dimecres, 22 de juliol del 2009

Tal dia com avui -24 de març, Día Nacional de la Memoria por la Verdad y la Justicia-

de l'any 1976 una junta militar donava un cop d'estat i implantava una fèrria dictadura a Argentina. La data no tindria res de commemorable sinó fos perquè des del 2002 és celebra el "Día Nacional de la Memoria por la Verdad y la Justicia" en aquesta data en commemoració de les víctimes d'aquell execrable règim, feliçment finiquitat l'any 1983 i amb bona part dels seus membres a presó. Amigos argentinos, que tengan un feliz día!


Fernando Sortino Traverso:

Gracies, Albert!!
Saps que pel 2004 vaig cantar un concert justament en aquesta data? Va ser a l'Escola de la Marisa... La directora els va explicar asl nens de que anava tot aixo del cop d'estat i em va demanar que per la pau cantès "el cant dels ocells"... i ja t'maginaras com va sortir... molt emoiu i amb una plorera de tots... quins records tan entranyables!!


Albert Martínez Hernansáez:

Em fa plorar no més de pensar-ho. Em ve el record d'aquella cantada teva del Cant dels Ocells al Parc Güell transmesa en directe via mòbil a en Benet. Quins temps!


Fernando Sortino Traverso:

Uiiiiiiii que maco aquell moment.... La nostra trobada de centrecoraleros!


Coral Terpsicore Valls:

Va ser genial! Un moment molt entranyable! Recordeu la gent que es parava a escoltar? I tots cantant sota les columnes? Que bé que sonava aquell raconet on va cantar el Fernando!! Records! (Anna)


Albert Martínez Hernansáez:

Va ser un dia fabulós. Gent que mai havíem cantat junts, la majoria ni tan sols ens connexiem, vam ser capaços d'aprendre les dues cançons de Gospel que ens va ensenyar en Moisès Sala i interpretar-les al Parc Güell. I la gent ens demanava una altra. Com dir-lis que no ens sabíem cap més! Que aquelles les acabàvem d'aprendre. I com a final d'una jornada inoblidable, l'espectacular nevada. Tot blanc. Ostres quin dia!


Fernando Sortino Traverso:

Hola Anna!! i si fem una altra trobada i fem mes d'espirituals amb el Moises?? i despres tornem al Park (i guanyarem uns "durus" jejeejejejejeejj)
Sonava molt el raco de l'elefant (sembla un elefant aquell lloc) i la sala de les columnes.... i quina emocio... i que maco sonavem tots junts...


Josi Hernansáez:

Impressionant el què expliqueu


Marisa Espín Grau:

Estem una mica nostàlgics, no?...jejejejej...però absolutament d'acord amb que va ser una vivència inoblidable!


Albert Martínez Hernansáez:

És cosa de l'edat, Marisa (la meva, no la vostra). De vegades hom se sent com "el abuelito cebolleta" i les seves "batallitas"



Fernando Sortino Traverso:

Per aixo ens en enyorem... perque ens ho vam passar mes que be!! Albert, no es per tant aixo de l'edat... sempre he estat enyoradis, jejejeejej i ploraner!!
Josi, parles de la dictadura o de la nostra musica? totes dues son forts, una per dolenta i l'altra per els bons moments que ens passem...de fet gracies a la musica jo estic parlant amb els ... Llegeix-ne mésamics, i en catala. Es mes, fins i tot tinc una familia catalana!! (i aixo que soc un 75 % italia i un 25% guaraní).
Albert, que es aixo de l'avi cebolleta??


Albert Martínez Hernansáez:

Fantàstic, veig que ja heu fet les presentacions. Això del facebook és la conya. Per completar-les una mica, la Josi és la meva cosina (com pel cognom és dedueix fàcilment jeje). El Ferran és un amic entranyable, magnífic tenor, argentí, resident a Buenos Aires i enamorat de Catalunya, que parla i escriu el català molt millor que la major part de catalans d'aquí. La Marisa és també una amiga entranyable que, com jo, canta en una coral d'aquí, que acull a en Ferran als seus viatges a Catalunya i que ens acull al seu col·legi als "centrecoralers" en les nostres trobades. I a tots nosaltres ens uneix la passió per la música i cantar (cadascú dins de les seves possibilitats, clar, que en el meu cas són més aviat minses).
Ferran, el "Abuelito Cebolleta" era un entranyable personatge dels còmics dels meus temps, que és distingia per "torturar" a tot quisqui amb les seves "batallitas" del que havia fet "en sus años mozos", o sigui al quaternari, superior. Més o menys com jo, vaja.


Fernando Sortino Traverso:

Doncs, hola Josi, molt de guuuuuuuust!!
Albert, no puc fer res que no es pugui aconseguir amb entrenament (haurem de treballar en el tema pel setembre, oi?,pero hauras de fer de despertador per tal que m'aixequi a hora prudencial per baixar al centre, jejejejj).
Aquest abuelito que dius em fa recordar a molts avis de per aqui, amb les seves ... Llegeix-ne mésvivencies de guerres... i per cert, despres del que van passar a una guerra tenen tot el dret de parlar-ne, perque segur es necesari per a la seva salut mental.
Conec gent que va viure la guerra de Malvinas (jo gairebe vaig estar a res d'anar a combatir!!!) i t'ho juro que no es pot viure amb aquells records...
No et facis l'avi que no has de ser un parell d'anys mes gran!!(jo tambe ja tinc els cabells una mica platejats, les neus del temps, que en diu al tango...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada