de l'any 2003 morí a Roda de Ter (Osona) Miquel Martí i Pol, un dels més grans poetes catalans del segle XX. Tot i afecte des de l'any 1970 a una esclerosi múltiple que mai va poder esborrar el seu perenne somriure, va continuar la seva activitat literària escrivint molta i molt bona poesia. També va destacar com a traductor al català d'obres d'importants autors francesos.
El primer guardó que va rebre -el Premi Ossa menor- data res menys que de l'any 1954 per "Paraules al vent" del seu primer llibre de poesia. L'any 1977 li fou concedit el Premi Lletra d'Or per "El llarg viatge", havent rebut tres vegades el Premi de la Crítica de poesia catalana, la primera l'any 1979 per "Estimada Marta", la segona, l'any 1991 per "Suite de Parlavà" i la tercera l'any 1994 per "Un hivern plàcid".
A part dels guardons esmentats va rebre la Creu de Sant Jordi, l'any 1983, El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, l'any 1991, el Premi Nacional de Literatura, l'any 1998 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, l'any 1999.
Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d'aigua.
Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.
Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada