Tal dia com avui -13 de març-

de l'any 1898, a Sacramento, Califòrnia (Estats Units) nasqué Henri Leonard de Fiennes, conegut com Henry Hathaway, director de cinema.

Començà com actor, però no tingué èxit, arribant només a interpretar un paper secundari a un curtmetratge.

De la ma d'importants directors com Victor Fleming i Josef von Sternberg per qui actuà com assistent de direcció va arribar a desenvolupar la seva carrera de director on moltes de les seves pel·licules obtingueren força èxit de públic però escassos elogis de la crítica. Tot i que fou candidat a varis guardons cinematogràfics, mai li en va ser concedit cap.

Va ser un dels primers directors de Hollywood que gosà treure la càmera de l'estudi i rodar a exteriors. A les seves pel·licules intervingueren els principals actors de l'època com ara Marilyn Monroe, Gary Cooper, John Wayne, Mae West, Robert Mitchum, James Stewart, David Niven, Gregory Peck, Tyrone Power, Dean Martin, Susan Hayward, Dorothy Lamour i molts més.

El seu llegat és composa d'una trentena llarga de pel·licules, entre les quals, "The Lives of a Bengal Lancer", "Go West, Young Man", "The Dark Corner" "The Desert Fox: The Story of Rommel", "Niágara" "La conquesta de l'Oest", "The Sons of Katie Elder", "Nevada Smith", "El póker de la mort" i "True Grit".

Tal dia com avui -6 de març-

de l'any 1853 a Venecia, al Teatre de la Fenice, s'estrenà l'òpera de Giuseppe Verdi "La Traviata" (La perduda), una de les òperes més conegudes del gran compositor italià. L'estrena fou un fracàs, degut sobre tot a uns intèrprets que no eren a l'alçada i pel seu argument, però un any més tard va assolir un gran èxit, fent-se amb la popularitat que té avui.

Sense dubte el passatge més popular i conegut és el famós brindis "Libiamo ne' lieti calici" però potser per "deformació professional" tinc especial predilecció pel duetto de Violetta i Germont que podeu veure i escoltar fent clic aquí

Tal dia com avui -28 de febrer-

de l'any 1986, a Estocolm (Suècia) va morir assassinat, Olof Palme, Primer Ministre d'aquell país, quan sortia del cinema, passejant amb la seva dona i sense escolta.

Lamentablement a partir d'aquella data, un primer ministre ja no va poder caminar sol per carrer, ni tan sols a Suècia, on era força habitual.

El crim va quedar impune i prescriurà, si abans no és troba a l'assassí, d'aquí un any quan és compliran els vint-i-cinc de la seva perpetració. Un sospitós va ser encausat, però va resultar absolt per falta de proves.

Socialdemòcrata convençut és va destacar per les seves crítiques als Estats Units per la guerra de Vietnam i les armes nuclears, així com a la política de l'apartheid a Sudàfrica.

És va comprometre amb la problemàtica dels països del Tercer Mon, la democràcia i el desarmament. Condemnà, sovint en termes dràstics les dictadures tant de dretes com d'esquerres i va arribar a ser mediador de la ONU en la guerra entre Irán e Iraq.