de l'any 1976 per les Corts Generals encara del règim franquista, va ser aprovada la "Ley para la Reforma Política", darrera de les "Leyes Fundamentales del Reino" que, paradoxalment naixia per derogar-les totes, i donar pas a un sistema constitucional democràtic.
La Llei va ser l'instrument jurídic que permeté articular l'anomenada transició del règim autoritari i dictatorial a un sistema parlamentari democràtic basat en els partits polítics, tans cops desqualificats pel dictador. Aquest sistema va ser idea de Torcuato Fernández Miranda, president de les Corts i del Consell del Regne per passar d'un règim autoritari a un altre de llibertats respectant les lleis vigents. Va ser el que és va anomenar avançar cap a la democràcia pel camí "de la llei a la llei a través de la llei", a fi d'evitar buits de norma, donant com a resultat el que es va qualificar com una "voladura controlada del règim".
La llei va resultar aprovada per 425 vots de "procuradors en Corts" a favor, 59 en contra i 13 abstencions, coneixent-se aquesta votació i la conseqüent aprovació de la Llei per la Reforma Política com l'«hara-kiri de las Corts franquistes».
Sotmesa a referèndum popular el 15 de desembre del mateix any, va ser confirmada per un 80 % de vots favorables, amb una participació del 77 % del cens. Les "multituds" que omplien la plaça d'Orient de Madrid, poc més d'un any abans, aclamant al "caudillo" van desaparèixer com per art de màgia.
(A la imatge: vinyeta del gran humorista Jaume Perich amb la seva particular visió de la peculiar situació política creada per aquesta Llei)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada