de l'any 1923 nasqué a Barcelona, Victòria López García, coneguda amb el nom artístic de Victoria de los Ángeles, una de les millors veus operístiques del segle XX.
D'origen modest -era filla d'un bidell de la Universitat de Barcelona- i malgrat la seva qualitat artística i els seus èxits arreu del món, és va mantenir sempre allunyada de tot divisme, fugint del rebombori típic de la professió.
Va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu, i es va graduar, l'any 1941, en només tres anys, quan tenia 18 anys. Aquest mateix any va fer el seu debut operístic al Gran Teatre del Liceu, continuant després els estudis.
L'any 1949 va fer la seva primera actuació al teatre de l'Opèra de París i també a la Scala de Milà. L'any 1950 va cantar al Festival de Salzburg i a la Royal Opera House i a l'octubre del mateix any va debutar als Estats Units d'Amèrica amb un recital al Carnegie Hall de Nova York, i al març de 1951 al Metropolitan Opera. El 1952 va debutar al legendari Teatre Colón de Buenos Aires i l'any 1957 va cantar a l'Òpera de l'Estat de Viena.
Va realitzar gires pel Japó, Austràlia, Sudàfrica, Rússia, i tota Europa i va ser la primera cantant espanyola que va actuar al Festival de Bayreuth. En la seva intensíssima carrera, va arribar a interpretar el paper protagonista de més de 35 òperes, entre les quals destaquen La Traviata, Carmen, Pelléas et Mélisande, Fidelio, Faust, Pagliacci, Werther, L'Orfeo, Cavalleria rusticana, La Bohème, Madama Butterfly, Il barbiere di Siviglia, Otello, Tannhäuser, Lohengrin, Ariadne auf Naxos, Der Freischütz o Don Giovanni.
L'any 1982 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1991 amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo.
Allunyada de tot aldarull i en la discreció en que van transcórrer els darrers anys de la seva vida, va morir a Barcelona el 15 de gener de 2005, a l'edat de 81 anys.
Veieu-la i escolteu-la fent clic aquí a la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada