dissabte, 31 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -31 d'octubre


de l'any 1512 s'inauguraren a la Capella Sixtina del Vaticà els frescos que entre 1508 i aquest any pintà Michelangelo. També tal dia com avui de l'any 1541, Michelangelo acabà una de les seves obres més perfectes, "El judici universal" pintat a la mateixa Capella Sixtina entre 1535 i aquest any.

Aquesta magnífica composició va "gaudir" de la "col·laboració" dels responsables del Vaticà de l'època que van encarregar al pintor Daniele da Volterra, conegut popularment com Il Braghettone, que vestís les figures que apareixien nues. Només en part és va poder arreglar el desastre entre els anys 1980 i 1994 quan la capella Sixtina va ser restaurada, doncs en algunes parts la pintura original de l'artista havia estat raspada.

divendres, 30 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -30 d'octubre-


de l'any 1938, als Estats Units, Orson Welles, director, actor i guionista cinematogràfic, amb una adaptació radiofònica de la novel·la de H.G. Welles "La guerra dels mons", narrada en forma de noticiari causà el terror a tot el país que interpretà que és tractava d'una notícia real.

L'emissió començava així: "Senyores i senyors, els presentem l'últim butlletí de Intercontinental Radio News. Des de Toronto, el professor Morse de la Universitat de McGill informa que ha observat un total de tres explosions del planeta Mart entre les 7:45 p.m. i les 9:20 p.m."

Seguí la banda de música suposadament des de l'Hotel Park Plaza, i periòdicament la interrompien per a informar de la fictícia invasió marciana. Una de les intervencions del personatge Carl Philips des de Grovers Mill, Nova Jersei, deia:

"Senyores i senyors, això és el més terrorífic que mai he presenciat... Espera un minut! Algú està avançant des del fons del clot. Algú... o alguna cosa. Puc veure escodrinyant des d'aquest clot negre dos discos lluminosos... Són ulls? Pot ser que siguin una cara. Pot ser que sigui..."

La gent que escoltava l'emissió sense haver escoltat la introducció va pensar que es tractava d'una emissió real de notícies, la qual cosa va provocar el pànic en els carrers de Nova York i Nova Jersei (on suposadament s'haurien originat els informes). La comissaria de policia i les redaccions de notícies estaven bloquejades per les trucades d'oïdors aterroritzats i desesperats que intentaven protegir-se dels ficticis atacs amb gas dels marcians. A l'endemà van saltar protestes exigint responsabilitats i una explicació, de manera que el propi Orson Welles va demanar perdó per la broma de Halloween, considerada una burla pel públic.

La histèria col·lectiva va demostrar el poder dels mitjans de comunicació de masses, i aquest curiós episodi també va catapultar al cim la carrera de Welles.

El programa va durar gairebé 59 minuts: els primers quaranta van correspondre al fals noticiari, que acabava amb el locutor en el terrat de la CBS morint a causa dels gasos i seguia amb la narració en tercera persona del professor Pierson, que descrivia la mort dels invasors.

Molts anys després, l'any 1998 i amb motiu del 60è aniversari de la històrica transmissió de La guerra dels mons, dues emissores de ràdio, una a Portugal i altra a Mèxic, van emular a Orson Welles transmetent de nou una versió contemporània, amb els mateixos resultats entre els radiooients.

dijous, 29 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -29 d'octubre-


de l'any 1981 morí a Saint-Gély-du-Fesc, prop de Montpellier (França) Georges Brassens, cantautor francès, exponent rellevant de la "chanson" francesa.

És considerat com un dels millors poetes francesos de la postguerra, fins el punt d'haver guanyat el premi nacional de poesia. Posà música a poemes d'altres molts escriptors, como Louis Aragon, Victor Hugo, Jean Richepin i altres.

A Espanya és també conegut per les seves cançons cantades per Paco Ibáñez, amb traducció de Pierre Pascal i a Catalunya va ser fins i tot cantat per Josep Maria Espinàs als primers temps de la Nova Cançó.

Fent clic aquí el podreu veure i escoltar en una de les seves cançons més clàssiques "La mauvaise reputation".

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -28 d'octubre-


de l'any 1848, s'inaugurà el primer tram de ferrocarril a la Península Ibèrica, concretament el que uní les ciutats de Barcelona i Mataró. Preciso a la península i no a l'Estat Espanyol perquè entre 1835 i 1837 ja s'havia construït un ferrocarril a l'Illa de Cuba, aleshores colònia espanyola, cobrint el trajecte entre La Havana i Bejucal.
Va ser precisament per l'experiència d'aquest ferrocarril que en Miquel Biada i Bunyol, aleshores resident a Cuba, decidí tan bon punt tornès a Catalunya, promoure la línia de Barcelona a Mataró, fins aleshores "servida" per una diligència.

Davant la incredulitat dels empresaris catalans a qui proposà el projecte, anà a cercar finançament al Regne Unit on el va aconseguir, fins a constituir una societat amb un capital social de un milió de duros que va acordar que l'invent tingués el pintoresc nom de "Gran Compañia Española del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró y Viceversa", aprovant el pressupost per la construcció per un import de 950.000 duros.

El viatge inaugural d'anada va tardar una eternitat, doncs anà parant i fent celebracions durant tot el trajecte, però el de tornada el va fer en 35 minuts, no gaire més del que pren el mateix viatge 161 més tard.

Si Barcelona va haver d'esperar més de 15 anys l'arribada del tren de gran velocitat després de la seva implantació a Espanya l'any 1992, li cap l'honor d'haver inaugurat aquest important mitjà de transport a la Península.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -27 d'octubre-


de l'any 1466 nasqué a Rotterdam (Països Baixos) Erasme de Rotterdam, humanista, filòsof, filòleg i teòleg, autor de importants obres en llengua llatina.
A part de la seva ingent obra literària i de molts adagis que, encara avui, són d'ús corrent com "Té un peu a la tomba", "Començar de zero", "Més fàcil dir-lo que fer-lo", "Més val prevenir que guarir", "Llàgrimes de cocodril", "És un mal necessari", "Posar el carro davant del cavall", la seva condició d'haver estat un dels primers correctors a la primera època de la impremta, va fer que tal dia com avui, el dia del seu naixement, sigui tingut internacionalment com "el dia del corrector".
Si el pobre Erasme ressuscités, probablement tornaria a morir de la impressió que li produiria o de la feina que veuria que se li venia a sobre en passejar-se pel Facebook i altres xarxes socials, on l'idioma és tan maltractat.
La veritat és que el català, l'anglès i, probablement, altres llengües no se'n salven, però és el castellà qui se'n du la palma amb les hacs mal posades, les que s'haurien de posar, les confusions entre els "haber" per "a ver", els laísmes i loísmes, els "preveer", "preveyendo", "preveido", "preveyó" per "prever", "previendo", "previsto" i "previó" per no parlar de bona part dels nostres polítics per als quals "estado", "hablado" o "votado" sovint és "estao", "hablao" o "votao". Sí, Erasme, millor segueixes tranquil a la teva tomba.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -26 d'octubre-


de l'any 1965, la Reina Isabel II del Regne Unit, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, i altres regnes de la Commonwealth atorgà a Sir John Lennon, Sir Paul McCartney, Sir George Harrison i Sir Ringo Starr -The Beatles-, a proposta del Primer Ministre Harold Wilson, la Ordre de l'Imperi Britànic per la seva contribució a la música d'aquest país, en una decisió que sorprengué a tothom i indignà a alguns que ostentaven prèviament aquest guardó i que van córrer a tornar-lo.

Amb o sense guardó, nosaltres vam seguir gaudint de la seva música i seguirem gaudint de la obra del conjunt musical més important del segle XX.

Escolteu una de les seves cançons més emblemàtiques, Let it be.

"... I quan la nit és nuvolosa, encara hi ha una llum que brilla en mi, brilla fins demà, deixa-ho estar ..."

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -25 d'octubre-


de l'any 1881 nasqué a Màlaga, Pablo Ruiz Picasso, un dels més grans pintors del segle XX que també practicà l'escultura. És el creador, junt amb Georges Braque i Juan Gris, del moviment cubista. Incansable i prolífic, pintà més de dues mil obres que s'exhibeixen en museus de tot el món, on és conegut i reconegut.

Fins l'any 1936 visqué i realitzà la part més important de la seva obra, de forma alternativa entre Catalunya i França. Residí a França durant tota la dictadura fins la seva mort a Mougins el dia 8 de abril de 1973, el mateix any que moriren els altres dos "Pablos" (Pablo Neruda i Pau Casals).

"A los doce años sabía dibujar como Rafael, pero necesité toda una vida para aprender a pintar como un niño."

"Cuando baje la inspiración, que me pille trabajando."

"La pintura no ha sido hecha para decorar los departamentos. Es un instrumento de guerra ofensiva y defensiva contra el enemigo."

"La inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando."

(Imatge: Auto retrat de Pablo Picasso, pintat l'any 1907).

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -24 d'octubre-


de l'any 1929, fa avui vuitanta anys, fou l'anomenat "Dijous negre", dia en que començà la caiguda lliure de la New York Stock Exchange (Borsa de Nova York) i amb ella del "crack" de 1929 i la "Gran Depressió", amb la consegüent crisi bancària, després d'una dècada de desmesurat creixement econòmic, increment de l'endeutament i especulació borsària, amb beneficis ràpids i fàcils.

El desplom del preu de les accions va ser extraordinàriament intens, arribant a tints dramàtics, que provocaren varis suïcidis d'inversionistes que veien com els seus valors, en molts casos comprats a crèdit, és volatilitzaven en qüestió de dies. El crack borsari va motivar una reacció en cadena en el sistema financer, amb nombrosos bancs que van començar a tenir problemes de solvència i de liquiditat en accentuar-se la desconfiança en la seva capacitat de reemborsar als dipositants. La crisi es donà per una prosperitat falsa causada al principi pels guanys en accions, molt ràpids i elevats però no amb bases reals.

El fenomen és repetí el dilluns negre (19 d'octubre) de 1987 i, recentment, el 10 d'octubre de 2008, provocant l'actual crisi de la que encara no hem sortit, la qual cosa confirma que l'ésser humà aprèn poc dels seus errors.

Pot ser algú ens podria explicar perquè els cracks tenen tendència a produir-se el mes d'octubre.

(Imatge: fotografia de la gent concentrada davant de la New York Stock Exchange, el 24 d'octubre de 1929)

divendres, 23 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -23 d'octubre-


de l'any 1977 tornà de l'exili el 125è president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas i Joan, passant de ser president de la Generalitat a l'exili, càrrec que ocupà des de l'any 1954, quan substituí a Josep Irla i Bosch, a ser-ho de la Generalitat provisional restablerta. Va ser rebut per una multitud que omplia de gom a gom el seu trajecte per tota la Gran Via, fins la plaça de Sant Jaume, on pronuncià des del balcó del Palau de la Generalitat el seu primer discurs, encapçalat per aquell famós "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí".

Fent clic en aquest enllaç podreu veure la portada de La Vanguardia del dia 25 d'octubre (el 24 va ser dilluns i aleshores no és publicava aquest dia).

dijous, 22 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -22 d'octubre-


de l'any 1973 morí a San Juan de Puerto Rico a l'edat de 96 anys, Pau Casals i Defilló -Pau Casals-, nascut al Vendrell (Baix Penedès), gran pedagog, director i compositor musical, i un dels millors -sinó el millor- violoncel·lista de tots els temps.

La seva incansable dedicació a la defensa de la pau, la democràcia, la llibertat i els drets humans, i la seva sentida interpretació d'El cant dels ocells va fer que aquesta composició esdevingués un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins l'àmbit català i, en els darrers anys, a la resta de l'Estat.

Entre les seves composicions més cèlebres, és troben "L'Himne de las Nacions Unides", conegut como "L'Himne de la Pau", o l'Oratori "El Pessebre" amb lletra de Joan Alavedra. Un concert d'aquesta obra, dirigida pel seu amic, el director Enric Gimeno a la ciutat de Mèxic el dia de Nadal de l'any 1973 com homenatge pòstum al mestre, va ser emès per televisió, via satèl·lit, a tot el món.

La seva mestria amb el violoncel i la seva lluita per la pau i la llibertat li valgueren importants guardons, com la Medalla de la Llibertat, concedida pel president dels Estats Units John Fitzgerald Kennedy, el dia 24 d'octubre de 1963, 28 dies abans del seu execrable assassinat, la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Nacional de França o la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, lliurada pel Secretari General de l'ONU, U Thant, en la sessió del 24 d'octubre de 1971. Rebutjà el nomenament de "Doctor Honoris Causa" per les universitats d'Oxford i Cambridge en protesta por la inacció del govern britànic davant la dictadura del general Franco a Espanya.

El 13 de juliol de 1954 el Parlament de Catalunya a l'exili, reunit a la ambaixada de la República Espanyola a la ciutat de Mèxic, el proposà como President de la Generalitat de Catalunya, càrrec que rebutjà, dient que servia millor a Catalunya en aquelles circumstàncies com ho feia i que no era a l'alçada de tal dignitat.

Entre les seves actuacions més famoses cal destacar la del 24 de octubre de 1958 a la Assemblea General de las Nacions Unides, per commemorar el Dia de las Nacions Unides. El seu concert i el seu missatge de pau fou retransmès per radio a més de 40 països, convertint-lo en un dels símbols mundials de la lluita per la pau i la llibertat al món, el que li valgué la nominació al Premi Nóbel de la Pau d'aquell mateix any. O el concert que donà el 13 de novembre de 1961 a la Casa Blanca, convidat personalment pel president John Fitzgerald Kennedy, quina política havia recolzat públicament. O la nova actuació el 24 de octubre de 1963 a la seu de les Nacions Unides per interpretar "El Pessebre", amb la Orquestra del Festival Casals i el Cor de l'Orquestra de Cleveland, en quin acte el president Kennedy li concedí la "Medalla de la Llibertat".

Però, pot ser la més cèlebre de totes va ser de del 24 de octubre de 1971, quan rebé la Medalla de la Pau en un homenatge a l'Assemblea General de l'ONU, on s'interpretà, sota la seva direcció, el seu "Himne de les Nacions Unides", pronuncià el famós discurs en lloança a la pau, declarant-se català, i dient i raonant que "Catalunya fou la nació més gran del món" i acabant amb una memorable interpretació del "Cant dels ocells" que, des d'aleshores esdevingué un nou himne a la pau i la llibertat.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -21 d'octubre-


de l'any 1859, fa avui 150 anys, nasqué a Vilanova i la Geltrú Francesc Macià i Llussà -L'Avi-, 122è President de la Generalitat de Catalunya. Militar de l'exèrcit espanyol al qual va assolir el grau de tinent-coronel, és va veure obligat a abandonar-lo quan l'any 1905 va condemnar l'atac que alguns oficials de l'exèrcit havien fet a la revista d'humor ¡Cu-Cut!, destruint la redacció que també ho era del diari La Veu de Catalunya.

Exiliat durant la dictadura del General Primo de Rivera, tornà a Catalunya el 22 de febrer de 1931.

Presidí un efímer auto proclamat "govern de la República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques" i posteriorment el govern provisional de la Generalitat des del 28 d'abril de 1931, que impulsà la redacció d'un estatut d'autonomia, llur avantprojecte ultimat el dia 20 de juny de 1931, fou sotmès a consulta dels ajuntaments catalans, que s'hi pronunciaren a favor, i del cos electoral de Catalunya, amb un resultat aclaparador. La definició de Catalunya com a Estat autònom dintre la República espanyola i la imatge d'aquesta com a federació voluntària de pobles s'avançà al procés constituent espanyol i va haver de ser modificat en aprovar-se la Constitució.

Aprovat l'Estatut, a les primeres eleccions, va ser elegit President i formà el primer govern de la Generalitat estatutària des del 14 de desembre de 1932 fins a la seva mort, l'any 1933.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -20 d'octubre-


de l'any 1842 nasqué a Tampico (Mèxic), Bartomeu Robert Yarzábal, conegut com Doctor Robert. Fill de pare mexicà i mare asturiana, llicenciat en medecina per la Universitat de Barcelona l'any 1863, fou nomenat alcalde de Barcelona l'any 1899, encapçalant el "tancament de caixes", protesta dels botiguers i industrials de Barcelona contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde que consistí en donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense incórrer en cap il·legalitat i que tingué lloc com a conseqüència de la crisi colonial de 1898, que va portar el govern espanyol a imposar uns pressupostos restrictius acompanyats d'una puja d'impostos per a compensar el dèficit, situació que recorda una altra molt més propera.
A la fotografia, el monument al Doctor Robert, projectat per Domènech i Montaner i acabat per l'esculptor Josep Llimona, seguint el seu projecte.
Construït entre 1904 i 1910 és va ubicar a la plaça Universitat fins que va ser retirat per ordre de les autoritats franquistes l'any 1940. Algú va tenir la genial idea de desmuntar-lo i conservar les escultures el que va permetre la seva reconstrucció a la seva ubicació actual de la plaça Tetuan.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -19 d'octubre-


de l'any 1868 s'establí la pesseta com a moneda de curs legal a Espanya que és mantingué com a tal fins el 28 de febrer de 2002 quan va ser substituïda per l'Euro, juntament amb els demés països que conformaven en aquella data la Unió Monetària de la UE. Sembla ser que el nom procedeix del català, "peceta", diminutiu de "peça", nom amb el què és nomenaven les monedes de valor superior. Pels més joves, pels qui l'euro ha estat la única moneda a la seva vida, cal recordar que 166,386 pessetes equivalen a un euro, i els que tenim certa edat encara ens passem el dia multiplicant per aquesta xifra (o fent servir les aproximacions (6 euros = 1.000 pessetes; 3 euros = 500 pessetes) per ser conscients del preu de les coses.

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -18 d'octubre-


de l'any 1931, morí a West Orange, Nova Jersey (Estats Units) Thomas Alva Edison, incasable i prolífic inventor, que va patentar més de mil invents (un cada quinze dies a la seva vida adulta.

Fill d'una família humil, emigrant d'Amsterdam, inicià la seva "carrera professional" com tants altres conciutadans seus, venent diaris al tren que feia el trajecte Port Huron-Detroit i aprofitant la parada de sis hores que feia a aquesta darrera ciutat, llegint al saló de lectura de l'Associació de Joves (més tard Biblioteca Gratuïta de Detroit).

Entre molts altres invents li devem:

- El fonògraf: predecessor de tots els instruments que coneixem d'enregistrament i reproducció de so, des dels clàssics discs de vinil als mp3, mp4, ipods, etc. etc.

- El filament que permeté una durada raonable a la làmpada d'incandescència, motiu pel qual se li atribueix -indegudament- l'autoria d'aquest invent.

- L'emissió termoiònica, ( o "efecte Edison") que establí els fonaments de la vàlvula de la radio i de la electrònica, substituïdes més tard pels transistors de quin descobriment és compleix també avui 55 anys.

- El quinetoscopi que, perfeccionat pels germans Lumière, donà lloc al cinematògraf, primer projector de de pel·lícules cinematogràfiques.

- El format de 35 mm. amb la doble perforació lateral, utilitzat preferentment per la indústria del cinema.

"El geni es un u per cent d'inspiració i un noranta nou per cent de dedicació."

"Els qui asseguren que és impossible no haurien d'interrompre als qui estem intentant-ho"

(a la imatge, fonògraf de T.A. Edison, predecessor dels actuals reproductors de CDs).

dissabte, 17 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -17 d'octubre-


de l'any 1867 nasqué a Mataró, Josep Puig i Cadafalch, un dels tres arquitectes màxims exponents del modernisme junt a Lluís Domènech i Montaner, de qui en fou deixeble i, naturalment, del més important de tots, Antoni Gaudí i Cornet. Se'l considera el darrer representant del modernisme i el primer del noucentisme. Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i President de la Mancomunitat de Catalunya, li devem importantíssims edificis a Barcelona, exponents del modernisme, com la Casa Amatller, al Passeig de Gràcia, el Palau Baró de Quadres -que fou seu del Museu de la Música-, la Fàbrica Casaramona -actual seu de Caixa Forum-, la Casa Martí -seu dels "Quatre Gats"- i, sobre tot, la casa Tarrades o Casa de les Punxes, a la Diagonal, que podeu veure a la fotografia, entre altres molts.

divendres, 16 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -16 d'octubre-


de l'any 1986 a Laussane (Suïssa), el Comitè Olímpic Internacional, escollí Barcelona com ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics d'Estiu de la XXV Olimpíada, l'any 1992, per davant de París, superada en la tercera votació por 47 vots contra 23. Als voltants de la una de la tarda la ciutat esclatà de joia per aquesta nominació que hauria de transformar la ciutat, recuperar el mar, al que sempre havia donat l'esquena, i fer-la coneguda a tot el món gràcies a la difusió dels que l'aleshores president del Comitè Olímpic Internacional qualificà com "els millors jocs de la història". Tot i sent de qualitat molt pobre i sobrar-me alguns dels comentaris del final, aquest és l'únic vídeo que he estat capaç de trobar del moment històric en què Samaranch comunicà el resultat de la votació.

dijous, 15 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -15 d'octubre-


de l'any 1940 al Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, a Barcelona, fou executat per afusellament -molts diem assassinat- el 123è president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Senyor Lluís Companys i Jover, després de quelcom que els juristes ens neguem a anomenar judici (consell de guerra), per un presumpte delicte de rebel·lio militar, fet precisament pels militars rebels que s'aixecaren en armes contra el govern legítim, rebutjant la vena que havia de tapar-li els ulls, amb el peu nu sobre terra catalana i al crit de "Assassineu un home honrat, per Catalunya!", un cop el dictador és negà a commutar la pena, i signà el preceptiu "enterado".
Dels encerts i dels errors d'en Lluís Companys ja s'han ocupat els historiadors, però els que creiem que la justícia és molt més que una mediocre representació teatral d'un guió prèviament escrit en una sala de vistes, no pararem fins que s'anul·li la sentència que va condemnar, amb negació de les meves elementals garanties jurídiques i de defensa, una persona per un delicte que no havia comès.
Fent clic aquí podreu veure un vídeo amb un recull de fotografies de la seva vida i mort.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -14 d'octubre-


de l'any 1964 Martin Luther King va rebre el premi Nóbel de la Pau "per haver dirigit una resistència no violenta amb l'objectiu d'eliminar els prejudicis racials als Estats Units". Tot i la seva joventut -va ser la persona més jove de les que, fins aleshores, havien rebut aquest premi- era conseqüència d'una llarga, continuada i intensa lluita duta a terme al llarg de més de deu anys, lluita que no va poder ser aturada més que pel seu vil assassinat quatre anys més tard.
Contrasta aquesta concessió del premi amb la controvertida de que ha estat objecte fa pocs dies el seu paisà Barak Obama. Si el premi al Dr. King va ser en reconeixement al que havia fet, el concedit al president Obama sembla ser-ho en funció del que s'espera que faci. Esperem que la dita concessió hagi estat un encert.
Fent clic aquí podreu veure i escoltar Martin L. King en el seu cèlebre discurs "I have a dream" (Tinc un somni) subtitulat en castellà.
Dr. King, molts dels seus somnis són una realitat avui, en bona part gràcies a vos i la vostra lluita.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -13 d'octubre-


de l'any 1934 nasqué a Khanià, Creta (Grècia) Joanna Mouskouri, coneguda com Nana Mouskouri, una de les solistes que més discs ha venut en tots els temps. És troba entre els artistes amb record de vendes, junt a Madonna, Michael Jackson, Celine Dión, Elvis Presley i The Beatles. Ha cantat i enregistrat discs des de l'any 1959 fins el el 24 de juliol de 2008 que va oferir la seva darrera gala al Teatre de Herod Atticus, a Atenes. A part de la seva brillant carrera artística, va fer incursions a la política reprovant la dictadura militar grega i recolzant la democràcia fins la seva restitució l'any 1974. Va ser ambaixadora de la UNICEF l'any 1993 i fins i tot representà a Grècia al Parlament Europeu l'any 1994. Te enregistrats 172 discs i àlbums, dels quals en va arribar a vendre 350 milions. Fent clic aquí podreu veure-la i escoltar-la cantant "Amazing Grace"

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -12 d'octubre


de l'any 2002, poc més d'un any més tard de l'atemptat al World Trade Center de Nova York i al Pentagon a Washington i any i mig abans del de l'11-M a Madrid, la organització terrorista yihadista Al Qaeda perpetrà l'atemptat terrorista més violent de la història d'Indonesia, al districte turístic de Kuta a la illa de Bali, causant 202 morts i 209 ferits. Tan de bo que el flamant guardonat amb el premi nòbel de la Pau, Barak Obama i la diplomàcia i cooperació internacional aconsegueixin eradicar el terrorisme d'Al Qaeda i de totes les organitzacions del mateix caràcter, siguin del signe que sigui, a tot el planeta.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -11 d'octubre


de l'any 1941 nasqué a Barcelona, Eugeni Jofra i Bafalluy -Eugenio- un dels millors humoristes -comptadors d'acudits- de tots els temps al nostre país. D'estil inconfusible, seriós, vestit de negre, amb la cigarreta i el vas de vodka-taronja, parlant castellà amb fort accent català i intercalant paraules catalanes al seu monòleg, va fer riure a gairebé tothom un i altre cop amb els mateixos acudits, que la gent li demanava com els fans als cantants demanen les millors cançons, fins que un atac de cor se l'endugué l'11 de març de 2001 quan els seus 59 anys li vaticinaven molts més de èxits continuats. Fent clic aquí el podreu veure i escoltar en un dels seus acudits més mítics, el rus i l'andalús al ferrocarril transiberià.

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -10 d'octubre-


de l'any 1963 morí a Plascassier, Grasse (França) Édith Giovanna Gassion -Édith Piaf- una de les més celebres cantants franceses i de tot el món. La seva veu, amb el seu característic timbre, inconfusible, va popularitzar per tot arreu cançons tan característiques cantades per ella com Hymne à l'amour, Milord, La vie en rosa, o Non, je ne regrette rien, que podreu escoltar fent clic sobre aquest enllaç
De visita obligada per qui viatgi a París el seu museu, Musée Edith Piaf, a la rue de Crespin du Gast, al 11eme arrondissement i la seva tomba al cementiri de Père-Lachaise.

divendres, 9 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -9 d'octubre-


de l'any 1964, la nit més trista de la meva història, morí a Barcelona, a l'edat de 43 anys, José Martínez Navarro, el meu pare. Mai va ser famós, no es destacà per cap activitat artística, literària ni intel·lectual, tot i que era molt bon declamador i un gran devorador de llibres, però va ser un bon pare i un bon marit, tan bon marit com voldria ser jo per la meva dona i tan bon pare com m'agradaria ser pels meus fills. Em va ensenyar, durant el poc temps que vam poder conviure les coses més importants de les poques coses que sé: a ser respectuós amb els altres, a estimar i defensar la llibertat, a posar-me al costat dels necessitats. Papá, hoy hace 45 años que nos dejaste, pero cada año, tal día como hoy me acuerdo de aquella noche triste y, con el tiempo, he podido superar la maldición por haberte perdido tan pronto y aprendido a agradecer los trece años que viví a tu lado. Siempre los recordaré con ternura, con respeto y con profundo agradecimiento.

dijous, 8 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -8 d'octubre-


de l'any 1970 fou concedit el premi Nóbel de Literatura a l'escriptor rus Aleksandr Isáyevich Solzhenitsyn, lluitador contra la dictadura i la opressió a l'antiga Unió Soviètica, el que li va valer detencions, confinaments i condemnes a treballs forçats fins acabar exiliat als Estats Units, on viuria fins que l'any 1994 va poder tornar després de la caiguda del bloc soviètic. La seva monumental obra i, probablement, la més coneguda, Arxipèlag Gulag és un anàlisi molt documentat del sistema soviètic de presons, del terrorisme d'Estat i de la policia secreta. Amb estil senzill, sense solemnitats i fins i tot amb certa ironia per rebaixar la tensió lectora entre tanta tragèdia, dona compta de les barbaritats d'un Estat enfrontat demencialment al seu propi poble.

"Un estat en guerra només serveix com excusa per la tirania domèstica"

"No tot assumeix un nom. Algunes coses van més enllà de les paraules"

"La justícia és consciència, no una consciència personal, sinó la consciència de tota la humanitat. Els qui reconeixen clarament la veu de la seva pròpia consciència en general també reconeixen la veu de la justícia".

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -7 d'octubre-


de l'any 1931 nasqué a Klerksdorp, Transvaal, (Sud-Àfrica) Desmond Mpilo Tutu -Desmond Tutu- clergue i pacifista molt conegut a nivell mundial per la seva oposició a l'apertheid al seu país. Va ser el primer sud-africà de color que va ser el·legit i ordenat arquebisbe anglicà a Cape Town i, més tard Primat de l'Església de la Província d'Àfrica Meridional, avui Església Anglicana d'Àfrica Meridional. Partidari de la reconciliació entre tots els grups implicats en l'apartheid, denuncià contínuament al govern blanc minoritari per la seva pol·lítica racista contra la majoria de la població de color, però també condemnà als grups "anti - apartheid" que feien o propiciaven actuacions violentes i terroristes.

El 16 d'octubre de 1984 rebé el Premi Nobel de la Pau per "la seva constant lluita contra l'apartheid".

"Quan vingueren els missioners a l'Àfrica tenien la Bíblia i nosaltres la terra. Ens digueren: "anem a pregar". Tancàrem els ulls i quan els obrírem, teníem la Bíblia i ells la terra."

"Deu, sabem que estàs alerta però ¿no podries fer-te una mica més evident?"

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -3 d'octubre-


de l'any 1990 és va reunificar Alemanya en integar-se la República Democràtica Alemanya establerta l'any 1949 al final de la segona guerra mundial al territori ocupat per la Unió Soviètica, quelcom que ningú podia pensar que passaria pocs mesos després compte hagut de la represió i forta dictadura d'aquella part de l'Alemanya escindida. Del mur de Berlín només van quedar petites porcions de forma testimonial i la porta de Brandendurg (a la imatge) que havia estat el símbol de la divisió de Berlín, és avui un nexe d'unió entre el que havien estat les dues porcions d'una ciutat dividida en dos.

divendres, 2 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -2 d'octubre-


de l'any 1991 morí a Barcelona Maria Aurèlia Campmany, escriptora que és destacà per la defensa dels drets de la dona i de clara oposició al règim franquista. Novelista i assaigista va fer també importants incursions al món del teatre. La seva obra "Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels treballadors de Catalunya" va ser representada de forma gairebé clandestina a força teatres de la nostra terra.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Tal dia com avui -1 d'octubre-


de l'any 1792 és publicà, a Barcelona, el primer exemplar del "Diario de Barcelona", un dels diaris mes antics d'Europa i, probablement, el més antic d'Espanya. Conegut popularment com "El Brusi" degut a la concessió del mateix l'any 1814 a Antoni Brusi i Mirabent, és publicà ininterrompudament fins l'any 1980 en què l'empresa editora va fer fallida. Desprès ha estat publicar en breus períodes, entre 1982 i 1984, gestionat pels treballadors, al 1986 pel grup Zeta que els cedí posteriorment passant per diverses mans fins arribar als editors del diari "La Mañana" de Lleida, fins que també van acabar en situació d'insolvència. Posteriorment va ser editat només en versió digital a Internet fins que el darrer 31 de juliol d'aquest any 2009 va tancar definitivament (si més no per ara).

(A la imatge, portada del primer exemplar del "Diario de Barcelona")