dissabte, 15 d’agost del 2009

Tal dia com avui -12 de juliol-

de l'any 1947, nasqué a Caravaca de la Cruz (Múrcia), María Trinidad Pérez de Miravete Mille coneguda com Mari Trini, cantautora espanyola recentment desapareguda. Malalta des del 7 anys va haver de romandre al llit fins els 14 el que li va infondre les ànsies de llibertat i cerca de nous horitzons. Als 15 anys va conèixer al director cinematogràfic Nicholas Ray que és va convertir en el seu representant artístic. Va viure cinc anys a Paris on va enregistrar el seu primer disc amb cançons en francès, per traslladar-se a Espanya i cantar cançons de cantautors com Luis Eduardo Aute i Patxi Andion, a part d'altres seves. El 8 de març de 2008 va rebre el premi "Lucha por la Igualdad" concedit por la Comunitat Autònoma de Múrcia, "por retratar a través de sus melodías las carencias, problemas y desigualdades de la mujer" i aquest va ser un dels seus darrers actes públics abans de que la mort la sorprengués el dia 6 d'abril d'enguany per una agreujament de la malaltia que patia.
Fent clic aquí la podreu veure i escoltar en un dels seus primers i més emblemàtics èxits: "Amores"


Gustau Gallardo Lorés:

Mari Trini va ser un dels meus amors inconfesables en els meus anys d'infantesa i d'adolescència. Adorava la seva veu i les seves lletres impregnades de sentiments. La meva favorita era aquella que deia "Cuando la lluvia cae se funde el hielo y cuando me acaricias me quema el fuego..."


Àngels Travé:

És extraordinari com les músiques i les cançons ens traslladen a moments viscuts i expliquen els nostres sentiments molt millor que ho faríem nosaltres mateixos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada