Tal dia com avui -25 de maig-

de l'any 1908, amb la representació de l'Òpera "Aida", de Giuseppe Verdi, s'inaugurà a Buenos Aires (Argentina) el mític "Teatro Colon", un dels teatres d'òpera més grans i importants del món), amb capacitat per 2.487 espectadors seguts i uns 1.500 més drets, set nivells i escenari de 35 metres de fondària per 34 d'amplada. Als tallers dels seus soterranis, que s'estenen per sota de la Avenida 9 de julio, de 140 metres d'amplada, una de les més grans del món, és fabrica tot el que cal per les representacions operístiques: decorats, vestits, sabates, perruques, mobiliari. És una autèntica ciutat soterrada. L'edifici ocupa 8.200 metres quadrats i la superfície total és de 58.000 metres quadrats. Hi han cantat les primeres figures de la lírica de tots els temps, Enrico Caruso, Miguel Fleta, Maria Callas, Victoria de los Ángeles, Joan Sutherland, Plácido Domingo, Teresa Berganza, Alfredo Kraus, Montserrat Caballé, Luciano Pavarotti,Jaume Aragall, Josep Carreras, Cecilia Bartoli, i han dirigit obres seves els mismíssims Richard Strauss, Camille Saint-Saens, Ígor Stravinski, Pietro Mascagni, Arthur Honegger, Manuel de Falla, Gian Carlo Menotti i molts més. De visita indispensable per qui viatja a la capital portenya.


Fernando Sortino Traverso:

Jo tambe hi vaig cantar... :-(
El vaig veure amb les gairebe 4000 persones... desde l'escenari i desde la platea, en moltes oportunitats... i es foooooooort!!
La primera vegada que vaig sortir a l'escenari en un assaig, em vaig emocionar fins les llagrimes... i aixo que estava buit


Albert Martínez Hernansáez:

Ostres, Ferran, perdona el lapsus. T'hauria d'haver posat en lloc destacat :-)
No, seriosament, penso que si que ha de ser molt emocionant -i arriscat- sortir a l'escenari i veure l'espectacle de 4.000 persones pendents del que fas. Em va encantar la visita del Teatre i, de l'entramat de passadisos i locals que s'estenen sota la Avenida. Llàstima que no vaig poder veure cap representació (ja estava tancat per obres quan hi vaig ser). Serà la propera vegada ...


Fernando Sortino Traverso:

Albert! encara esta tancat... es el mateix que passa aqui: una obra publica es una molt bona oportunitat de robar...


Albert Martínez Hernansáez:

De tota manera, pel que vaig veure és una obra de bigotis. Pensa que quan és va cremar el Liceu, l'any 1994, va tardar 5 anys i mig en reconstruïr-se. Clar que quan l'anterior incendi, l'any 1861, és va reconstruir en un any.


Fernando Sortino Traverso:

Era una obra gran... pero hauria d'estar enllestida per fer AIDA AVUI!!! i mira... com diu la cançó "passaran mas de mis anyos... muchos, maaaaas"


Fernando Sortino Traverso:

Saps que la foto sembla mes aviat d'una ballada que alguna vegada es va fer que no pas d'un funcio de gala... No es poden veure les butaques...
El terra de la platea es nivela fins quedar dret (normalment te una pendent) i els seients es podien treure. Imagina quin luxe amb orquestra en viu!!!


Fernando Sortino Traverso:

O si? la veritat no puc esbrinar-lo...