a l'Escola de Belles Artes de la Llotja de Barcelona però ben aviat viatjà a París, en companyia de Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Ja des del seu primer viatge, quan descobrí el modernisme, quedà impregnat d'aquest estil que influiria en tota la seva obra.

Va ser un viatger infatigable i va recórrer mig món visitant i pintant als Estats Units - on pintà paisatges de Nova York i Nova Jersey - i també a Paraguai, com a Itàlia, França i Bèlgica on també pintà paisatges locals.

La seva obra s'exhibeix en molts dels millors museus de tot el món.

Tal dia com avui -23 de desembre-

2009-12-23T20:23:00.003+01:00

de l'any 1815 nasqué a Centelles (Osona), Ildefons Cerdà i Sunyer, enginyer, urbanista, jurista, economista i polític.

Considerat com un dels fundadors de l'urbanisme modern, el seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, coneguda com el Pla Cerdà, que és caracteritza per carrers paral·lels i perpendiculars (amb algunes excepcions) i les illes octogonals, conformant quadrats ideals amb els cantons aixamfranats, característics de l'actual barri de l'Eixample.

A Barcelona inicià estudis d'arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l’escola de Llotja, però en no obtenir el títol d'arquitecte, marxà a Madrid on estudià a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, obtenint el títol d'enginyer.

La quadrícula de Cerdà preveia carrers de 20, 30 i 60 metres d’amplada. Les illes només tindrien construccions en dos dels seus quatre costats amb passatges interiors entre ells. Encara queden unes poques illes d'aquestes característiques.

Ningú no és profeta a casa seva i en Cerdà tampoc no ho va ser. Va comptar amb la oposició municipal al seu pla. Va ser mal vist pels arquitectes, per la seva condició d'enginyer que consideraven no adient per desenvolupar un projecte urbanístic. Va ser menyspreat i morí arruïnat en no rebre del l'Estat espanyol i l'Ajuntament de Barcelona els honoraris que li devien.

Va haver de passar un segle des de la seva mort perquè és comencés a reconèixer la seva importantíssima obra. Fins la dècada dels 60 cap carrer ni plaça de Barcelona dugué el seu nom, tot i que estava previst al concurs donar a l'autor el nom d'un carrer principal. L'arquitecte Pere Falqués dissenyà un moment al seu honor que va ser vetat per l'alcalde de la època, Rius i Taulet.

L'Eixample barceloní és avui admirat a tot arreu i copiat en moltes ciutats per la facilitat que dona al trànsit, tot i que quan el va dissenyar encara no s'havia inventat l'automòbil que trigaria encara uns anys a aparèixer i molts més en popularitzar-se.

(A la imatge, vista aèria parcial de Barcelona, on s'observa el contrast entre ciutat vella, al quadrant dret inferior, respecte de l'eixample, a la resta de la fotografia).

Tal dia com avui -22 de desembre-

2009-12-22T20:55:00.004+01:00

de l'any 1870, morí a Madrid Gustavo Adolfo Domínguez Bastida, més conegut com Gustavo Adolfo Bécquer, poeta i narrador pertanyent al moviment del Romanticisme.

Nascut a Sevilla, visqué també a Madrid, Toledo i Sòria. Conegut majorment per les seves Rimes i Llegendes, va ser també un gran i reconegut narrador i periodista.

Escriptors de la talla de Rubén Darío, Miguel de Unamuno, els germans Antonio i Manuel Machado, Juan Ramón Jiménez, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre, Dámaso Alonso el consideraren com figura fundacional, descobridora de nous mons per la sensibilitat i la forma expressiva.

Tot i no ser de les més conegudes, una de les rimes que més m'agraden és aquesta, sobre la importància de saber rectificar i demanar perdó a temps:

"Asomaba a sus ojos una lágrima
y a mi labio una frase de perdón;
habló el orgullo y se enjugó su llanto,
y la frase en mis labios expiró.

Yo voy por un camino; ella, por otro;
pero, al pensar en nuestro mutuo amor,
yo digo aún: —¿Por qué callé aquel día?
Y ella dirá: —¿Por qué no lloré yo?"

tal dia com avui -21 de desembre-

2009-12-22T00:58:00.004+01:00

de l'any 1850, nasqué a Barcelona, Lluís Domènech i Montaner, arquitecte i un dels màxims exponents del modernisme, amb Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch.

Entre la seva obra destaca, com a més representativa, l'Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música Catalana, el Castell dels Tres Dragons, la Casa Fuster i la Casa Lleó Morera totes a Barcelona, la Casa Gasull, la Casa Navàs i l'Institut Pere Mata a Reus, i la Universidad Pontificia a Comillas (Cantabria), tanmateix com el Cementiri d'aquesta vila.

(A la imatge, Palau de la Música Catalana)

Tal dia com avui -20 de desembre-

2009-12-20T21:38:00.005+01:00

de l'any 1911 morí a Barcelona, Joan Maragall i Gorina, un dels grans poetes en llengua catalana de tots els temps.

Tot i identificar-se amb el nacionalisme català tradicionalista i catòlic, proper a l'ideari de la Lliga Regionalista de Catalunya, mai va voler entrar en política, rebutjant les ofertes que li feren Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó per presentar-se a les eleccions de diputats a Corts, exemple que no seguiren un dels seus 13 fills, Jordi Maragall i Noble, que va ser senador, i dos dels seus nets, Pasqual Maragall i Mira, que fou alcalde de Barcelona i President de la Generalitat i Ernest Maragall i Mira, Conseller d'Educació.

"Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!"

(Oda a Espanya, Joan Maragall, 1898)

Tal dia com avui -19 de desembre-

2009-12-19T22:38:00.003+01:00

de l'any 1996, morí a Paris Marcello Mastroianni, actor de cinema nascut a Fontana Liri (Itàlia) l'any 1924.

Debutà l'any 1947 amb "I Miserabili", adaptació de la novel·la de Víctor Hugo i ràpidament esdevingué famós pels seus papers a "I Soliti Ignoti", de Mario Monicelli i, sobre tot "La Dolce Vita" de Federico Fellini.

Intervingué en més de cent pel·licules, entre elles, a part de les citades, "La notte" "L'assassino" "Divorzio all'italiana", "Cronaca familiare", "Otto e mezzo", "Ieri, oggi, domani" "Matrimonio all'italiana", "Lo straniero", "Amanti", "Diamonds for Breakfast" (Desdejuni amb diamants), "I girasoli", "Fellini Roma", "La moglie del prete", "Liza", "La grande boufee", "Ne touche pas à la femme blanche", "Una giornata particolare", "Oci ciorne" i un llarguíssim etcètera.

Fou nominat al premi al millor actor de l'Acadèmia per "Divorzio all'italiana", l'any 1963, "Una giornata particolare", l'any 1978 i "Oci ciorne", l'any 1988.

Tal dia com avui -18 de desembre-

2009-12-18T18:52:00.002+01:00

de l'any 2001 morí a París, Gilbert Léopold Silly, més conegut com Gilbert Becaud, cantant de veu inconfusible que inicià la seva carrera professional treballant per Jacques Pills, espòs d'Édith Piaf. Fou un dels millors cantants francesos de la seva època i probablement un dels més prolífics junt amb la mateixa Édith Piaf i Charles Aznavour.

El seu èxit més conegut mundialment va ser "Et maintenant", Podeu veure'l i escoltar-lo en una interpretació d'aquesta cançó fent clic a aquest enllaç.

Les seves cançons han estat interpretades per cantants de la talla d'Elvis Presley, Neil Diamond, Judy Garland, Frank Sinatra, Petula Clark, Bob Dylan, Nina Simone i James Brown, entre altres.

Tal dia com avui -17 de desembre-

2009-12-17T23:16:00.003+01:00

de l'any 1989 la Fox Broadcasting Company emeté el primer episodi de "The Simpsons", comèdia animada, creada por Matt Groening emesa en un principi als Estats Units, però posteriorment en nombrosos països de tot el món.

Representa una visió satírica de la societat dels Estats Units a través de la narració de la vida i vivència diàries d'una peculiar família de classe mitjana d'aquell país.

En aquests vint anys s'han emès més de 450 episodis.

La sèrie ha guanyat nombrosos premis, entre ells, 25 premis Emmy, 24 premis Annie i un premi Peabody. Qualificada per la revista Time del 31 de desembre de 1999 com a millor sèrie del segle XX, compta des del 14 de gener de 2000 amb una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood.

Llarga vida als Simpsons en el seu vintè aniversari!

Tal dia com avui -16 de desembre-

2009-12-16T22:46:00.004+01:00

de l'any 1966 van ser aprovats per l'Assemblea General de les Nacions Unides els anomenats "Pactes de Nova York" que engloben el "Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals" i el "Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics". Aquests dos pactes, juntament amb la "Declaració Universal dels Drets Humans", comprenen el que és coneix com a "Carta Internacional de Drets Humans".

El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals comprèn un Preàmbul i cinc parts, amb aquest contingut:

Part I (article 1), que reconeix el dret de lliure determinació dels pobles.
Part II (articles 2 a 5), que reuneix una sèrie de disposicions transversals sobre l'abast dels drets humans i les obligacions dels Estats.
Part III (articles 6 a 15), que enuncia els drets reconeguts.
Part IV (articles 16 a 25), que determina els mecanismes de control i garantia del Pacte i estableix determinades clàusules interpretatives.
Part V (articles 26 a 31), que recull un conjunt de disposicions generals.

El Pacte Internacional de Drets Civiles i Polítics comprèn un Preàmbul i sis parts, amb aquest contingut:

Part I (Article 1), Protecció de la integritat física de l'individu (en contra de coses tals como la execució, tortura i detenció arbitrària).
Part II (Articles 2 a 5), Equitat processal en la llei (Estat de Dret, drets després de la detenció, el judici, les condicions d'empresonament, drets a defensa per advocat, dret a la imparcialitat en el procéso).
Part III (Articles 6 a 27), Protecció por motius de gènere, religiosos, racials o altres formes de discriminació.
Part IV (Articles 28 a 45), Llibertat individual de creença, expressió, associació, de premsa, dret a celebrar assemblees.
Part V (Articles 46 a 47), Dret a la participació política.
Part VI (Articles 48 a 53), Ratificación, entrada en vigor, i la modificació del Pacte.

Aquests pactes van ser ratificats per l'Estat Espanyol, el 27 de juliol de 1977.

Tal dia com avui -15 de desembre-

2009-12-16T00:55:00.003+01:00

de l'any 1962 morí a Los Ángeles, California, (Estats Unidos), Charles Laughton, actor i director de cinema nascut a Anglaterra i nacionalitzat als Estats Units.

Dirigí magistralment "La nit del caçador", però on realment va destacà i és va fer famós va ser com actor en magnífiques interpretacions de nombroses pel·licules. El director Billy Wilder digué que era el millor actor amb qui mai havia treballat, afegint que era "el més gran de tots els actors".

Entre la cinquantena llarga de pel·licules a les quals va intervenir, destaquen "If I Had a Million" (Si tingués un milió) d'Ernst Lubitsch, "The Private Life of Henry VIII" (La vida privada d'Enric VIII) d'Alexander Korda, "Mutiny on the Bounty" (Motí al Bounty estrenada a Espanya com "Rebelión a bordo") de Frank Lloyd, "This Land Is Mine" (Aquesta terra és meva) de Jean Renoir, "The Paradine Case" (El procés Paradine) d'Alfred Hitchcock, "Spartacus" d'Stanley Kubrick, "Advise and Consent" (estrenada a Espanya com Tempestad sobre Washington d'Otto Preminger i, sobre tot, "Witness for the Prosecution" (Testimoni de càrrec) de Billy Wilder.

Tal dia com avui -14 de desembre-

2009-12-15T00:01:00.004+01:00

de l'any 1950, per resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides és creà, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), en anglès United Nations High Commissioner for Refugees (UNHCR).

Amb seu a Geneve (Confederació Helvètica), en un inici tingué com objectiu l'ajut pel re-assentament de més d'un milió de refugiats europeus que l'any 1950 encara estaven sense llar com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial.

Els conflictes que s'han anat produint per tot el món s'han cuidat de mantenir l'activitat i incrementar la feina d'ACNUR que va nàixer amb voluntat de mantenir la seva vigència només durant tres anys fins a complir el seu objectiu inicial.

Fins començaments de l'actual segle, ACNUR ha assistit a més de 50 milions de refugiats i desplaçats i a finals de 2005, eren sota el seu empar prop de 21 milions de persones, per tot el món, sobre tot procedents d'Afganistan, Colòmbia, Iraq, Sudan i Somàlia.

Per la seva actuació humanitària ha rebut dos cops el Premio Nobel de la Pau, concretament els anys 1954 i 1981, i també el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional l'any 1994.

Tal dia com avui -13 de desembre-

2009-12-13T22:01:00.003+01:00

de l'any 1944 morí a Neully-sur-Seine (França) Vasili Kandinski (o Wassily Kandinsky), pintor nascut a Moscou, precursor de l'abstracció a la pintura.

Visqué a Alemanya, Estats Units i França, a part de la seva Rússia natal i en tots aquests països desenvolupà part de la seva carrera artística.

Bona part de la seva obra és troba al Museu d'Art Modern (MOMA) de Nova York i també al Museu Guggenheim de la mateixa ciutat.

"En pintura una taca rodona pot ser més significativa que una figura humana"

"És bell el que procedeix d'una necessitat interna de l'ànima"

"En general el color és un medi para exercir una influència directa sobre l'ànima. El color és la tecla. L'ull el mallet. L'ànima és el piano amb moltes cordes. L'artista és la ma que, per aquesta o aquella tecla, fa vibrar adequadament l'ànima humana."

"L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com a representació gràfica d’un estat d’ànim i no pas com a representació de certs objectes."

(V. Kandinski)

Tal dia com avui -12 de desembre-

2009-12-12T20:36:00.002+01:00

de l'any 2005 morí a Ciudad de Guatemala (Guatemala), Jon Cortina Garaigorta, jesuïta i enginyer nascut a Bilbao i nacionalitzat salvadoreny, fundador de la "Asociación Pro-Búsqueda de Niñas y Niños Desaparecidos".

Resident a el Salvador des de 1955, treballà en la construcció de ponts, pous i carreteres, a part del seu treball pastoral i la denúncia de violacions dels drets humans, succeint a la parròquia d'Aguilares al també jesuïta Rutilio Grande assasinat l'any 1977, per ordre de l'arquebisbe Óscar Romero que també moriria assassinat tres anys més tard.

Formà part de l'equip educatiu donant classes d'Enginyeria a la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (UCA), reclamant, junt amb altres professors com Jon Sobrino i Ignacio Ellacuríam, justícia per El Salvador i altres pobles de Centro Amèrica, fins que el dia 16 de novembre de 1989, un grup de 26 militars salvadorenys entraren a la UCA i mataren sis jesuïtes -Ellacuría entre ells-, una empleada i la seva filla. Cortina, i un altre professor, Jon Sobrino, salvaren la pell per no trobar-se a la universitat: Sobrino era a Àsia, i Cortina a Chalatenango.

Malgrat l'assassinat del seus companys Jon Cortina continuà el seu treball en pro dels drets humans, estudiant el problema de los segrests de nens per militares i policies. L'any 1994, fundà la Asociación Pro Búsqueda de Niños.

Fins la seva mort dels 754 casos investigats, la Asociación Pro Búsqueda aconseguí que 172 joves retrobessin les seves famílies, s'aclarissin 39 defuncions i localitzés altres 90, tot i que 453 segueixen desapareguts. A la major part d'aquests joves els havien dit que els seus pares eren morts o els havien abandonat el que era totalment fals.

Tal dia com avui --11 de desembre-

2009-12-11T20:01:00.003+01:00

de l'any 1930 nasqué, a Madrid, María Jesús Lampreave, coneguda com Chus Lampreave, actriu de cinema, que és caracteritza per haver treballat amb els millors directors de cada època, fins i tot en moments en que la producció de cinema de qualitat a Espanya era gairebé anecdòtica.

Debutà l'any 1958 amb Marco Ferreri a "El Pisito" i repetí amb el mateix director l'any 1960 amb "El Cochecito", totes dues amb l'inoblidable Pepe Isbert. L'any 1963, amb un altre gran del cinema espanyol, Luis García Berlanga, intervingué a "El Verdugo" i al 1971 a les ordres de Jaime de Armiñán a "Mi querida señorita" amb el recentment desaparegut i també inoblidable, José Luis López Vázquez.

Ja en època postfranquista intervingué a la trilogia de Luis García Berlanga "La Escopeta Nacional", l'any 1977, "Patrimonio Nacional", l'any 1980 i "Nacional III", l'any 1982. Entre tant havia rodat "Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón", l'any 1980 i "Laberinto de Pasiones", l'any 1982, totes dues amb Pedro Almodóvar, el cineasta que serà qui més cops l'haurà dirigit.

A partir de 1984, segueix a un ritme d'entre una i quatres pel·licules per any, amb el mateix Almodóvar "Entre tinieblas", "¿Qué he hecho yo para merecer esto?", "Matador", "Mujeres al borde de un ataque de nervios", en un dels millors papers seus que recordo, "La flor de mi secreto", "Hable con ella", "Volver" y "Los abrazos rotos", rodada aquest mateix any 2009; amb Fernando Trueba, "Sé infiel y no mires con quién", "El año de las luces" i "Belle Époque"; amb Fernando Colomo, "La vida alegre" i "Bajarse al moro", amb Antonio Mercero, "Espérame en el cielo"; i amb José Luis Cuerda, "Amanece, que no es poco" i "Así en el cielo como en la tierra", entre altres.

L'any 2006 guanyà, conjuntament amb la resta de repartiment femení, el premi a la millor actriu del Festival de Cinema de Cannes per "Volver", per quina pel·licula guanyà també el mateix any 2006 el premi de la Unión de Actores, i ja havia guanyat el Goya a la millor interpretació femenina de repartiment, l'any 1992 per "Belle Époque".

Amb tota seguretat, avui que compleix 79 anys, deu estar pensant en quina serà la seva propera pel·lícula.

Tal dia com avui -10 de desembre-

2009-12-10T17:52:00.005+01:00

de l'any 1948, a París (França) va ser aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, a la seva Resolució 217 A (III) la Declaració Universal dels Drets Humans per 48 vots a favor, 8 abstencions (de la Unió Soviètica, països de l'Europa de l'Est, Aràbia Saudita i Sudàfrica) i l'absència d'altres dos països membres, que, entre altres coses, diu:

"Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat." (article 1).

"Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe ..." (article 2).

"Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona." (Article 3).

"Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes." (Article 4)

"Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants." (Article 5).

"Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exilat arbitràriament." (Article 9).

"1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat. 2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi." (Article 13).

"Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres" (Article 19).

Segons el llibre Guinness de Rècords, la Declaració Universal dels Drets Humans és el document traduït a més idiomes al món. L'any 2004 havia estat traduït a més de 330. Malgrat això, avui, al 61é aniversari de la seva proclamació, són molts els països a tot el món que conculquen sistemàticament els drets humans més elementals, consentint, sinó provocant l'esclavitud, l'explotació sexual, fins i tot de menors, les vexacions i humiliacions, la manca de llibertats, la privació del dret de defensa i d'accés a una justícia imparcial, els impediments als drets de reunió i associació, les desigualtats per raó de sexe, raça o creences, i tants d'altres , i són comptats -si n'hi ha algun- que els respecten en la seva integritat.

Tal dia com avui de l'any 1950 l'Assemblea General de les Nacions Unides convidà a tots els Estats membres i a les organitzacions interessades a que observin aquest dia com el "Dia dels Drets Humans".

Tal dia com avui -9 de desembre-

2009-12-10T01:43:00.003+01:00

de l'any 1936 morí a Croydon (Regne Unit), Juan de la Cierva y Codorniu, enginyer i científic aeronàutic, nascut a Múrcia l'any 1895.

De la Cierva morí en estavellar-se el Douglas DC-2 de la companyia KLM en que viatjava, al moment de l'enlairament de l'aeroport de Croydon, en vol regular Londres-Amsterdam.

Va ser un precursor del mon aeronàutic. L'any 1912, quan només tenia 16 anys, va construir un avió biplà, el BCD-1 i va aconseguir fer-lo volar amb pilot i un passatger a bord.

Però sense dubte, el seu invent revolucionari va ser l'autogir, precursor de l'actual helicòpter. En tant que l'avió es una aeronau que és caracteritza per les ales fixades al fuselatge, l'autogir que inventà de la Cierva porta les ales fixades a un rotor, el que permet l'enlairament vertical. Aquest important avenç al mon de l'aeronàutica és produí només vint anys més tard del primer avió que, fabricat pels germans Wright, aconseguí fer el primer vol autopropulsat de la història, el 17 de desembre de 1903.

L'autogir i ara l'helicòpter és un complexíssim aparell que requereix un acuradíssim estudi de les ales o aspes de tal manera que puguin aconseguir al mateix temps, l'enlairament de l'aeronau i el manteniment i l'estabilitat en vol de la mateixa, i poques vegades és pensa en l'enginyer de Múrcia quan és fa ús o és contempla un modern helicòpter quan, en realitat, en va ser el veritable inventor.

Tal dia com avui -8 de desembre-

2009-12-08T20:55:00.003+01:00

de l'any 1980, a New York (Estats Units), morí assassinat John Winston Lennon -John Lennon- un dels components, probablement el més carismàtic, de The Beatles i un dels més famosos músics i compositors de música pop i rock del segle XX, tant als anys 60, amb aquest grup, com als setanta, en solitari. Fou assassinat de cinc trets disparats per Mark David Chapman, un fanàtic obsessionat amb Lennon que confessà que matà Lennon després d'haver escoltat el disc Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band i percebre'l com un hipòcrita.

Chapman fou condemnat a cadena perpètua amb un mínim de 20 anys de compliment efectiu de la pena, termini que finalitzà l'any 2000. Segueix, però, a presó en no haver-li estat concedida la llibertat condicional que ha demanat en cinc ocasions, la darrera d'elles l'agost de 2008.

Nascut a Liverpool (Anglaterra) quin aeroport adoptà el seu nom, va formar part de The Beatles des de la seva fundació l'any 1957 amb el nom "John & The Silver Beetles" fins la seva dissolució l'any 1969, i des d'aquesta data fins la seva mort cantà en solitari.

Fent clic aquí podreu veure i escoltar John Lennon en una de les seves cançons més carismàtiques, sinó la que més, Imagine.

Tal dia com avui -7 de desembre-

2009-12-07T22:23:00.002+01:00

de l'any 1985 morí a Deià, Mallorca (Illes Balears), Robert von Ranke Graves -Robert Graves- erudit i escriptor britànic, autor de més de 140 obres.

L'any 1929 és traslladà a Deià, on viuria fins el 1936 quan tornà a Anglaterra a causa de la guerra civil espanyola. D'aquell any 1929 data la seva autobiografia, "Goodbye to All That" (Adéu a tot això), revisada por ell mateix i tornada a publicar l'any 1957. L'any 1934 publicà la seva obra més cèlebre, "Jo, Claudi", complex i complet relat de la vida de l'emperador romà Claudi, escrita a partir de fons clàssiques. Més tard, l'any 1943 publicà la continuació d'aquesta història, amb el títol de "Claudi, el deu".

Acabada la Segona Guerra Mundial, tornà a Deià, l'any 1946, on va viure fins la seva mort. La seva casa, convertida en museu, és propietat de la Fundació Robert Graves, fundada pel Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Deià, i els seus hereus, amb l'objectiu de mantenir una exposició permanent de la vida i l'obra de l'autor.

Tal dia com avui -6 de desembre-

2009-12-06T23:26:00.002+01:00

de l'any 1978 el ciutadans i ciutadanes de tot l'Estat refrendaren per una majoria del 87'87 % (90'46 % a Catalunya) el text de la Constitució Espanyola que havia estat aprovat per majoria del 94'20 % pel Congrés de Diputats el 31 d'0ctubre anterior, i que, entre altres coses, diu que:

"reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles" (art. 2)

"1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts." (art. 3)

"1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.
2. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social." (art. 9)

"1. En l’exercici del dret a l’autonomia reconegut en l’article 2 de la Constitució, les províncies limítrofes que tinguin característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies d’entitat regional històrica podran accedir a l’autogovern i constituir-se en comunitats autònomes d’acord amb el que preveuen aquest títol i els estatuts respectius." (art. 143).

"1. Dins els termes de la present Constitució, els estatuts seran la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma, i l’Estat els reconeixerà i els empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic." (art. 147)

"1. Les comunitats autònomes podran assumir competències en les matèries següents:
1a. Organització de les seves institucions d’autogovern." (art. 149).

"Els territoris que en el passat haguessin plebiscitat afirmativament projectes d’estatut d’autonomia i en el moment de promulgar aquesta Constitució comptin amb règims provisionals d’autonomia, podran procedir immediatament en la forma prevista per l’apartat 2 de l’article 148, sempre que ho acordin així, per majoria absoluta, els òrgans preautonòmics col·legiats superiors, els quals hauran de comunicar-ho al Govern. El projecte d’Estatut serà elaborat d’acord amb allò que estableix l’article 151, número 2, a convocatòria de l’òrgan col·legiat preautonòmic." (Disposició Transitòria Segona).

Tal dia com avui -5 de desembre-

2009-12-05T21:32:00.004+01:00

de l'any 1946 nasqué a Barcelona, Josep Maria Carreras i Coll -Josep Carreras- tenor molt conegut i reconegut internacionalment, però, a més a més molt popular des que l'any 1990 començà els seus concerts amb els també tenors Plácido Domingo i el ja desaparegut Luciano Pavarotti -els tres tenors- concerts que és van estendre fins l'any 2002.

Actuà per primer cop en públic quan, a l'edat de vuit anys, interpretà "La Donna è Mobile" a la ràdio i als onze, fent de narrador, com a jove soprano, al Gran Teatre del Liceu a l'òpera "El retablo de Maese Pedro" de Manuel de Falla, i també en un petit paper del segon acte de La Bohème.

Ja com adult debutà l'any 1970 a Barcelona al paper d'Ismael de "Nabucco" i a la òpera Norma, protagonitzada per Montserrat Caballé que, impressionada per la seva qualitat artística en convidà a cantar Lucrezia Borgia, el que se va ser el seu primer gran èxit. Al llarg del anys ha tornat a cantar en moltes ocasions amb la gran soprano.

L'any 1972 debutà als Estats Units amb el paper de Pinkerton de Madame Butterfly, i l'any 1973 a Londres amb La Traviatta que tornà a interpretar l'any 1974 a Viena. L'any 1978 interpretà Don Carlo al Festival de Salzburgo, sota la direcció de Herbert von Karajan.

Pel seus mèrits musicals, l'any 1984 li va estar concedida la Medalla d'Or de la Generalitat.

L'any 1998 després de recuperar-se de la leucèmia que patí i que havia fet témer per la seva vida, creà la "Fundació Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia", per tal de col·laborar en la investigació científica pel guariment d'aquesta malaltia, i que a hores d'ara porta invertits 7,5 milions d’euros en aquest àmbit.

Fent clic a aquest enllaç el podreu veure i escoltar cantant "Una furtiva lagrima" de l'òpera "L'elisir d'amore" de Gaetano Donizetti.

Tal dia com avui -3 de desembre-

2009-12-04T00:42:00.003+01:00

de l'any 1919 morí a Giverny (França), Pierre Auguste Renoir, un dels pintors francesos més importants. Va pertànyer a l'escola impressionista entre 1870 i 1883 però s'apartà d'ella, fortament influenciat per Rafael, a partir de tal data, pel seu interès en la pintura de cossos femenins sobre paisatges.

Pintà més de 4.000 obres, entre les que figuren pintures molt conegudes seves com "La llotja", "El gronxador", "Le Moulin de la Galette", "Le dèjeuner des canotiers", o "Banyistes".

De la seva època post modernista, cal destacar "Au concert dans une loge à l'Opéra", "Jeune fille au chapeau de paille" i "La baigneuse endormie", entre moltes altres.

(A la imatge, una de les seves obre més cèlebres, "Le Moulin de la Galette")

Tal dia com avui -1 de desembre-

2009-12-01T21:30:00.004+01:00

de l'any 1955, a Montgomery, Alabama (Estats Units), Rosa Parks, una cosidora de raça negra, de 42 anys, fou la primera persona que gosà negar-se a cedir el seu seient a l'autobús a un blanc i anar a la part de darrere on els negres eren confinats.

Fou empresonada per aquesta acció, considerada contrària a la normativa vigent, però fou l'espurna del Moviment pels Drets Civils als Estats Units.

Martin Luther King, poc conegut en aquella època, a rel d'aquest incident, va conduir una protesta contra la companyia d'autobusos de Montgomery, que va desembocar en la decisió de l'autoritat del transport públic d'acabar amb la segregació racial als autobusos, la qual cosa provocà encara més protestes contra altres formes de segregació.

L'afer judicial arribà fins el Tribunal Suprem dels Estats Units que resolgué que la segregació al transport era contrària a la Constitució.

El membre del grup de folk negre "Freedom Singers", Carver Neblett, recordant aquest afer, adaptà un vell espiritual negre (Mary don't you weep, don't you mourn) donant-li aquesta lletra:

"If you miss me from the back of the bus
And you can’t find me nowhere
Come on up to the front of the bus
I’ll be riding up there"

que els kumbaiàs de l'època cantàvem així:

"Si no em trobes darrera l'autobús,
i no em trobes pas en lloc,
vine cap al davant de l'autobús,
tu em trobaràs allà"

Tal dia com avui -29 de novembre-

2009-11-30T00:23:00.003+01:00

de l'any 1899, a Barcelona, és fundà per un grup de dotze joves futbolistes suïssos, britànics i catalans encapçalats per Hans Gamper, el "Football Club Barcelona", avui Fútbol Club Barcelona (Barça). Precisament, doncs, avui, 110è aniversari de la fundació del Club, ha jugat al Camp Nou, el partit de màxima rivalitat amb el Real Madrid, al qui ha guanyat per 1-0, gol de Ibranovich, malgrat haver jugat durant bona part del segon temps amb deu jugadors per l'expulsió de Busquets.

Els seus 176.000 socis el fan el segon club de futbol del món en número de socis, només superat pel Benfica i seguit pel Bayern de Munich.

Conforme al rànquing històric de la IFFHS (Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol), està considerat el millor club del món des de 1991, any a partir del qual aquest organisme començà a elaborar estadístiques.

El Barça fou un dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol l'any 1928 i des d'aleshores és un dels 3 únics equips que sempre ha jugat a la Primera Divisió. Actualment és un dels equips amb més trofeus del món i compte, entre altres, 19 Campionats de Lliga espanyola, 25 Copes del Rei, 8 Supercopes d'Espanya, 3 Copes d'Europa, 3 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa i 3 Copes de Fires.

El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees. També és l'únic club de la Lliga espanyola que ha aconseguit el triplet (Copa, Lliga i Lliga de Campions en un mateix any) la temporada 2008-2009.

És la única entitat esportiva al món que disposa, a part del futbol de quatre seccions professionals més, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, en les disciplines del bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala. Entre les cinc seccions professionals esmentades, el FC Barcelona suma més de 250 títols oficials nacionals i més de 90 internacionals, incloent un total de 28 Copes de Europa, 73 Lligues i 79 Copes del Rei.

El Barça, conegut per l'eslògan de que és "Més que un Club" suma a la seva vessant esportiva la històrica d'ambaixador i defensor de la cultura i la llengua catalana, i les tasques de solidaritat i socials realitzades arreu del món, per mig de la Fundació del Futbol Club Barcelona, òrgan que des del 2006 rep el 0,7% dels ingressos ordinaris del club per tal d'impulsar els programes i projectes socials.

El Camp Nou, l'Estadi del FC Barcelona és propietat del mateix club. És va inaugurar l'any 1957 i té una capacitat de 98.772 espectadors, tots asseguts. És un dels estadis catalogats com a "Estadi Cinc Estrelles" per la UEFA, fet que l'habilita per acollir finals de la Lliga de Campions, Recopa i Copa de la UEFA, com ha passat en 15 ocasions. A les instal·lacions del Camp Nou és troba el Museu del FC Barcelona, el museu més visitat a Catalunya amb una mitjana anual superior a 1.300.000 visitants.

Durant els 40 anys de la dictadura de Franco a Espanya, quan es van prohibir i reprimir les institucions polítiques catalanes, el club va assolir el rol de la lluita anti-franquista a Catalunya i de la resistència contra el centralisme que representava el règim franquista. Aleshores l'estadi del FC Barcelona restà com un dels pocs escenaris públics on els afeccionats s'expressaven amb una certa llibertat i el club esdevingué el millor ambaixador de Catalunya a l'exterior, fent dels emblemes del club símbols de catalanitat, i al mateix temps representà una via d'integració al país per part de molts immigrants que arribaven d'arreu d'Espanya i volien fer propis els senyals d'identitat col·lectiva de la seva nova llar.

Va ser durant aquells anys de repressió de les llibertats públiques i de la cultura catalana quan es va començar a popularitzar l'eslògan que defineix el Barça com a "més que un club".

Tal dia com avui -28 de novembre-

2009-11-29T00:29:00.003+01:00

de l'any 1895 nasqué a València, José Iturbi Báguena, pianista, compositor i director d'orquestra.

Iturbi desenvolupà tota la seva carrera professional fora d'Espanya. Estudià al 1911 al conservatori de París, fou professor de piano al conservatori de Ginebra des de 1918 fins 1923. Oferí concerts a les principals sales d'Europa fins l'any 1929 quan establí la seva residència als Estats Units dirigint orquestres com la seva pròpia, la Orquestra Iturbi, la Filarmònica de Nova York, la Orquestra de Filadèlfia, la Orquestra Simfònica de Chicago i la Rochester Philarmonic.

A partir de 1942 la seva carrera canvia de rumb en ésser reclamat per la Metro Goldwyn Mayer com pianista de comèdies musicals, el que va suposar l'inici de la seva carrera cinematogràfica. Col·laborà en set pel·lícules al llarg de cinc anys.

A finals dels anys 40 va dur a terme una tasca decisiva per situar la Orquestra Municipal de València entre les més importants orquestres simfòniques, el que li fou recompensat amb el seu nomenament com a director honorari perpetu.

Amb motiu de la riuada que l'any 1957 assolà la capital i molts pobles de València, el mestre Iturbi cancel·là tots els seus compromisos artístics, i dirigint la Orquestra Municipal, va fer un gira per tot Espanya per recaptar fons pels damnificats en un gest d'afecte a la seva terra natal.

En prova de gratitud la ciutat de València donà el nom del mestre Iturbi al Conservatori Municipal, i, amb freqüència bianual és celebra a la capital valenciana un certamen internacional de piano: el Concurs Internacional de piano José Iturbi.

Fent clic a aquest enllaç podreu veure i escoltar al mestre interpretant al piano la Rapsòdia Hongaresa de Franz Liszt.

Tal dia com avui -27 de novembre-

2009-11-27T21:13:00.003+01:00

de l'any 1921 a Uhrovec, aleshores Txecoslovàquia, nasqué Alexander Dubček, autor i impulsor de l'anomenada "Primavera de Praga", intent fallit de reformar el règim comunista del seu país.

Com primer secretari del Comitè Central, comandà un intent de democratitzar l'Estat i les estructures internes del Partit, obrint-se a les potències occidentals. Gran part de la població txecoslovaca recolzà amb entusiasme les reformes impulsades per Dubček fins que la operació fou avortada violentament, l'agost de 1968, quan els tancs de les tropes soviètiques del Pacte de Varsovia envaïren Praga i "restabliren l'ordre pertorbat".

Dubček i cinc membres més del Presidium foren segrestats per les forces d'ocupació i portats a Moscou, on varen ser sotmesos a un "tractament" per fer-los "entrar en raó".

A la seva tornada a Praga, presidí l'Assemblea Federal txcoslovaca fins 1970, any en que fou expulsat del Partit i, després d'un breu període fent d'ambaixador a Turquia, se'l va confinar a un treball com buròcrata d'una explotació forestal.

No va fer gaire efecte el "tractament" rebut a Moscou, doncs l'any 1974 aparegué una carta oberta seva dirigida a l'Assemblea Federal, insistint en els mateixos postulats democràtics de 1968, criticant la política del Partit i denunciant els abusos de poder del primer secretari Gustáv Husák.

Caigut el règim comunista, el dia 26 de novembre de 1989 Dubček va ser aclamat per la multitud a la Plaça de Letna de Praga. Va ser nomenat president del Parlament txecoslovac.

Aquest mateix any 1989 fou concedit a Dubček el Premi Sajarov per la Llibertat de Consciència, premi establert pel Parlament Europeu per retre homenatge a les persones i organitzacions que han dedicat les seves vides o accions a la defensa dels drets humans i les llibertats. Porta aquest nom en honor del dissident i científic soviètic Andréi Sájarov.

Avui Txèquia i Eslovàquia, països resultants de l'escissió de l'antiga Txecoslovàquia, gaudeixen d'un règim democràtic i són membres de la Unió Europea. Tots dos veneren la figura d'aquell home valent que va saber i voler plantar cara als dictats de la tirania soviètica.

Tal dia com avui -26 de novembre-

2009-11-26T20:51:00.003+01:00

de l'any 1922 a Minneapolis, Minnesota, (Estats Units) nasqué Charles Monroe Schulz, pare dels entranyables Charlie Brown, Snoopy, Lucy, Linus i demés membres dels "Peanuts".

Començà a publicar dibuixos entre 1947 i 1949 incorporant ja a les seves vinyetes un gos d'aspecte força semblant a Snoopy. Des de 1950 publicà regularment les historietes dels Peanuts i, tot i que durant un temps les va alternar amb altres d'esports, la demanda del públic va fer que és concentrés només en aquelles.

Considerava el còmic una forma d'art menor. Paradoxalment va ser ell un dels principals dibuixants, sinó el que més, que demostrà les seves enormes possibilitats comunicatives.

Entre els anys setanta i vuitanta guanyà una considerable quantitat de diners amb els seus dibuixos que va emprar en bona part a ajudar als necessitats.

Va morir d'un infart de miocardi el 12 de febrer de 2000, als 77 anys i l'endemà, 13 de febrer, és va publicar la seva darrera tira còmica.

Enrere quedaven gairebé 50 anys de creació d'una historieta diària creada personalment per ell mateix sense ajut en cap moment de cap assistent.

Tal dia com avui -25 de novembre-

2009-11-25T19:51:00.003+01:00

de l'any 1960, a Puerto Plata (República Dominicana) moriren vilment assassinades Minerva, Patria, i María Teresa Mirabal, les "germanes Mirabal", també conegudes com "las mariposas".

El seu gran delicte: haver tingut la gosadia d'oposar-se a una de les tiranies més fèrries que ha tingut l'Amèrica Llatina, la del dictador Rafael Leonidas Trujillo i de lluitar per la llibertat política del seu país.

Són conegudes com "las Mariposas", perquè aquest és el nom secret que va adoptar Minerva en les seves activitats polítiques clandestines.

Aquesta és la freda crònica d'un dels assassins, Ciríaco de la Rosa: “Después de apresarlas las condujimos al sitio cerca del abismo, donde ordené a Rojas Lora que cogiera palos y se llevara a una de las muchachas. Cumplió la orden en el acto y se llevó a una de ellas, la de las trenzas largas (María Teresa). Alfonso Cruz Valerio eligió a la más alta (Minerva), yo elegí a la más bajita y gordita (Patria) y Malleta, al chofer, Rufino de La Cruz. Ordené a cada uno que se internara en un cañaveral a orillas de la carretera, separadas todas para que las víctimas no presenciaran la ejecución de cada una de ellas. Ordené a Pérez Terrero que permaneciera en la carretera a ver si se acercaba algún vehículo o alguien que pudiera enterarse del caso. Esa es la verdad del caso. Yo no quiero engañar a la justicia ni al pueblo. Traté de evitar el desastre, pero no pude, porque de lo contrario, nos hubieran liquidado a todos”.

A Trujillo li sortí el tret per la culata. La mort de "las Mariposas" va causar una enorme repercussió social al país. El poble es mostrà cada cop més crític amb el seu govern i afí als ideals de les Mirabal. El 30 de maig de 1961 Trujillo morí assassinat.

En honor a aquestes heroïnes, el 25 de novembre és commemora el Dia Internacional de la No Violència Contra la Dona.

Tal dia com avui -24 de novembre-

2009-11-24T20:43:00.004+01:00

de l'any 1927 nasqué a Las Palmas de Gran Canaria, el gran tenor Alfredo Kraus Trujillo, un dels millors tenors lírics de la segona meitat del segle XX.

Internacionalment conegut i reconegut, debutà a l'estranger al Teatre Real de El Caire l'any 1956 amb el paper del Duc de Mantua de "Rigoletto" de Giuseppe Verdi i com Mario Caravadossi de "Tosca" de Puccini. L'any 1958, cantà al Teatro Nacional de São Carlos, a Lisboa, La Traviata junt a la gran soprano Maria Callas. Més tard interpretà a Londres, l'any 1959 "Lucia di Lammermoor", "La sonnambula" a Milà, l'any 1960 i "Rigoletto" a New York l'any 1966.

L'any 1985 li fou concedit el Premio Canarias de Bellas Artes e Interpretación i l'any 1991 va rebre el Premi Príncep d'Asturies de les Arts.

Tingué multitud de guardons, nacionals i internacionals, entre ells, la Gran Creu de l'Ordre d'Alfons X El Savi, la Medalla d'Or de les Belles Arts, Comendatore della República Italiana, Premi Metropolitan Opera House de Nueva York, Bellini d'Or de Catania, Comendadeur de L’Ordre des Arts et des Lettres de França, Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu, Kammersänger de Viena, Premi Enrico Caruso d'Italia, Chevalier del’Ordre National de la Legión d’Honneur de la República Francesa, Medalla de la Royal Opera House de Londres, Gran Creu d'Honor de les Ciències i les Arts d'Austria, entre altres molts.

L'auditori de Las Palmas porta el seu nom i el portà ja en vida de l'artista, com a reconeixement a un dels fills predilectes d'aquella ciutat.

Veieu-lo i escolteu-lo aquí en una de les seves peces més cèlebres i celebrades: "Pourquoi me réveiller" de "Werther"

Tal dia com avui -23 de novembre-

2009-11-23T23:12:00.003+01:00

de l'any 1876 nasqué, a Cadis, Manuel de Falla y Matheu. Junt amb Isaac Albéniz i Enric Granados és un dels músics i compositors espanyols més importants de la primera meitat del segle XX.

Desenvolupà la seva carrera professional a París, Madrid i Granada, i els darrers anys de la seva vida exiliat a Argentina, on morí, malgrat els intents dels primers governs de la dictadura franquista convidant-lo a tornar i oferint-li fins i tot una pensió si tornava, cosa que va rebutjar.

De l'etapa parisenca, on és relacionà amb Claude Debussy, Maurice Ravel, Paul Dukas, Isaac Albéniz, Alexis Roland-Manuel, Florent Schmitt, Ricard Viñes i Pablo Picasso són moltes de les seves obres més conegudes, com ara "El amor brujo", "El sombrero de tres picos", "Noches en los jardines de España", "El retablo de Maese Pedro" i el "Concierto para clave y cinco instrumentos".

Fent clic a aquest enllaç podreu escoltar "La danza del fuego" de "El amor brujo" interpretada per la orquestra simfònica de Chicago dirigida per Daniel Barenboim

Tal dia com avui -22 de novembre-

2009-11-22T18:58:00.004+01:00

de l'any 1963, a Dallas, Texas (Estats Units) morí assassinat el 35è president dels Estats Units, John Fitzerald Kennedy. Dos dies més tard morí, també assassinat, el seu presumpte assassí, Lee Harvey Oswald quan era traslladat a la presó, per la qual cosa mai no va poder ser jutjat ni, en conseqüència, condemnat. The President's Commission on the Assassination of President Kennedy, més coneguda per Comissió Warren, en prendre el nom del seu president, Earl Warren, establerta pel president Lyndon B. Johnson, va concloure que Oswald, actuant en solitari va disparar tres trets un dels quals va ferir mortalment el president Kennedy, sense més motivació que la seva pròpia situació personal, a l'igual que Jack Rubi qui assassinà Oswald. No va apreciar cap mena de conspiració ni en l'actuació d'Oswald ni en la de Rubi.

Molta gent, però, no va quedar satisfeta amb aquestes conclusions i segueix pensant en una conspiració, compte hagut del passat d'Oswald, vinculat a la Unió Soviètica, al partit comunista i als serveis secrets dels Estats Units.

JFK, als seus 43 anys d'edat va ser el president electe més jove dels Estats Units, tot i que no el més jove en exercir el càrrec, doncs Theodore Roosevelt, havia assolit la presidència als 42 anys a causa de l'assassinat del President William McKinley.

Va ser un gran orador i moltes frases dels seus discursos han passat a la història. Aquestes són algunes de les mes famoses:

"No us pregunteu que pot fer el país per vosaltres. Pregunteu-vos que podeu fer vosaltres pel vostre país". "Totes les nacions hem de lluitar contra l'enemic comú de l'home: la tirania, la pobresa, les malalties i la guerra mateixa" (discurs inaugural de la presidència).

"Fa dos mil anys era un orgull dir "civis romanus sum" (sóc un ciutadà romà). Avui al món de la llibertat, un pot estar orgullós de dir "Ich bin ein Berliner" (sóc un berlinès) ... Tos els homes lliures, visquin on visquin, són ciutadans de Berlín, i, per això, com un home lliure, estic orgullós de dir 'Ich bin ein Berliner!'" (discurs a Berlín Occidental, el 26 de juny de 1963)

"Cal que sigui possible, a curt termini, que tot estatunidenc pugui gaudir dels privilegis de ser estatunidenc sense importar la seva raça o color. A curt termini, tot estatunidenc deu tenir el dret de ser tractat com li agradaria ser tractat, com a hom li agradaria que tractessin als seus fills". "Els drets de cada individu disminueixen quan els drets d'un sol es veuen amenaçats."(discurs sobre els Drets Civils, l'11 de juny de 1963)

"La humanitat ha de posar fi a la guerra, o la guerra posarà fi a la humanitat" (discurs a l'Assemblea General de la ONU el 25 de Setembre de 1961)

Tal dia com avui -21 de novembre-

2009-11-21T22:28:00.003+01:00

de l'any 2000, a Barcelona, Ernest Lluch i Martí morí a Barcelona, assassinat per la banda terrorista ETA.

Doctor en Ciències Econòmiques, Lluch havia estat catedràtic d'Economia a la Universitat de València, catedràtic d'Història de Doctrines Econòmiques de la Universitat de Barcelona, Rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, i, en el camp de la política, ministre de Sanitat i Consum al primer govern de Felipe González.

Va destacar per la seva defensa del diàleg per tal d'aconseguir el respecte pels drets humans, i la pau a Euskadi el que va ser "premiat" per la banda amb el seu assassinat a rel del qual és va fer famós aquest enfrontament que va tenir amb radicals que boicotejaven un discurs seu i als que increpà dient-los: "gritad más, porque mientras gritáis no matáis".

A títol pòstum va ser guardonat amb el Premi Català de l'Any, l'any 2000 i amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, l'any 2001.

Tal dia com avui -20 de novembre-

2009-11-20T20:26:00.003+01:00

- de l'any 1490, Joanot Martorell va publicar el seu llibre "Tirant lo Blanch" un dels llibres més importants de la literatura universal i obra magna de la literatura clàssica en llengua catalana.

- de l'any 1925, nasqué a Brookline, Massachussets (Estats Units) Robert Francis Kennedy qui com a Fiscal General del seu país i com a polític aspirant a la presidència, s'implicà fermament en el Moviment Afro-Estat Unitenc pels Drets Civils del Reverend Martin Luther King.

- de l'any 1948, nasqué a Stephens, Arkansas, (Estats Unidos), Barbara Hendricks, excepcional soprano, Premi Príncep d'Asturies de les Arts 2000, que, a més de cantar excepcionalment, s'ha distingit pel seu treball pels refugiats i el seu recolzament a l'Alt Comisionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), havent creat la Fundació Barbara Hendricks per la Pau i la Reconciliació, per facilitar la reconciliació en aquells indrets on han hagut conflictes.

- de l'any 1956, nasqué a Long Beach, California (Estats Units) Mary Cathleen Collins, més coneguda com Bo Derek que 23 anys més tard protagonitzà la coneguda pel·licula del gran Blake Edwards, "10, la dona perfecta"

- de l'any 1959, la Assemblea General de las Nacions Unides aprovà la Declaració dels Drets del Nen que consagra els de rebre els mitjans necessaris per al seu desenvolupament normal, material i espiritual, de ser alimentat, guarit, protegit, socorregut i acollit, de ser el primer a rebre auxili en cas d'un desastre, de tenir suport i ser protegit contra tot tipus d'explotació, la qual cosa va ser un important pas endavant, malgrat que, lamentablement, segueixi sense ser una realitat cinquanta anys més tard.

- de l'any 1962, acabà l'anomenada crisi dels míssils, en finalitzar la Unió Soviètica la retirada dels que havia situat a Cuba.

- de l'any 1975, acabà la dictadura que, amb origen en una terrible guerra civil, durant quaranta anys sotmeté Espanya, obrint-se les portes a l'esperança d'un regim i un sistema de govern més lliures i més justs.

- de l'any 1985 va sortir la primera versió de Microsoft Windows, la 1.0, que va canviar les lletres blanques sobre el color negre o verd fosc de les pantalles de l'antic sistema operatiu MS-DOS per icones de colors sobre pantalles blanques o de color clar.

- de l'any 1989 començà a la aleshores Txecoslovàquia l'anomenada Revolució de Vellut, procés pacífic pel qual l'estat comunista d'aquell país va evolucionar aplicant mesures econòmiques liberals, i que al cap de poc temps va desembocar en dos nous estats amb sengles sistemes polítics definitivament democràtics, el txec i l'eslovac, l'any 1993.

- de l'any 2007, dos articles a les revistes Science i Cell anunciaven que dos grups independents de científics havien aconseguir generar cèl·lules mare a partir de fibroblasts humans, el que és considerat com un dels avenços més importants en aquest camp d'estudi que obre les portes al guariment de greus malalties.

Com és pot constatar, històricament la data del 20-N ha portat molts motius d'alegria i esperança.

Tal dia com avui -19 de novembre-

2009-11-19T20:11:00.002+01:00

de l'any 1985 a Ginebra (Suïssa) és reuniren Ronald Wilson Reagan, president del Estats Units i Mijaíl Sergéyevich Gorbachov, Secretari General del Comité Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica per reiniciar les negociacions pel desarmament nuclear.

Tal dia com avui -19 de novembre- de l'any 1990 la OTAN i el Pacte de Varsòvia van firmar la pau, posant-se fi a la guerra freda i a la divisió del món en dos blocs antagònics quina seguretat és basava en tenir més armes i més destructives que les del rival.

"L'home ha d'establir un final per la guerra. Si no, la guerra establirà un final per la humanitat." (John Fitzgerald Kennedy)

Tal dia com avui -18 de novembre-

2009-11-18T21:12:00.003+01:00

de l'any 1976 per les Corts Generals encara del règim franquista, va ser aprovada la "Ley para la Reforma Política", darrera de les "Leyes Fundamentales del Reino" que, paradoxalment naixia per derogar-les totes, i donar pas a un sistema constitucional democràtic.

La Llei va ser l'instrument jurídic que permeté articular l'anomenada transició del règim autoritari i dictatorial a un sistema parlamentari democràtic basat en els partits polítics, tans cops desqualificats pel dictador. Aquest sistema va ser idea de Torcuato Fernández Miranda, president de les Corts i del Consell del Regne per passar d'un règim autoritari a un altre de llibertats respectant les lleis vigents. Va ser el que és va anomenar avançar cap a la democràcia pel camí "de la llei a la llei a través de la llei", a fi d'evitar buits de norma, donant com a resultat el que es va qualificar com una "voladura controlada del règim".

La llei va resultar aprovada per 425 vots de "procuradors en Corts" a favor, 59 en contra i 13 abstencions, coneixent-se aquesta votació i la conseqüent aprovació de la Llei per la Reforma Política com l'«hara-kiri de las Corts franquistes».

Sotmesa a referèndum popular el 15 de desembre del mateix any, va ser confirmada per un 80 % de vots favorables, amb una participació del 77 % del cens. Les "multituds" que omplien la plaça d'Orient de Madrid, poc més d'un any abans, aclamant al "caudillo" van desaparèixer com per art de màgia.

(A la imatge: vinyeta del gran humorista Jaume Perich amb la seva particular visió de la peculiar situació política creada per aquesta Llei)

Tal dia com avui -17 de novembre-

2009-11-17T14:52:00.003+01:00

de l'any 1917 morí a Meudon (Hauts-de-Seine, França), Auguste Rodin escultor contemporani a la corrent pictòrica de l'impressionisme. És considerat a la història de l'art com "el primer modern" dins de l'escultura, doncs va ser el primer que va trencar amb la tradicional concepció del monument i l'escultura pública.

Per Rodin, l'artista no ha de ser un esclau del model, sinó que és ell qui escolleix, amb el seu ull i la seva sensibilitat l'objecte que vol representar modificant-ho i creant una imatge nova als ulls del món. Això explica les desproporcions anatòmiques de les seves figures, fruit del sentiment que ha volgut transmetre, més enllà de les regles biològiques. Els seus estudis d'anatomia li serviren per fer del cos humà una eina d'expressió de la psicologia i el sentiments humans i no per deixar-se dominar per aquesta ciència.

Rodin deia que "Per qualsevol artista digne del nom, tot el que hi ha a la natura es bell, perquè els seus ulls, acceptant intrèpidament tota veritat exterior, llegeixen allà, como en un llibre obert, tota la veritat interior".

Entre les seves obres més famoses és troben Les Portes de l'Infern, El pensador, El petó i Els burgesos de Calais.

De visita obligada el museu que porta el seu nom a la capital francesa.

(a la imatge Le Penser (El Pensador) obra de Rodin de 1880)

Tal dia com avui -16 de novembre-

2009-11-16T19:50:00.003+01:00

de l'any 1989, a San Salvador (El Salvador) moriren assassinats per un batalló de les forces armades d'aquest país els jesuïtes Ignacio Ellacuría, Ignacio Martín-Baró, Segundo Montes, Juan Ramón Moreno, Amando López i Joaquín López y López, i, com que no s'havia de deixar testimonis, l'empleada domèstica Elba Ramos i la seva filla, Celina Ramos.

Ellacuría, rector de la Universitat Centro-americana i els seus companys, vice-rector, professors i altres càrrecs de la mateixa universitat, seguidors de la Teologia de l'Alliberament, s'havien destacat per la oposició als abusos del poder i a favor d' una sortida negociada a l'enfrontament que va dur a El Salvador a una guerra civil de dotze anys de durada.

L'assassinat és produí als pocs dies de la tornada d'Ellacuría a San Salvador després d'haver rebut a Barcelona el premi de la Fundació Comín a la Universitat Centro Americana de San Salvador.

Alguns dels seus assassins van ser jutjats i condemnats a 30 anys de presó, però als 14 mesos van ser amnistiats. La Audiència Nacional, instrueix en l'actualitat una causa contra Alfredo Cristiani, president de El Salvador i comandant en cap de les Forces Armades de aquell país al moment dels fets; Humberto Larios, ministre de Defensa; Juan Orlando Zepeda, coronel i vice-ministre de Defensa; Inocente Orlando Montano, coronel i vice-ministre de Seguretat Pública, i un grup d'oficials, caps i tropa del batalló d'Infanteria Atlacatl, encarregat de dur a terme la matança.

Tal dia com avui -15 de novembre-

2009-11-15T21:20:00.004+01:00

de 1280 morí a Köln (Alemanya) Albert el Gran, o el Magne, nom que li van donar els seus propis contemporanis per la seva saviesa, també conegut com Albert de Colònia. Beat des de 1622 i, des de 1931, en que fou canonitzat, Sant Albert el Magne.

Teòleg, filòsof i home de ciència, és un dels més grans pensadors medievals. Anomenat "Doctor Universallis" i Doctor de l'Església pel Papa Pius XI és el patró dels estudiants de ciències naturals, químiques i exactes. Entre els seus deixebles és figura destacada un altre sant amb relació amb els estudiants, Sant Tomàs d'Aquino.

La place Maubert, de París, pren el seu nom de "Magnus Albert" en commemoració a les classes que és veia obligat a donar en la dita plaça a causa de l'enorme afluència d'alumnes als qui no hi havia forma d'encabir en cap aula. Destacà en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons deia, consisteix en "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (química), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia i teologia. Malgrat la seva saviesa, fidel a la seva condició de frare dominic, va viure sempre en la pobresa i humilitat.

Va aplicar el mètode i els principis aristotèlics a l'estudi de la teologia, i fou l'iniciador del sistema escolàstic, que el seu deixeble Tomàs d'Aquino perfeccionaria més tard.

Va escriure obres sobre lògica, ciències físiques, biologia, psicologia, moral i política, metafísica, teologia i exegesi. Els investigadors de l'Institut Albertino de la ciutat de Bonn (Alemanya) han calculat que és tardarà encara uns cent cinquanta anys a acabar l'edició dels seus escrits.

És feia aquesta pregunta i feia la reflexió que segueix: "¿Existeixen molts mons o existeix només un únic món? Aquesta és una de les més nobles i elevades qüestions plantejades a l'estudi de la naturalesa.". Set segles més tard ens seguim fent la mateixa pregunta i tot l'avenç de la ciència i la tècnica no han arribat a poder respondre-la.

En commemoració del dia de la seva mort, tal dia com avui la major part d'Alberts de tot el món celebrem la nostra onomàstica.

(a la imatge, pintura de Sant Albert el Magne de Tommaso da Modena)

Tal dia com avui -14 de novembre-

2009-11-14T18:57:00.003+01:00

de l'any 1840 nasqué a Paris Claude Monet, un dels més importants referents de l'impressionisme. Amic de Pissarro, Renoir, Sisley i Bazille, és, pot ser, d'entre tot el grup el més purament impressionista, dominant a la seva obra un nou mode de visió, especialment el caràcter de la llum a les seves pintures.

Entre tots els impressionistes és qui practicà amb més dedicació el "pleinerisme", o sigui la pintura al "plein-air" (a l'aire lliure) a diferència d'altres que feien la part important de les seves obres al taller sobre els esbossos que prenien in situ.

D'ell digué Paul Cezanne: "Monet és l'"ull cabró", el meravellós ull, d'acord amb la seva pintura. Jo em trec el barret davant ell. És el millor impressionista. És l'"ull" únic, la mà única, l'únic al que obeïx el crepuscle amb els seus diàfans matisos i els seus colors ben ajustats, sense que, en canvi, els seus quadres semblin obeir a un mètode"

Le Déjeuner sur l'herbe, Femmes au jardin, Le Pont à Argenteuil, Pont de l'Europe, Gare Saint-Lazare, Plage à Trouville, La Promenade, Cathédrale de Rouen, són algunes de les seves pintures més conegudes de la seva extensa obra repartida per museus de tot el món, amb una especial presencia al Musée d'Orsay de la capital francesa al que he fet reiterat esment en notes precedents per la seva importància.

(a la imatge, "La Promenade", pintat per Claude Monet l'any 1875)

Tal dia com avui -13 de novembre-

2009-11-13T18:55:00.003+01:00

de l'any 1974 morí a Neuilly-sur-Seine el gran director i actor de cinema Vittorio de Sica.

Va ser un dels màxims exponents de la corrent cinematogràfica coneguda com neorealisme italià, de quina corrent son expressió destacada dues de les més importants pel·licules de les que fou autor: Sciucià, estrenada a Espanya com "El limpiabotas" i Ladri di biciclette (El lladre de bicicletes).

A part d'aquests dos importants films, cal destacar de la seva filmografia, títols com Maddalena, zero in condotta (Magdalena, zero en conducta), La porta del cielo (La porta del cel), Umberto D., Stazione Termini (Estació final), Il giudizio universale (El judici universal), Ieri, oggi, domani (Ahir, avui, demà), Matrimonio all'italiana (Matrimoni a la italiana), Il giardino dei Finzi-Contini (El jardí dels Finzi-Contini) i I girasoli (Els girasols), entre altres.

A part de la seva qualitat com actor i director, cal destacar la seva actitud en la resistència al nazisme fins al punt de reclutar tres-cents jueus i altres amenaçats com a extres pel rodatge de "La porta del cielo" i allargar al màxim el temps de rodatge fins l'arribada dels aliats, al juny de 1944, alliberant-los de la barbàrie nazi.

Tal dia com avui -12 de novembre-

2009-11-12T18:04:00.003+01:00

de l'any 1903 morí a París, Camille Pissarro, pintor impressionista, co-fundador i degà d'aquest moviment pictòric.

Destacà per la seva pintura de la vida rural francesa, els seus paisatges i la pagesia treballant al camp.

Amic dels també impressionistes Claude Monet i Paul Cézanne, part important de la seva obra és inspirada en la d'aquests pintors, podent-se destacar "La collita a Montfoucault", "Els sostres vermells" i "Primavera a Pontoise"

Son també a destacar les seves pintures de racons de Montmartre.

Patia una malaltia ocular quin agreujament el va portar, a partir de l'any 1895 a pintar paisatges urbans de París des d'una finestra de casa seva. D'aquesta època són obres com "Jardin des Tuileries", "Effet de Neige" i "Avenue de l'Òpera".

La seva obra és difosa per tot el món, si be una part molt important és troba al Musée d'Orsay, de visita obligada a qui viatgi a la capital francesa.

Tal dia com avui -11 de novembre-

2009-11-11T21:36:00.003+01:00

de l'any 2003 morí a Roda de Ter (Osona) Miquel Martí i Pol, un dels més grans poetes catalans del segle XX. Tot i afecte des de l'any 1970 a una esclerosi múltiple que mai va poder esborrar el seu perenne somriure, va continuar la seva activitat literària escrivint molta i molt bona poesia. També va destacar com a traductor al català d'obres d'importants autors francesos.

El primer guardó que va rebre -el Premi Ossa menor- data res menys que de l'any 1954 per "Paraules al vent" del seu primer llibre de poesia. L'any 1977 li fou concedit el Premi Lletra d'Or per "El llarg viatge", havent rebut tres vegades el Premi de la Crítica de poesia catalana, la primera l'any 1979 per "Estimada Marta", la segona, l'any 1991 per "Suite de Parlavà" i la tercera l'any 1994 per "Un hivern plàcid".

A part dels guardons esmentats va rebre la Creu de Sant Jordi, l'any 1983, El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, l'any 1991, el Premi Nacional de Literatura, l'any 1998 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, l'any 1999.

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d'aigua.

Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.

Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.

Tal dia com avui -10 de novembre-

2009-11-10T21:53:00.004+01:00

de 1928 nasqué a Roma, Ennio Morricone, pot ser el compositor de bandes sonores de pel·lícules més prolífic de la història del cinema. Seva és la música de prop de cinc-centes pel·lícules.

Ha musicat pel·licules de, entre molts altres, els directors Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci, Gillo Pontecorvo, Brian de Palma, Marco Bellocchio, Franco Rossi, Sergio Leone, Franco Zeffirelli, John Huston, Marco Ferreri, Mauro Bolognini, Liliana Cavani, Elio Petri, Luigi Comencini, Luigi Zampa, Roman Polansky i Pedro Almodóvar.

L'any 2006 se'l va guardonar amb l'Òscar honorífic, després d'haver estat nominat en cinc ocasions per l'Òscar a la millor banda sonora.

Als seus 81 anys segueix en actiu i porta venuts quaranta milions d'àlbums de discs.

Fent clic a aquest enllaç el podreu veure dirigint el tema de "Cinema Paradiso"

Tal dia com avui -9 de novembre-

2009-11-09T20:06:00.003+01:00

de l'any 1989 una insòlita declaració de Günter Schabowski membre del Politburó del SED, partit al poder a la aleshores anomenada República Democràtica Alemanya sorprengué a tothom anunciant que és permetrien el viatges a l'estranger sense restriccions de forma immediata, provocà una sortida massiva d'habitants de Berlín Oriental cap a Berlín Occidental, primer a través de les portes obertes per la pressió de la gent i posteriorment fins i tot saltant el mur que des de 1961 partia Berlín en dos. Immediatament la gent procedí a la demolició del mur amb els estris de que disposaven (martells, pics i altres eines semblants). En poc temps el mur de la vergonya quedà fet miques, deixant enrere 38 anys de divisió de la ciutat, entre 125 i 270 persones, segons les fons, mortes en intentar creuar-lo i altres 200 greument ferides.
El dia 4 d'octubre de 1990 és reunificaren les dues Alemanyes, posant-se fi a gairebé 45 anys de divisió del país.

(A la fotografia, berlinesos de l'Est saltant el mur la nit del 9 al 10 d'octubre de 1989, davant la passivitat de la, fins feia poques hores, estricta policia fronterera)

Tal dia com avui -7 de novembre-

2009-11-07T20:14:00.002+01:00

de l'any 1929 a New York (Estats Units) obrí les portes el Museu d'Art Modern, Museum of Modern Art (MoMA) considerat un dels més importants Museus d'art modern del món. Fundat pels filàntrop Lillie P. Bliss, Mary Quinn Sullivan i Abby Aldrich Rockefeller per “ajudar a la gent a entendre, utilitzar i gaudir de les arts visuals del nostre temps” compta amb obres molt importants de Pablo Picasso, Van Gogh, Mondrian, Marc Chagall, Kandinsky, Henri Matisse, Dalí, Juan Gris, Miró, Braque, Jackson Pollock, Andy Warhol i Edward Hopper, entre mols altres importants artistes. També te un jardí d'escultures amb obres d'Auguste Rodin, Alexander Calder, Louise Nevelson, Pablo Serrano i Aristide Maillol, i, fins la recuperació de la democràcia a Espanya custodià el famós quadre de Pablo Picasso "Guernika" avui al centre d'art Reina Sofia de Madrid.

Tal dia com avui -6 de novembre-

2009-11-06T18:32:00.003+01:00

de l'any 1998 el govern espanyol cursà al govern britànic, a petició del magistrat jutge Baltasar Garzón, l'extradició del general colpista i posterior dictador Augusto Pinochet Ugarte, que havia estat detingut per ordre seva el dia 16 d'octubre anterior, mentre estava convalescent a una clínica de la capital britànica, acusat de multitud d'assassinats durant la represió que va seguir al seu cop d'Estat.
El procés d'extradició seguí un llarg camí en el qual és produí en primer lloc un veredicte declarant la seva immunitat presidencial, revocat per un altre posterior de la Càmera dels Lords.
Finalment l'extradició fou denegada pel govern britànic degut a la incapacitat física i psiquica que és deia patia el dictador i posat en llibertat pel seu trasllat a Xile on no més tocar terra a l'aeroport de Pudahuel és produí el miracle i el presumpte incapaç abandonà la cadira de rodes i començà a saludar bastó en alt als qui havien anat a rebre'l.
Malgrat tot, la resta de la vida del general no va ser de flors i violes. Sotmès a multitud de processaments, interrogatoris i arrests va morir sabent que els seus crims no li havien sortit de franc, al mateix temps que serví d'avís a altres dictadors o aspirants a ser-ho. La era de la impunitat havia tocat a la seva fi.

Tal dia com avui -5 de novembre-

2009-11-05T19:19:00.000+01:00

de l'any 1982 morí a Paris, Jacques Tatischeff -Jacques Tati- director i actor cinematogràfic francès d'origen franco-rus-italo-holandès. Hereu dels mestres del cinema mut còmic, recupera la força dels gags visuals, barrejats amb la força humorística que obté dels sorolls. La seva filmografia, no gaire extensa, té importants pel·licules com "Jour de fête" (Dia de festa), "Les vacances de M. Hulot" (Les vacances del Sr.Hulot), "Playtime", "Trafic" i, sobre tot, "Mon oncle" (El meu oncle) on fa una crítica de la moderna civilització urbana, (urbanisme absurd, disseny cursi, automatisme i les seva falles) i, de passada als nous rics.

Fent clic a aquest enllaç podreu veure la divertida escena de la visita que genera la posta en marxa del sortidor, el qual serveix al protagonista per adonar-se'n la la mateixa i escapolir-se, i fent-ho en aquest altre podreu veure la primera escena, amb el seu famós tema musical.

Tal dia com avui -3 de novembre-

2009-11-03T21:29:00.003+01:00

de l'any 1954 morí a Niça (França), Henri Matisse, artista pintor i també dibuixant, gravador i escultor, conegut pel seu domini del color i per un ús molt propi i fluït del dibuix.

Fauvista als seus orígens, derivà ràpidament cap el modernisme, sense restar aliè a algunes influències dels impressionistes.

Des de l'any 1963 el Museu Matisse, a Niça, reuneix una part important de la seva obra, escampada, però, per museus de tot el món.

Està considerat com un dels més grans artistes del passat segle XX.

(a la imatge, "La leçon de musique" pintat l'any 1917)

Tal dia com avui -2 de novembre-

2009-11-03T01:25:00.002+01:00

de l'any 1925 nasqué a Barcelona Modest Cuixart i Tàpies, artista pintor, un dels més representatius a Catalunya de la postguerra espanyola, fundador del grup cultural Dau al Set, amb Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies -cosí seu- Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats.

Estudià medecina en un principi, però finalment optà per la pintura i ingressà a l'Acadèmia Lliure de Pintura de Barcelona.

La seva pintura s'integra a l'expressionisme pictòric, evolucionant posteriorment cap a l'art abstracte i finalment al denominat "art informal", repartint el seu taller creatiu entre Girona i París.

Entre altres guardons rebé la Creu al mèrit Civil atorgada pel Govern d'Espanya, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Clau d'Or de la Ciutat de Barcelona i la Medalla de la Ciutat de Kobe, (Japó).

Morí a Palafrugell el 31 d'octubre de 2007.

Tal dia com avui -1 de novembre-

2009-11-01T18:44:00.002+01:00

de l'any 1923 nasqué a Barcelona, Victòria López García, coneguda amb el nom artístic de Victoria de los Ángeles, una de les millors veus operístiques del segle XX.
D'origen modest -era filla d'un bidell de la Universitat de Barcelona- i malgrat la seva qualitat artística i els seus èxits arreu del món, és va mantenir sempre allunyada de tot divisme, fugint del rebombori típic de la professió.

Va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu, i es va graduar, l'any 1941, en només tres anys, quan tenia 18 anys. Aquest mateix any va fer el seu debut operístic al Gran Teatre del Liceu, continuant després els estudis.

L'any 1949 va fer la seva primera actuació al teatre de l'Opèra de París i també a la Scala de Milà. L'any 1950 va cantar al Festival de Salzburg i a la Royal Opera House i a l'octubre del mateix any va debutar als Estats Units d'Amèrica amb un recital al Carnegie Hall de Nova York, i al març de 1951 al Metropolitan Opera. El 1952 va debutar al legendari Teatre Colón de Buenos Aires i l'any 1957 va cantar a l'Òpera de l'Estat de Viena.

Va realitzar gires pel Japó, Austràlia, Sudàfrica, Rússia, i tota Europa i va ser la primera cantant espanyola que va actuar al Festival de Bayreuth. En la seva intensíssima carrera, va arribar a interpretar el paper protagonista de més de 35 òperes, entre les quals destaquen La Traviata, Carmen, Pelléas et Mélisande, Fidelio, Faust, Pagliacci, Werther, L'Orfeo, Cavalleria rusticana, La Bohème, Madama Butterfly, Il barbiere di Siviglia, Otello, Tannhäuser, Lohengrin, Ariadne auf Naxos, Der Freischütz o Don Giovanni.

L'any 1982 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1991 amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo.

Allunyada de tot aldarull i en la discreció en que van transcórrer els darrers anys de la seva vida, va morir a Barcelona el 15 de gener de 2005, a l'edat de 81 anys.

Veieu-la i escolteu-la fent clic aquí a la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Tal dia com avui -31 d'octubre

2009-10-31T19:29:00.005+01:00

de l'any 1512 s'inauguraren a la Capella Sixtina del Vaticà els frescos que entre 1508 i aquest any pintà Michelangelo. També tal dia com avui de l'any 1541, Michelangelo acabà una de les seves obres més perfectes, "El judici universal" pintat a la mateixa Capella Sixtina entre 1535 i aquest any.

Aquesta magnífica composició va "gaudir" de la "col·laboració" dels responsables del Vaticà de l'època que van encarregar al pintor Daniele da Volterra, conegut popularment com Il Braghettone, que vestís les figures que apareixien nues. Només en part és va poder arreglar el desastre entre els anys 1980 i 1994 quan la capella Sixtina va ser restaurada, doncs en algunes parts la pintura original de l'artista havia estat raspada.

Tal dia com avui -30 d'octubre-

2009-10-30T20:22:00.002+01:00

de l'any 1938, als Estats Units, Orson Welles, director, actor i guionista cinematogràfic, amb una adaptació radiofònica de la novel·la de H.G. Welles "La guerra dels mons", narrada en forma de noticiari causà el terror a tot el país que interpretà que és tractava d'una notícia real.

L'emissió començava així: "Senyores i senyors, els presentem l'últim butlletí de Intercontinental Radio News. Des de Toronto, el professor Morse de la Universitat de McGill informa que ha observat un total de tres explosions del planeta Mart entre les 7:45 p.m. i les 9:20 p.m."

Seguí la banda de música suposadament des de l'Hotel Park Plaza, i periòdicament la interrompien per a informar de la fictícia invasió marciana. Una de les intervencions del personatge Carl Philips des de Grovers Mill, Nova Jersei, deia:

"Senyores i senyors, això és el més terrorífic que mai he presenciat... Espera un minut! Algú està avançant des del fons del clot. Algú... o alguna cosa. Puc veure escodrinyant des d'aquest clot negre dos discos lluminosos... Són ulls? Pot ser que siguin una cara. Pot ser que sigui..."

La gent que escoltava l'emissió sense haver escoltat la introducció va pensar que es tractava d'una emissió real de notícies, la qual cosa va provocar el pànic en els carrers de Nova York i Nova Jersei (on suposadament s'haurien originat els informes). La comissaria de policia i les redaccions de notícies estaven bloquejades per les trucades d'oïdors aterroritzats i desesperats que intentaven protegir-se dels ficticis atacs amb gas dels marcians. A l'endemà van saltar protestes exigint responsabilitats i una explicació, de manera que el propi Orson Welles va demanar perdó per la broma de Halloween, considerada una burla pel públic.

La histèria col·lectiva va demostrar el poder dels mitjans de comunicació de masses, i aquest curiós episodi també va catapultar al cim la carrera de Welles.

El programa va durar gairebé 59 minuts: els primers quaranta van correspondre al fals noticiari, que acabava amb el locutor en el terrat de la CBS morint a causa dels gasos i seguia amb la narració en tercera persona del professor Pierson, que descrivia la mort dels invasors.

Molts anys després, l'any 1998 i amb motiu del 60è aniversari de la històrica transmissió de La guerra dels mons, dues emissores de ràdio, una a Portugal i altra a Mèxic, van emular a Orson Welles transmetent de nou una versió contemporània, amb els mateixos resultats entre els radiooients.

Tal dia com avui -29 d'octubre-

2009-10-29T18:57:00.003+01:00

de l'any 1981 morí a Saint-Gély-du-Fesc, prop de Montpellier (França) Georges Brassens, cantautor francès, exponent rellevant de la "chanson" francesa.

És considerat com un dels millors poetes francesos de la postguerra, fins el punt d'haver guanyat el premi nacional de poesia. Posà música a poemes d'altres molts escriptors, como Louis Aragon, Victor Hugo, Jean Richepin i altres.

A Espanya és també conegut per les seves cançons cantades per Paco Ibáñez, amb traducció de Pierre Pascal i a Catalunya va ser fins i tot cantat per Josep Maria Espinàs als primers temps de la Nova Cançó.

Fent clic aquí el podreu veure i escoltar en una de les seves cançons més clàssiques "La mauvaise reputation".

Tal dia com avui -28 d'octubre-

2009-10-28T23:55:00.003+01:00

de l'any 1848, s'inaugurà el primer tram de ferrocarril a la Península Ibèrica, concretament el que uní les ciutats de Barcelona i Mataró. Preciso a la península i no a l'Estat Espanyol perquè entre 1835 i 1837 ja s'havia construït un ferrocarril a l'Illa de Cuba, aleshores colònia espanyola, cobrint el trajecte entre La Havana i Bejucal.
Va ser precisament per l'experiència d'aquest ferrocarril que en Miquel Biada i Bunyol, aleshores resident a Cuba, decidí tan bon punt tornès a Catalunya, promoure la línia de Barcelona a Mataró, fins aleshores "servida" per una diligència.

Davant la incredulitat dels empresaris catalans a qui proposà el projecte, anà a cercar finançament al Regne Unit on el va aconseguir, fins a constituir una societat amb un capital social de un milió de duros que va acordar que l'invent tingués el pintoresc nom de "Gran Compañia Española del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró y Viceversa", aprovant el pressupost per la construcció per un import de 950.000 duros.

El viatge inaugural d'anada va tardar una eternitat, doncs anà parant i fent celebracions durant tot el trajecte, però el de tornada el va fer en 35 minuts, no gaire més del que pren el mateix viatge 161 més tard.

Si Barcelona va haver d'esperar més de 15 anys l'arribada del tren de gran velocitat després de la seva implantació a Espanya l'any 1992, li cap l'honor d'haver inaugurat aquest important mitjà de transport a la Península.