de l'any 1976 s'estrenà a Espanya, concretament a Barcelona, la pel·licula "El Gran Dictador" de Charles Chaplin, realitzada el 1940. Que algú expliqui als més joves perquè una pel·licula de Charlot va tardar 36 anys a estrenar-se a Espanya.
Pilar Alcalá:
Es que eso de hacer pensar siempre ha sido subversivo.
Albert Martínez Hernansáez:
En efecto, Pilar. Y creo que esta película en cuestión resultaba especialmente "peligrosa" para el régimen porque, ¿quién iba a aguantar tostones como "El acorazado Potemkin" (también prohibida, pero con copias clandestinas en todos los cineclubs) más allá de los cuatro intelectuales subversivos esos?. Chaplin, en cambio, era más peligrosos. A saber cuanta gente del pueblo "leal" iría a verla pensando que era una de sus películas "normales" y podría quedar "contaminada". Suerte que teníamos Perpinyà a 200 km. La de peregrinaciones cinematográficas que llegué a hacer entre el 67 y el 75! Mi vetusto R8 ya sabía ir solo ...
Gustau Gallardo Lorés:
Totalment d'acord Albert. Chaplin era molt popular a Espanya i per això era més perillós. Franco va quedar ben retractat prohibint una sàtira de Hitler. Els que vam veure la pel·lícula al 76 a Barcelona no oblidarem mai el final de la projecció, quan tothom es posava dret a apluadir emocionat, després del discurs per la pau, la llibertat i la democràcia. Jo no he tornat a veure res igual en un cinema!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada