Tal dia com avui -4 de gener-

de l'any 1977, les Corts Espanyoles van aprovar la Llei 17/1977 que modificà l'article 54 de la Llei del Registre Civil, permetent des de la seva entrada en vigor que en les inscripcions de naixement, els noms és poguessin consignar en qualsevol de les llengües parlades a Espanya, posant-se fi a l'exigència de que, tractant-se de persones de nacionalitat espanyola, fossin inscrits en castellà.

L'exposició de motius de la llei deia:

"El artículo cincuenta y cuatro de la ley del registro civil estableció la necesidad de que los nombres propios de españoles se consignaran en castellano.
Esta regla pugna con el hondo sentir popular de los naturales de distintas regiones españolas, que se ven privados de la posibilidad de que los nombres propios en su lengua vernácula sirvan, dentro y fuera de la familia, como signo oficial de identificación de la persona.
La presente ley tiene la finalidad de corregir esta situación, atendiendo, de un lado, al hecho cierto de que la libertad en la imposición de nombres no debe tener, en principio, otros límites que los exigidos por el respeto a la dignidad de la propia persona, y procurando, de otro lado, amparar y fomentar el uso de las diversas lenguas españolas, ya que todas ellas forman parte del fondo autóctono popular de nuestra nación."

A partir, doncs, de l'entrada en vigor de la Llei 17/1977 va deixar de ser obligatori que els Jordis, s'inscriguessin com "Jorge", els Iñakis com "Ignacio", o els Xosés com "José".

Fins el 4 de gener de 1977 es donà la paradoxa de que, mentre als catalans, bascs i gallecs els estava prohibit inscriure als seus fills amb el seu nom català, eusquera o gallec, res no impedia als estrangers inscriure'ls com Joan, Andoni o Xulio, doncs l'article 54 de la Llei del Registre Civil deia que "tratándose de españoles, los nombres deberán consignarse en castellano", per la qual cosa no era d'aplicació als estrangers que tenien fills a Espanya i, per tant, els havien d'inscriure al Registre Civil corresponent. En aquest cas res no impedia que el nom és consignés en anglès, alemany, xinés o català, eusquera o gallec.