Tal dia com avui -4 d'agost-

de l'any 1997 morí a Arlés (França), als 122 anys d'edat, Jeanne Louise Calment, persona que és te considerada com la més longeva, comprovada per la ciència, a dia d'avui. Jeanne Louise practicà esgrima fins l'edat de 85 anys i va anar en bicicleta fins els 100. Als 114 anys va auto interpretar-se en un breu paper a la pel·licula "Vincent and me" esdevenint d'actriu de més edat de la història i va deixar de fumar als 117, doncs havent quedat cega, no volia demanar que li encenguessin la cigarreta. L'any 1966, quan tenia 90 anys va cedir la nua propietat del seu habitatge a l'advocat François Raffray a canvi d'una renda vitalícia equivalent a la dècima part del seu valor, probablement pensant totes dues parts en en proper desenllaç. Jeanne Louis va sobreviure a Raffray mort a l'edat de 77 anys i la vídua va haver de seguir pagant el vitalici tres anys, sumant l'import de les rendes vitalícies satisfetes més de tres cops el valor de l'habitatge.

"He gaudit tot el que he pogut. Vaig viure d'una forma recta, transparent i no em penedeixo. Sóc molt afortunada"

(a la foto, Jeanne Louise Calment, als 113 anys)

Sonia Jordá de Quay:

maravillosa mujer......hoy en un precioso bosque me he dado cuenta que algún dia no podré circular libremente como ahora, por eso mi lema es .......disfruta......cuando vuelva colgaré una imagen de ese precioso bosque........

Albert Martínez Hernansáez:

Sin duda alguna, Sonia. Estamos tan preocupados por conseguir lo que no tenemos -y que en muchas ocasiones, nunca tendremos- que perdemos la ocasión de disfrutar con lo que tenemos, que no es poco. Como tu bosque.

Gustau Gallardo Lorés:

Totalment d'acord Albert. No sabem si viurem fins als 122 o només fins al mes que ve, així que disfrutem del bosc, del mar o de la lluna meravellosa que tenim aquesta nit!

Àngels Travé:

Teniu raó...i massa sovint ens preocupem per coses que potser mai podem tenir! Gràcies per a compartir-ho.

Lada Puig:

això és la vida. Disfrutar moment a moment del què t'en volta. Mai engoixar-te pel que, potser, no tinguis mai. Aquesta dona en va fer moltes de coses i si més no al final de la seva vida va ser el que volia.