de l'any 1998 el govern espanyol cursà al govern britànic, a petició del magistrat jutge Baltasar Garzón, l'extradició del general colpista i posterior dictador Augusto Pinochet Ugarte, que havia estat detingut per ordre seva el dia 16 d'octubre anterior, mentre estava convalescent a una clínica de la capital britànica, acusat de multitud d'assassinats durant la represió que va seguir al seu cop d'Estat.
El procés d'extradició seguí un llarg camí en el qual és produí en primer lloc un veredicte declarant la seva immunitat presidencial, revocat per un altre posterior de la Càmera dels Lords.
Finalment l'extradició fou denegada pel govern britànic degut a la incapacitat física i psiquica que és deia patia el dictador i posat en llibertat pel seu trasllat a Xile on no més tocar terra a l'aeroport de Pudahuel és produí el miracle i el presumpte incapaç abandonà la cadira de rodes i començà a saludar bastó en alt als qui havien anat a rebre'l.
Malgrat tot, la resta de la vida del general no va ser de flors i violes. Sotmès a multitud de processaments, interrogatoris i arrests va morir sabent que els seus crims no li havien sortit de franc, al mateix temps que serví d'avís a altres dictadors o aspirants a ser-ho. La era de la impunitat havia tocat a la seva fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada