de l'any 1896 és va produir la primera projecció cinematogràfica pública a Espanya, concretament a Madrid, al ja desaparegut Hotel Rusia que aleshores era a la Carrera de San Jerónimo, gràcies a un operador de càmera francès que treballava pels Germans Lumière, anomenat Alexandre Promio que va portar a Espanya el seu aparell conegut com "cinematògraf". L'any passat Google ho va commemorar posant, tal dia com avui, el logo que reprodueix la imatge.
Gustau Gallardo Lorés:
Poc es deurien imaginar la revolució que significava el nou invent. I el goig que ens ha produït en aquests 100 anys!
Amor Palau:
...que té la música, plástica, arquitectura, literatura.....
et sona Gustau?
Albert Martínez Hernansáez:
Totalment d'acord, Gustau. De petit gaudia les sessions del Publi amb els seus dibuixos animats (i els insoporables NO-DOs, tot s'ha de dir). Els finales 60s i primers 70s, vèiem pel·licules en sessions clandestines, o viatjava a Andorra, Ceret o Perpinyà, donant-me autèntics "atracons" de cinema en un cap de setmana. I normalitzada la situació he pogut gaudir, amb més tranquil·litat, de nous visionats d'aquelles pel·licules i de les noves sense cortapises. Que gran invent el cinema i quina gran cosa la llibertat. Em resulta divertit constar que he viscut exactament la segona meitat d'aquest invent-art o art-invent. Per molts anys (pel cinema, per tu, peR l'Amor -gràcies pel teu comentari- i, si pot ser, també per a mi).
Gustau Gallardo Lorés:
Gràcies Albert! Per molts anys de bon cinema! A part del que ens depari el futur, només amb totes les obres mestres que ha produït aquest invent ja tenim suficient per gaudir-ne la resta de la nostra vida.
Albert Martínez Hernansáez:
Tens tota la raó. Acostumo a dir que ni que visqui cent anys, probablement hauré pogut llegir tots els llibres ni veure totes les pel·licules que tinc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada