de l'any 1992 morí a Alcalá de Henares (Madrid), José María de Llanos Pastor, el "Padre Llanos", també conegut com el "cura rojo".Fill d'un general d'infanteria, és llicencià en químiques l'any 1927 i fou falangista i director d'exercicis espirituals de Francisco Franco. L'any 1955 arribà al barri madrileny de "El Pozo del Tío Raimundo" barri de barraques sense cap tipus de serveis, tot i que els seus habitants, paletes en la seva majoria, van anar creant, sense cap tipus de permís municipal, connexions al clavegueram, fent el barri menys inhabitable.
Colpejat per la misèria i la injustícia que és vivia al barri, Llanos va anar prenent postura cap posicions cada cop més esquerranes fins arribar a militar al sindicat Comissions Obreres (CCOO) i al Partit Comunista d'Espanya (PCE). Amb la "complicitat" d'altres jesuïtes, com ell, començà a aglutinar als habitants del barri per la creació de dispensari, cooperativa, fundacions i escoles.
Partidari d'una Església popular i propera al poble, dirigí o participà en moltes iniciatives i reivindicacions polítiques i veïnals en favor del barri.
Francisco Umbral escrigué sobre el Padre Llanos:
"A los picados les daba nescafé con galletas maría, de comunión, y a sus amigos nos daba conversación y nos echaba música de Vivaldi. Era el hombre mas bueno que uno haya conocido jamas. Lucía un reloj de pulsera que le trajo La Pasionaria de Moscú, un reloj verde como una rana y pesado como un tanque en la muñeca. A mi nunca me hizo proselitismo, no quería convertir a nadie. Andaba mucho, como todos los viejos que no pueden andar. Ibamos a dar vueltas por la Plaza mayor, buscando él ese solecillo que es ya el ciclo municipal de los viejos. Es el único santo con boina de todo el santoral y por eso no subirá al cielo."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada