dimecres, 30 de setembre de 2009

Tal dia com avui -30 de setembre-


de l'any 1791 s'estrenà al Theater an der Wien de Viena (Austria) Die Zauberflöte (La flauta màgica) darrera òpera escrita per Wolfgang Amadeus Mozart escenificada en vida del compositor, sota la direcció d'ell mateix. Comptava aleshores 35 anys i només li restaven dos mesos de vida. Malgrat la seva mort tan prematura, Mozart va deixar una extensa i important obra musical, una mostra de la qual és aquesta òpera. Fent clic sobre aquest enllaç podreu veure i escoltar el duet "Bei Männern, welche Liebe fühlen" d'aquesta obra.

dimarts, 29 de setembre de 2009

Tal dia com avui -29 de setembre-


de l'any 1864 nasqué a Bilbao Miguel de Unamuno y Jugo, filòsof i escriptor de l'anomenada generació del 98. Llicenciat en Filosofia i Lletres als 19 anys i doctor als 20, amb alguna petita incursió a la política, va dedicar la seva vida a l'escriptura i la docència a la Universitat on va ser catedràtic, degà i rector, malgrat els seus enfrontaments amb els diferents règims. L'any 1914 el ministre d'Instrucció Pública el destitueix del rectorat per raons polítiques. L'any 1921 és condemnat a 16 anys de presó per injúries al rei, si be la sentència no s'executa. El dictador Primo de Rivera el destitueix del ser càrrec de vicerector i el desterra a Fuerteventura l'any 1924. Però, amb gran diferència, l'episodi de major tensió que hauria pogut acabar amb la seva vida és produí el 12 d'octubre de 1936 amb motiu de la celebració del "Día de la Raza" al Paranimf de la Universitat de Salamanca de la qual n'era rector, en presència de l'esposa del dictador i del general Millán Astray, on va dir la cèlebre frase "venceréis, pero no convenceréis".

He intentat trobar amb la màxima exactitud possible l'episodi. Sembla ser que va ser així.

Unamuno, després d'haver sentit vàries intervencions: "Se ha hablado aquí de guerra internacional en defensa de la civilización cristiana; yo mismo lo hice otras veces. Pero no, la nuestra es sólo una guerra incivil. (...) Vencer no es convencer, y hay que convencer, sobre todo, y no puede convencer el odio que no deja lugar para la compasión. Se ha hablado también de catalanes y vascos, llamándolos anti-España; pues bien, con la misma razón pueden ellos decir otro tanto. Y aquí está el señor obispo, catalán, para enseñaros la doctrina cristiana que no queréis conocer, y yo, que soy vasco, llevo toda mi vida enseñándoos la lengua española, que no sabéis...".

Algú del públic: "¡Viva la muerte!".

Millán Astray: "¡Cataluña y el País Vasco, el País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la nación! ¡El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un frío bisturí!".

Unamuno: Acabo de oír el grito necrófilo e insensato de «¡Viva la muerte!». Esto me suena lo mismo que «¡Muera la vida!». Y yo, que he pasado toda la vida creando paradojas que provocaron el enojo de quienes no las comprendieron, he de deciros, con autoridad en la materia, que esta ridícula paradoja me parece repelente. Puesto que fue proclamada en homenaje al último orador, entiendo que fue dirigida a él, si bien de una forma excesiva y tortuosa, como testimonio de que él mismo es un símbolo de la muerte. ¡Y otra cosa! El general Millán Astray es un inválido. No es preciso decirlo en un tono más bajo. Es un inválido de guerra. También lo fue Cervantes. Pero los extremos no sirven como norma. Desgraciadamente, hay hoy en día demasiados inválidos. Y pronto habrá más si Dios no nos ayuda. Me duele pensar que el general Millán Astray pueda dictar las normas de psicología de las masas. Un inválido que carezca de la grandeza espiritual de Cervantes, que era un hombre, no un superhombre, viril y completo a pesar de sus mutilaciones, un inválido, como dije, que carezca de esa superioridad de espíritu suele sentirse aliviado viendo cómo aumenta el número de mutilados alrededor de él. El general Millán Astray quisiera crear una España nueva, creación negativa sin duda, según su propia imagen. Y por ello desearía una España mutilada..."

Millán Astray: "¡Muera la inteligencia!".

José María Pemán: "¡No! ¡Viva la inteligencia! ¡Mueran los malos intelectuales!".

Unamuno: "¡Éste es el templo de la inteligencia! ¡Y yo soy su supremo sacerdote! Vosotros estáis profanando su sagrado recinto. Yo siempre he sido, diga lo que diga el proverbio, un profeta en mi propio país. Venceréis, pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta; pero no convenceréis, porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta: razón y derecho en la lucha. Me parece inútil pediros que penséis en España"

El mateix dia fou destituït dels seus càrrecs. El 22 d'octubre el dictador signà el decret de destitució del càrrec de rector. Unamuno passà la resta dels seus dies en arrest domicilari fins que el 31 de desembre del mateix any morí de forma sobtada. Segurament els metges van trobar una causa, però, un cop més, cal pensar que la pena, la tristor i la ràbia hi van tenir algun paper.

dilluns, 28 de setembre de 2009

Tal dia com avui -28 de setembre-


de l'any 1924 nasqué a Fontana Liri (Itàlia) Marcello Mastroianni, actor cinematogràfic. Va actuar en més de cent pel·lícules, gairebé totes italianes, sota les ordres dels millors directors de la època a aquell país. Entre la seva densa cinematografia destaquen, entre altres moltes, Le notti bianche (Nits blanques) de Luchino Visconti, La dolce vita de Federico Fellini, La notte (La nit) de Michelangelo Antonioni, L'assassino (L'assassí) d'Ellio Petri, Divorzio all'italiana (Divorci a la italiana) de Pietro Germi, Vie privée (Vida privada) de Louis Malle, Otto e mezzo - 8½ (Vuit i mig) de Federico Fellini, Ieri, oggi, domani (Ahir, avui, demà) de Vittorio de Sica, Matrimonio all'italiana (Matrimoni a la italiana), també de Vittorio de Sica, Lo straniero (L'estranger) de Luchino Visconti, Fellini Roma de Federico Fellini, La moglie del prete (La dona del capellà) de Dino Risi i La grande boufee (El gran àpat) de Marco Ferreri, i un llarguíssim etcètera.

diumenge, 27 de setembre de 2009

Tal dia com avui -27 de setembre-


de l'any 1917 morí a París (França) Hilaire-Germain-Edgar de Gas -Edgar Degas- pintor impressionista famós, entre altres coses, per les seves pintures sobre escenes de ballet, d'extraordinària bellesa. Considerat un dels fundadors de l'Impressionisme, el seu estil és desmarca, però del grup en varis aspectes, fonamentalment per la seva preferència pels temes urbans amb escenes il·luminades artificialment, el que seguiria el post-impressionista Toulouse Lautrec, tot i que en un altre estil, en contrast amb la passió per la natura i la llum natural de la major part de pintors del grup.

(Imatge: Classe de ball, pintura d'Edgar Degas, de l'any 1875, que s'exhibeix al Musée d'Orsay, a París, inexcusable pels amants de l'impressionisme)

dissabte, 26 de setembre de 2009

Tal dia com avui -26 de setembre-


de l'any 1957 s'estrenà a Nova York (Estats Units) West Side Story, gosaria dir que el musical més famós de tota la història, amb música de Leonard Bernstein i lletres de Stephen Sondheim. L'any 1961 va ser portada al cinema, sota la direcció de Robert Wise convertint-se també en un dels films musicals més coneguts i de més èxit de la història del cinema. Va guanyar res més que deu oscars: Millor pel·licula, millor director, millor actor secundari (George Chakiris), millor actriu secundària (Rita Moreno), millor direcció artística, millos música, millor fotografia, Millor so, millor vestuari i millor muntatge, i fou nominada al millor guió adaptat.

Els actors protagonistes del film foren Natalie Wood i Richard Beymer, donant-se la circumstància de que, degut a les seves mancances com a cantants, van haver de ser doblats a les cançons per altres veus.

Fent clic aquí podreu recrear una de les cançons i escenes més famoses de la obra, "Amèrica".

divendres, 25 de setembre de 2009

Tal dia com avui -25 de setembre-


de l'any 1932 va néixer a Cebreros, Ávila, Adolfo Suárez González, primer president de govern de la democràcia. Personatge controvertit, te el mèrit innegable d'haver comandat la transició entre la dictadura franquista i la democràcia parlamentària de la forma menys traumàtica possible. Segueix sent un enigma el fet de la seva dimissió per evitar "mals majors". La vida no ha estat gaire generosa amb ell. La seva dona i una filla moriren de càncer, després d'una lluita exemplar i ell mateix és troba afecte a un avançat Alzheimer que no li permet recordar ni tan sols que va ser president del govern. Podrem estar més o menys d'acord amb la seva gestió, però està fora de dubte que va fer possible, en relativament poc temps, una transició d'una dictadura a un estat de dret que pocs, en aquella època, s'aventuraven a pronosticar.

Tal dia com avui -24 de setembre-


de l'any 1964 nasqué a Tolosa Ainhoa Arteta Ibarrolaburu, una de les sopranos espanyoles de més renom. Te el Premi de la Hispanic Society of America per la seva Contribució a les Arts, reconeguda Millor Artista de Música Clàssica en la V edició (2001) dels Premis de la Música i li ha estat concedida la Medalla d'Or del Palau de la Música de València.
Veieu-la i escolteu-la fent clic aquí a l'ària de Marguerite "Ah! je ris de me voir" del primer acte de Faust de Gounod.

dimecres, 23 de setembre de 2009

Tal dia com avui -23 de setembre-


de l'any 1973 morí a Santiago de Xile, Pablo Neruda, en opinió de Gabriel García Márquez "el más grande poeta del siglo XX en cualquier idioma". La mort li esdevingué catorze dies després de que el general colpista Augusto Pinochet Ugarte enderroqués el govern legítim del seu país, saquegés casa seva i cremés els seus llibres. Diuen que va ser de càncer de pròstata. Jo crec que va ser de tristor i de ràbia.
Premi Nobel de literatura l'any 1971 i de molts altres premis, ens llegà una ingent obra literària.

"Algún día en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblemente te encontrarás a ti mismo, y ésa, sólo ésa, puede ser la más feliz o la más amarga de tus horas."

"Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera."

dimarts, 22 de setembre de 2009

Tal dia com avui -22 de setembre-


de l'any 1958 nasqué a Lajatico, Pisa (Italia) Andrea Bocelli, tenor, músic, escriptor i productor musical. Ha venut més de 65 milions de discs a tot el món. L'any 2006 li va estar concedit el reconeixent com "Grande Ufficiale Ordine al merito della Repubblica Italiana" i és president honorari de la fundació del "Teatro del Silenzio". Un glaucoma congènit i un accident de futbol que li produí una hemorràgia cerebral, li va fer perdre la vista a l'edat de 12 anys la qual cosa no va impedir que seguís la seva brillant carrera fins a convertir-se en un dels més grans tenors contemporanis. Escolteu-lo a "La Donna è mobile" fent clic aquí.

dilluns, 21 de setembre de 2009

Tal dia com avui -21 de setembre-


de l'any 1884, o sigui fa exactament 125 anys va obrir al barri d'Almagro a Buenos Aires (Argentina) la famosa confiteria-cafeteria "Las Violetas", de visita obligada per tothom que viatgi a aquella capital, amb la presència del ministre Carlos Pellegrini que posteriorment seria president del país. Les seves taules foren lloc de trobada d'artistes i escriptors, tanmateix com polítics de la època.

Cap allà l'any 1920 és va reconstruir l'edifici quedant dotat el local d'uns espectaculars vitralls i terra de marbre italià. L'edifici fou declarat “Lugar histórico de la Ciudad” l'any 1998 per la "Legislatura de la Ciudad de Buenos Aires".

Fent clic aquí podreu fer una visita virtual al lloc.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Tal dia com avui -20 de setembre-


de l'any 1934 nasqué a Roma (Itàlia) Sofia Villani Scicolone -Sophia Loren- actriu italiana, considerada com un dels mites del Setè Art. Ha protagonitzat pel·licules junt amb Frank Sinatra, Cary Grant, Anthony Perkins, Marcello Mastroianni, Jean Paul Belmondo i altres primeres figures del cinema, sota les ordres de directors eminents com George Cukor, Anthony Mann, Charles Chaplin, Robert Altman i altres. Ha intervingut en prop d'una setantena de films, entre ells, "The pride and the passion" (Orgull i passió), "Pane, amore e..." (Pa, amor i ...), El Cid, La Ciociara (estrenada a Espanya com "Dos mujeres"), "Matrimonio all'italiana" (Matrimoni a la italiana), "Ieri, Oggi e Domani" (Ahir, avui i demà), "Lady L" (Senyora L), "Countess from Hong Kong" (La comtessa de Hong Kong) "I girasoli" (Els girasols), "Bianco, rosso e..." (Blanc, vermell i ...) "La moglie del prete" (La dona del capellà) "Man of La Mancha" (L'home de La Mancha), "Una giornata particolare" (Una jornada particular) "Pret-a-porter" i un llargíssim etcètera. Va guanyar l'oscar a la millor actriu per "La Ciociara" i en va ser nominada per "Matrimonio all'italiana". Al 1991 li van concedir l'0scar honorífic per la seva carrera cinematogràfica.

dissabte, 19 de setembre de 2009

Tal dia com avui -19 de setembre-


de l'any 1994 morí a Madrid Albert Closas i Lluró -Alberto Closas- actor de teatre i cinema que destacà pel seu timbre de veu i el seu "savoir faire" en escena. Nascut a Barcelona, fill de Rafael Closas i Cendra, conseller de la Generalitat de Catalunya, després de la guerra civil espanyola es va exiliar amb la seva família a Buenos Aires, on estudià art dramàtic i treballà amb Margarida Xirgu, tornant a Espanya en els anys 1950. Va intervenir en més de quaranta pel·licules, però sempre el recordarem de forma molt especial pel seu paper a Muerte de un ciclista de Juan Antonio Bardem.

divendres, 18 de setembre de 2009

Tal dia com avui -18 de setembre-


de l'any 1905 nasqué a Estocolm (Suècia) Greta Lovisa Gustafsson -Greta Garbo- actriu de cinema coneguda amb els mots de "la divina" i "la dona que no riu" a causa de la seriositat del seu rostre en totes les seves pel·lícules a excepció de "Ninotchka" on se la veu en una sorprenent riallada recollida a tots els diaris de l'època amb el títol "La Garbo riu". Tot i la seva precoç retirada quan només tenia 35 anys d'edat, tot i que va viure prop de 85 anys, te una extensa filmografia de més de 30 pel·lícules, tant de cinema mut com sonor, entre elles, Anna Christie, Romance, Mata Hari, Grand Hotel, La reina Cristina de Suècia, Anna Karenina, l'esmentada "Ninotchka" de Ernst Lubitsch i Two-Faced Woman (La dona de les dues cares) de George Cukor.

dijous, 17 de setembre de 2009

Tal dia com avui -17 de setembre-


de l'any 1787 és va aprovar a Philadelphia, Pennsylvania (Estats Units) la Constitució d'aquell país, que seria ratificada pels diferents estats entre 1787 i 1790. És la constitució més antiga del món que està vigent. Consta només de set articles i ha estat modificada en vint-i-set ocasions entre 1791 i 1992.

De tot això és pot deduir:

1er. Què les normes antigues no esdevenen obsoletes pel simple fet de ser antigues.
2n. Que una constitució (o un estatut) no cal que consti de centenars o milers d'articles.
3er. Que les constitucions és poden modificar sense que trontolli l'Estat on regeixen.

(a la foto, pàgina 1 de la Constitució dels Estats Units de 1787)

dimecres, 16 de setembre de 2009

Tal dia com avui -16 de setembre-


de l'any 1973, a l'"Estadio Chile" de Santiago de Xile, convertit en immensa presó a l'aire lliure, morí, vilment assassinat pels agents del general colpista Augusto Pinochet Ugarte, després de patir contínues tortures, Víctor Lidio Jara Martínez -Víctor Jara- músic i cantautor, quin greu delicte havia estat ser fidel al derrocat i legítim govern del Dr. Salvador Allende Gossens. L'any 2004 fou canviat el nom de l'"Estadio Chile" per "Estadio Víctor Jara en commemoració i homenatge a la seva figura i el 29 de maig de 2009, la "Corte de Apelaciones" de Santiago de Xile ratificà l'ordre de presó de l'ex soldat de l'exèrcit José Paredes Márquez, qui fou acusat de l'assassinat del cantant. Llàstima que és castigui a qui compleix les ordres i no a qui les dona.

Fent clic aquí podreu veure i escoltar a en Víctor cantant una de les cançons seves més celebres "Te recuerdo Amanda". Si us emocioneu com jo, feu-m'ho saber.

dimarts, 15 de setembre de 2009

Tal dia com avui -15 de setembre-


de l'any 1890 nasqué a Torquay, Devon (Regne Unit) Agatha Mary Clarissa Miller Christie Mallowan - Agatha Christie- escriptora de novel·les i obre de teatre de misteri, algunes de les quals han estat portades al cinema, com Assassinat a l'Orient Express i Mort al Nil. La seva obra més coneguda, entre més de vuitanta, The mousetrap (La ratera) porta representant-se en un teatre de Londres ininterrompudament, desde la seva estrena, el dia 6 d'octubre de 1952, és a dir des de fa gairebé 57 anys.

"Vaig aprendre que no es pot fer marxa enrere, que l'essència de la vida és anar cap a endavant. En realitat, la vida és un carrer de sentit únic."

"Casa't amb un arqueòleg: com més vella et facis, més encantadora et trobarà"

"Les converses són sempre perilloses si es té alguna cosa que ocultar."

"La tristesa és el bressol d'inspiració de tot escriptor."

dilluns, 14 de setembre de 2009

Tal dia com avui -14 de setembre-


de l'any 1920 nasqué a Paso de los Toros (Uruguai) Mario Orlando Hardy Hamlet Brenno Benedetti Farrugia -Mario Benedetti- un dels més importants escriptors fins fa poc contemporanis (va morir el 17 de maig d'enguany) en llengua castellana. Va residir, a part de Uruguai, el seu país natal, on també va morir, a Argentina, Perú, Cuba i Espanya. Guanyador de molts premis, tan literaris com d'humanitats, els seus poemes han estat musicats i cantats, entre altres, per Joan Manuel Serrat, Alberto Fabero-Nacha Guevara i Daniel Viglietti entre d'altres.
Fent clic aquí podreu escoltar alguns dels seus poemes recitats pel propi escriptor.

"Me gustaría
mirar todo de lejos
pero contigo"

"No vayas a creer lo que te cuentan del mundo (ni siquiera esto que te estoy contando) ya te dije que el mundo es incontable."

"Tus manos son mi caricia
mis acordes cotidianos
Te quiero, porque tus manos
trabajan por la justicia"

diumenge, 13 de setembre de 2009

Tal dia com avui -13 de setembre-

de l'any 1946 nasqué a Manila (Filipines) Luis Eduardo Aute, cantautor però també pintor i director de cinema.
Conegut, sobre tot, per la seva faceta musical és autor de nombroses cançons, més de tres-centes, entre les més conegudes Aleluya nº 1, Al alba, Cine, cine, Rojo sobre negro, Rosas en el mar, Una de dos, i moltes altres.
Feu clic aquí per veure'l i escoltar-lo en una interpretació de "Al alba" l'any 2004.

dissabte, 12 de setembre de 2009

Tal dia com avui -12 de setembre-

de 1992 morí a Los Angeles, California (Estats Units) Anthony Perkins, actor de cinema que serà sempre recordat per la seva magistral interpretació de Norman Bates, el protagonista psicòpata de Psycho (Psicosi) memorable film dirigit per Alfred Hitchcock l'any 1960. Importantíssima també la seva interpretació de Joseph K a The Trial (El Procés) dirigida per Orson Welles l'any 1962 sobre la novel·la del mateix títol de Franz Kafka.

divendres, 11 de setembre de 2009

Tal dia com avui -11 de setembre-


de l'any 1977 un milió de persones és manifestaren a Barcelona sota el crit de "Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia" demanant el retorn de l'autogovern a Catalunya. Un any abans, no mesos després de la mort del dictador, ja havia estat "tolerada" una concentració amb els mateixos objectius a Sant Boi de Llobregat, on el cor, probablement més nombrós que mai ha cantat a Catalunya, sota la direcció del recordat Oriol Martorell va interpretar "Els Segadors" més emotiu de la nostra història. Prefereixo recordar aquestes dues dades abans que las del mateix dia de 1714, quan Barcelona va caure durant la guerra de successió espanyola, o de 1716, quan foren abolides les institucions catalanes pel Decret de Nova Planta, o de 1973 quan el cop d'Estat del general traïdor Augusto Pinochet Ugarte enderrocà el govern legítim del Dr. Salvador Allende Gossens a Xile, o de 2001 quan els terroristes seguidors d'Ossama Bin Laden causaren l'atemptat més important per nombre de morts i repercussió internacional de la història, estavellant sengles avions sobre les torres del World Trade Center a Nova York, un tercer a Washington, al Pentàgon i un quart s'estavellà a Pennsilvània sense aconseguir el seu criminal objectiu, produint, però, com en els altres tres casos, la mort de tots els passatgers i tripulants .

dijous, 10 de setembre de 2009

Tal dia com avui -10 de setembre-


de l'any 1981, en mig d'unes increïbles mesures de seguretat, arribà a Espanya el quadre "Gernika" de Pablo Ruiz Picasso que el genial artista malagueny havia pintat entre maig i juny de 1937, reflectint l'horror del bombardeig a aquella vila per part de l'aviació alemanya, desprès d'un exili de més de quaranta anys al Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA), complint-se així el desig del pintor de que el quadre vingués a Espanya quan s'hi hagués instaurat la democràcia. Els qui havíem pogut contemplar el quadre al seu emplaçament "provisional", vam viure amb emoció el trasllat i posterior visita, primer al Casón del Buen Retiro, junt al Museu del Prado, i posteriorment al Centre d'Art Reina Sofía.
Fent clic aquí podreu veure una recreació a tres dimensions d'aquest magnífic quadre. Penso que val la pena.

dimecres, 9 de setembre de 2009

Tal dia com avui -9 de setembre-


de l'any 1901 morí a Malrome (França) Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec-Monfa Tapié de Celeyran, conegut com Toulouse-Lautrec, pintor postim-pressionista que destacà per la representació de la vida nocturna parisenca, en locals tancats, amb llum artificial, a diferència dels seus contemporanis més interessats en el paisatge. Va ser el primer artista que va poder veure exposada, en vida, la seva obra al Museu del Louvre. El gran cineasta John Huston dirigí l'any 1952 la pel·licula "Moulin Rouge" (no confondre amb la dirigida el 2001 per Baz Luhrmann) que, amb set nominacions a l'Òscar narra amb prou fidelitat la seva vida. Al Palau de la Berbie d'Albi -la seva vila natal- hi ha el Museu Toulouse-Lautrec, d'inexcusable visita per tothom que viatgi per la regió francesa de Midi-Pyrénées.

dimarts, 8 de setembre de 2009

Tal dia com avui -8 de setembre-

de 1841 nasqué Antonín Leopold Dvořák, un dels grans compositors de la segona meitat del segle XIX, a Nelahozeves (Bohemia, Imperi Austríac, avui República Txeca), prop de Praga on passà la major part de la seva vida, si ve faria freqüents viatges a Anglaterra, Alemanya i Rússia, i composà importants obres com "Danses Eslaves", les vuit primeres de les seves nou simfonies i deu òperes, entre altres. Entre 1892 i 1895 visqué als Estats Units on va dirigir el Conservatori Nacional de Nova York. Va ser en aquesta època quan va composar la seva simfonia més famosa, la nº 9 o del Nou Món tanmateix com el Quartet de corda No. 12 en Fa major, (Quartet Americà), i el Quintet de corda en Mi menor.

Fent clic en aquest enllaç podreu veure i escoltar a la Orquestra Filharmònica de Viena, dirigida per Herbert von Karajan, interpretant el quart moviment de la Simfonia nº 9 o del Nou Món.

dilluns, 7 de setembre de 2009

Tal dia com avui -7 de setembre-


de l'any 1909 nasqué a Kayseri (Imperi Otomà, avui Turquia) Elias Kazanjoglou, Elia Kazan, director de cinema que desenvolupà tota la seva carrera artística als Estats Units, on va viure des de que tenia quatre anys d'edat. Guanyador de dos oscars al millor director, a part d'una nominació a un altre i un oscar honorífic l'any 1998, li devem joies del cinema com ara "Gentleman's Agreement" (La barrera invisible), "Panic in the Streets" (Pànic als carrers), "A Streetcar Named Desire" (Un tramvia anomenat Desig), "¡Viva Zapata!", "On the Waterfront" (La llei del silenci), "East of Eden" (A l'est de l'Edèn)"Baby Doll", "Wild River (Riu salvatge), "Splendor in the Grass" (Esplendor a l'herba) i "America, America". Morí a Nova York l'any 2003 a l'edat de 94 anys.

(a la fotografía, fotograma de "Un tramvia anomenat Desig")

diumenge, 6 de setembre de 2009

Tal dia com avui -6 de setembre-


de l'any 2007 morí a Mòdena (Itàlia) Luciano Pavarotti, un dels tenors de tots els temps més famosos arreu del món. Debutà com a cantant d'òpera el 29 d'abril de 1961, fent el paper de Rodolfo a "La Bohème" de Puccini, al teatre d'òpera de Reggio Emilia, si bé la consagració total l'assolí interpretant el paper de Tonio de l'òpera "La filla del regiment" de Gaetano Donizetti amb la soprano australiana Joan Sutherland, el que li va valer l'aparició a la portada del "The New York Times".
Va representar moltes òperes per tot el món però el que el va fer més famós van ser els seus concerts multitudinaris amb els també tenors Plácido Domingo i Josep Carreras, quelcom que va ser criticat per molts per la banalització del bel canto que representà i aplaudit per altres pel seu acostament al gran públic.
Reconegut per la seva filantropia, reunint fons per refugiats i per la Creu Roja, fou premiat en vàries ocasiones i fou nomenat el 2 de juny de 1988 "Cavaliere di Gran Croce Ordine al Merito della Repubblica Italiana".
Fent clic aquí el podreu veure i escoltar en la interpretació del "seu" famós "Nessum dorma".

dimecres, 2 de setembre de 2009

Tal dia com avui -2 de setembre-


de l'any 2004 morí a Barcelona Joan Oró Florensa, català universal. Nascut a Lleida el 26 d'octubre de 1923, procedent de una modesta família de flequers, va tenir una molt brillant carrera científica.

Doctorat en Bioquímica a la facultat de Medecina del Baylor University College de Houston (Estats Units), ingressà en 1955 a la Universitat de Houston, de la qual fou catedràtic des de 1963, on fundà i dirigí el Departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques.

Estudià el metabolisme de l'àcid fòrmic als teixits animals, investigacions que foren clau per a l'estudi sobre l'origen de la vida i la interpretació de l'absència de vida en el planeta Mart i descobrí, l'any 1959, la síntesi de l'adenina, una de las molècules més importants per la vida.

Des de 1963 participà en varis projectes d'investigació espacial de la NASA, como al programa Apollo per l'anàlisi de les roques lunars i al projecte Viking, encarregant-se del desenvolupament d'un instrument per l'anàlisi molecular de la atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart i fou membre de varis comitès de la NASA i de l'Acadèmia de Ciències dels Estats Unit.

Tornà a Catalunya al 1980 per col·laborar als nous plans de desenvolupament energètic i l'estudio de fonts alternatives de energia a Espanya i per treballat como professor de la Universitat Autònoma i director a l'Institut de Biofísica i Neurobiologia, si bé conservà la seva càtedra als Estats Units.

Candidat varis cops al Premi Nobel, rebé la "Gran Cruz del Mérito Aeronáutico" al 1983 i la Medalla Alexander Ivanovich Oparin de la Societat Internacional per l'estudi dels orígens de la vida, el 1986. El 2003 rebé de S.M. el Rei el títol de Marqués d'Oró, i també li foren concedides la Creu de Sant Jordi i la Cruz de la Orden Civil de Alfonso X El Sabio, i al juliol de 2004, ja amb precari estat de salut, rebé la medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Va ser, junt a Ignasi Barraquer, Montserrat Caballé, Salvador Dalí, Francesc Duran i Reynals, Joan Miró, Antoni Puigvert, Charlie Rivel, Josep Lluís Sert i Antoni Tàpies un dels protagonistes de la pel·licula d'Antoni Ribas "Catalans Universals" rodada l'any 1980.

dimarts, 1 de setembre de 2009

Tal dia com avui -1 de setembre-

de l'any 1939 les tropes de l'Alemanya nazi envaïren Polònia començant la Segona Guerra Mundial, la confrontació més sagnant que ha conegut la història de la humanitat. Al llarg dels sis anys i un dia que va durar van morir més de seixanta milions de persones, tres quartes parts d'elles de la població civil, el que representa un 2 % de la població mundial de la època.

Cal esperar que sigui la segona i darrera confrontació d'aquestes característiques doncs algú ha escrit que ningú pot saber com seria la tercera, però la quarta, sens lloc a dubtes, seria a pedrades.

La pel·licula de Franklin J. Schaffner, "Planet of the apes" (El planeta dels simis) de 1968, rodada en plena època de la guerra freda, quan la "seguretat" mundial és basava en que cada un dels blocs tingués més armes, més potents i més mortíferes que l'altre, fa una esfereïdora aproximació al que podria ser d'aquest planeta després d'una tercera guerra mundial.

Tal dia com avui -31 d'agost-


de l'any 1963 morí a París, Georges Braque, pintor i escultor, i un dels tres creadors bàsics del cubisme junt a Pablo Picasso i Juan Gris.

"El gerro dona forma al buit i la música al silenci."

"No desitjo copiar a la natura. M'interessa més posar-me a la par d'ella."

(A la fotografia: "Nature" de Georges Braque)